Coso - Historial de revisions

Reval en 18:34 4 set 2025

2025-09-04T18:34:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 4 set 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Jose2 en 09:44 29 ago 2025

2025-08-29T09:44:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 29 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].		Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:58 29 ago 2025

2025-08-29T08:58:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:58 29 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Jose2 en 08:57 29 ago 2025

2025-08-29T08:57:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 29 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].		Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 13:16 19 gin 2025

2025-01-19T13:16:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:16 19 gin 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Lluísm en 18:11 30 maig 2024

2024-05-30T18:11:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 30 maig 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].		Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu ~~Cos0~~.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:55 9 feb 2024

2024-02-09T16:55:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 9 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:AE1967,232.JPG\|thumb\|250px\|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]		[[File:AE1967,232.JPG\|thumb\|250px\|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]

	~~Baixe~~ el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un deu del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].		Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma\|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall\|cavalls]].

	Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Cos0.		Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Cos0.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza (Lleó, Espanya) dedicada al deu Coso]] Baixe el nom de '''Coso'''…»

2023-02-09T18:07:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza (Lleó, Espanya) dedicada al deu Coso]] Baixe el nom de '''Coso'''…»

Pàgina nova

[[File:AE1967,232.JPG|thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]

Baixe el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un deu del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall|cavalls]].

Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Cos0.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

== Bibliografia ==
* Prósper, B. M. (2002): Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica, Ediciones Universidad de Salamanca, p. 250
* Estrabón, III, 3, 7
* García Quintela, M. V. (1999): Mitología y mitos de la Hispania Prerromana III, Ediciones Akal, Madrid, p. 291
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Collections of the Museo de los Caminos (Astorga)}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]