Cosme García Sáez - Historial de revisions

Lluísm en 09:29 22 gin 2026

2026-01-22T09:29:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:29 22 gin 2026
Llínea 62:		Llínea 62:
	* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.		* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.
	* En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).		* En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 11:34 20 ago 2024

2024-08-20T11:34:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 20 ago 2024
Llínea 61:		Llínea 61:
	* En [[1985]] es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor.		* En [[1985]] es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor.
	* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.		* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.
	* En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).		* En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:48:25Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 28 ago 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.		Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.

	El fill, ~~cridat~~ Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.		El fill, nomenat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.

	Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el ~~cridat~~ "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.		Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el nomenat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.

	El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.		El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.
Llínea 46:		Llínea 46:
	Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa.		Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa.

	L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon ~~cridat~~ a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la [[Guerra d'Àfrica]].		L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon nomenat a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la [[Guerra d'Àfrica]].

	Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta.		Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta.

Jose2 en 09:53 26 ago 2022

2022-08-26T09:53:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 26 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.		'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - † [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 18:55 9 ago 2022

2022-08-09T18:55:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 9 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Cosme García Sáez
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Ingenier i inventor.
			\| data_naix = [[1818]]
			\| lloc_naix = [[Logronyo]], [[La Rioja]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[1874]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
	'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.		'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.

Xavier: /* Reconeiximents */

2022-08-09T18:53:03Z

Reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 9 ago 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	(~~Secció per completar~~)		* En [[1917]] es varen construir en [[Itàlia]] tres submarins per a l'[[Armada Espanyola]] de la Classe F (Tipo Laurenti). Un d'ells, l'A2, fon rebatejat com «Cosme García A2». Fon donat de baixa en [[1931]].
			* En [[1985]] es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor.
			* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.
			* En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* El submarí */

2022-08-09T18:49:48Z

El submarí

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 == El submarí ==
-(Secció per completar)
+Despuix de les proves realisades en anys anteriors, Cosme García va construir el seu sumergible en [[Barcelona]] i el va traslladar en buc fins a [[Alacant]], a on va ser provat el 4 d'agost de [[1860]] manejat per l'inventor i el seu fill. Segons l'acta oficial de la Comandància de Marina d'Alacant, les proves es varen realisar a satisfacció dels presents.
 == Reconeiximents ==

Xavier: /* Invents */

2022-08-09T18:42:01Z

Invents

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 9 ago 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Invents ==		== Invents ==

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		Ademés del submarí, les més conegudes creacions del citat anteriorment Cosme García varen ser l'imprenta, la màquina de sagellar i posteriorment el fusil.

			* L'imprenta constava d'un tinter receptàcul per a la tinta, un cilindre i varis rodells prenedors i distribuïdors de la tinta sobre la platina a on es troba fixada la forma en la lletra. No té cintes i és tan fàcil fer-la funcionar que es conseguix en només la força d'un chiquet, donant tornades sempre en una mateixa direcció a una roda en el seu manobre que té dita màquina a un dels seus costats.

			* La màquina de correus consistix en una màquina menuda, que es compon d'armadura de ferro, un émbol i varis rodells que arrepleguen i distribuïxen la tinta continguda en el pot sobre una platina de bronze. I havent fet funcionar dita màquina, instantàneament varen ser sagellades vàries cartes en la major claritat i neteja en l'estampació del sagells.

			* El funcionament del fusil era el següent: per a carregar l'arma, es gira a la dreta la palanca i, s'afluixa per lo tant el tornell deixant el tambor en llibertat; es fa girar este per mig del botó, fins a descobrir la recambra. Es torna despuix fins que l'eix del proyectil corresponga en el del canó, i es tanca, apretant el tornell a favor d'un moviment invers de la palanca; d'esta manera el tornell alvança en la seua femella i apreta el tambor.

	== El submarí ==		== El submarí ==

Jose2 en 18:37 9 ago 2022

2022-08-09T18:37:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 9 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.		'''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya\|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí\|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El 30 d'octubre [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el 12 de giner de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.		Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.

	El fill, cridat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el 13 de giner de [[1838]]. Any i mig despuix, el 13 de juliol de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al 29 de giner de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.		El fill, cridat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.

	Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el cridat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.		Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el cridat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.
Llínea 11:		Llínea 11:
	El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.		El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.

	Mor en [[1874]], als 55 anys, desilusionat i sumit en la pobrea, fins al punt de que algun dels seus fills va aplegar a demanar pels carrers de Madrit.		Mor en l'any [[1874]], als 55 anys, desilusionat i sumit en la pobrea, fins al punt de que algun dels seus fills va aplegar a demanar pels carrers de Madrit.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier en 17:28 9 ago 2022

2022-08-09T17:28:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 9 ago 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cosme_Garc%C3%ADa_S%C3%A1ez Cosme García Sáez en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cosme_Garc%C3%ADa_S%C3%A1ez Cosme García Sáez en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Ingeniers]]
			[[Categoria:Inventors]]