Corona d'Aragó - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-07-08T09:59:22Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 8 jul 2026
Llínea 166:		Llínea 166:
	L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago=D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.		L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago=D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

	Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...\|'Heraldica en la Corona d'Arago' ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006. [[Associació Cultural Cardona i Vives de Castellò]]), per [[Domingo Gimeno Peña]]}}		Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...\|'Heraldica en la Corona d'Arago' ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006. [[Cardona i Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castellò]]), per [[Domingo Gimeno Peña]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Cites */

2026-07-08T09:58:44Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 8 jul 2026
Llínea 164:		Llínea 164:
	L'heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).		L'heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

	L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.		L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago=D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

	Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...\|'Heraldica en la Corona d'Arago' ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006. [[Associació Cultural Cardona i Vives de Castellò]]), per [[Domingo Gimeno Peña]]}}		Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...\|'Heraldica en la Corona d'Arago' ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006. [[Associació Cultural Cardona i Vives de Castellò]]), per [[Domingo Gimeno Peña]]}}

Xavier: /* Cites */

2026-07-08T09:57:06Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 8 jul 2026
Llínea 158:		Llínea 158:

	{{Cita\|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''\|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}		{{Cita\|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''\|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}

			{{Cita\|En la Corona d'Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

			Els reis de la Corona d'Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.
			L'heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

			L'heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D'Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

			Tots els estats pertanyents a la Corona d'Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...\|'Heraldica en la Corona d'Arago' ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006. [[Associació Cultural Cardona i Vives de Castellò]]), per [[Domingo Gimeno Peña]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2026-03-20T17:19:51Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 20 març 2026
Llínea 161:		Llínea 161:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Escut de la Corona d'Aragó]]
	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Catalunya]]		* [[Catalunya]]
Llínea 170:		Llínea 171:
	* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]		* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
	* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]		* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Xavier: /* Referències */

2024-09-30T16:35:39Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 30 set 2024
Llínea 174:		Llínea 174:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Enllaços externs ==

			* [https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2543&tit=La%20trampa%20catalanista%20en%20la%20Corona%20de%20Arag%F3n La trampa catalanista en la Corona de Aragón - Pere Martí i Martínez - Pàgina web de la Cardona Vives]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història d'Aragó]]
			[[Categoria:Història d'Espanya]]
			[[Categoria:Regne d'Aragó]]
	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Aragó]]

Xavier en 16:32 30 set 2024

2024-09-30T16:32:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 30 set 2024
Llínea 154:		Llínea 154:

	Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.		Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.

			== Cites ==

			{{Cita\|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''\|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Catalunya]]		* [[Catalunya]]

Lluísm en 17:14 22 set 2024

2024-09-22T17:14:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 22 set 2024
Llínea 120:		Llínea 120:
	* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran\|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.		* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran\|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.

	*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.		* El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.

	El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.		El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
Llínea 165:		Llínea 165:
	* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]		* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
	* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]		* [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	[[Categoria:Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Xavier en 10:16 9 ago 2024

2024-08-09T10:16:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 9 ago 2024
Llínea 59:		Llínea 59:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
			Es coneix com a '''Corona d'Aragó''' a la suma dels territoris governats pel Rei d'Aragó entre [[1164]] i [[1714]] (550 anys). Va començar unint al [[Regne d'Aragó]] en el [[Comtat de Barcelona]], posteriorment s'anexionaren per herències o matrimonis atres comtats pirenaics com Pallars, Urgell, Roselló, Cerdanya, etc... Més avant es reconquistaren els regnes de [[Regne de Mallorca\|Mallorca]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], i en el [[Mediterràneu]] els Regnes de Sicília, Còrcega, Cerdenya, Nàpols i els Ducats d'Atenes i Neopàtria. Durant sigles la Corona va rebre distints noms com a Casal d'Aragó, Corona regni Aragonum, Corona Aragonum, i ya en el [[sigle XIV]] en temps de Pere IV es va simplificar i es va nomenar simplement [[Aragó]].

			== Història ==

	La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].		La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].

Valencian: Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

2023-08-29T17:40:49Z

Text reemplaça - 'Còrcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 29 ago 2023
Llínea 65:		Llínea 65:
	Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.		Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.

	Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[~~Còrcega~~]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.		Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[Còrsega]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.

	En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.		En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.

Jose2 en 09:28 19 jun 2023

2023-06-19T09:28:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 19 jun 2023
Llínea 59:		Llínea 59:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].		La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].

	El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.		El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.