Conservadurisme - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:58:27Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:58 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:

	En [[filosofia política]], es denomina '''conservadurisme''' en sentit ampli al conjunt de [[doctrina]]s i moviments polítics que favorixen l'us del [[poder polític]] o la força del [[Estat]] per a conservar o restaurar [[tradició\|tradicions]] —creències o costums— d'un poble o nació, que poden ser de tipo religioses, culturals o polítiques. En estos casos el terme conservadurisme és entés com un [[Tradicionalisme polític\|tradicionalisme]] en política o mantindre intacte un orde polític present o com [[reaccionarismo]] o restauració d'un orde polític perdut.<ref>"El conservadurisme és un grup d'ideologies polítiques i socials que promou les institucions socials i polítiques tradicionals, el gradualismo en l'acció política i l'oposició als moviments polítics i socials radicals. Com a moviment intelectual i polític internacional identificable, el conservadurisme es va originar en l'oposició a la Revolució francesa, i en els seus primers anys va estar molt influït per l'ensaig d'Edmund Burke Reflexions sobre la Revolució francesa, publicat per primera volta en 1790. Despuix de la revolució, el conservadurisme es va estendre per gran part d'Europa occidental i va tindre influència en les ideologies dels principals diplomàtics i intelectuals del sigle XIX, inclosos Klemens von Metternich, Joseph de Maistre i Juan Donoso Cortés." [https://mises.org/és/wire/que-és-el-conservadurisme ¿Qué és el conservadurisme?] [Resum de l'ensaig sobre conservadurisme de l'Enciclopèdia del Pensament Polític, editada per Gregory Claeys, i publicada per CQ Press (2013).]. Ryan McMaken. [[Institut Mises]].</ref>		En [[filosofia política]], es denomina '''conservadurisme''' en sentit ampli al conjunt de [[doctrina]]s i moviments polítics que favorixen l'us del [[poder polític]] o la força del [[Estat]] per a conservar o restaurar [[tradició\|tradicions]] —creències o costums— d'un poble o nació, que poden ser de tipo religioses, culturals o polítiques. En estos casos el terme conservadurisme és entés com un [[Tradicionalisme polític\|tradicionalisme]] en política o mantindre intacte un orde polític present o com [[reaccionarismo]] o restauració d'un orde polític perdut.<ref>"El conservadurisme és un grup d'ideologies polítiques i socials que promou les institucions socials i polítiques tradicionals, el gradualismo en l'acció política i l'oposició als moviments polítics i socials radicals. Com a moviment intelectual i polític internacional identificable, el conservadurisme es va originar en l'oposició a la Revolució francesa, i en els seus primers anys va estar molt influït per l'ensaig d'Edmund Burke Reflexions sobre la Revolució francesa, publicat per primera volta en 1790. Despuix de la revolució, el conservadurisme es va estendre per gran part d'Europa occidental i va tindre influència en les ideologies dels principals diplomàtics i intelectuals del sigle XIX, inclosos Klemens von Metternich, Joseph de Maistre i Juan Donoso Cortés." [https://mises.org/és/wire/que-és-el-conservadurisme ¿Qué és el conservadurisme?] [Resum de l'ensaig sobre conservadurisme de l'Enciclopèdia del Pensament Polític, editada per Gregory Claeys, i publicada per CQ Press (2013).]. Ryan McMaken. [[Institut Mises]].</ref>

Llínea 15:		Llínea 14:
	[[Categoria:Ideologies de dreta		[[Categoria:Ideologies de dreta
	]]		]]

			[[Categoria:Conservadurisme]]
			[[Categoria:Dreta política]]
			[[Categoria:Ideologies de dreta]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:48:21Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:48 7 jul 2026
Llínea 9:		Llínea 9:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Conservadurisme
			]]
			[[Categoria:Dreta política
			]]
			[[Categoria:Ideologies de dreta
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:48:16Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

En [[filosofia política]], es denomina '''conservadurisme''' en sentit ampli al conjunt de [[doctrina]]s i moviments polítics que favorixen l'us del [[poder polític]] o la força del [[Estat]] per a conservar o restaurar [[tradició|tradicions]] —creències o costums— d'un poble o nació, que poden ser de tipo religioses, culturals o polítiques. En estos casos el terme conservadurisme és entés com un [[Tradicionalisme polític|tradicionalisme]] en política o mantindre intacte un orde polític present o com [[reaccionarismo]] o restauració d'un orde polític perdut.<ref>"El conservadurisme és un grup d'ideologies polítiques i socials que promou les institucions socials i polítiques tradicionals, el gradualismo en l'acció política i l'oposició als moviments polítics i socials radicals. Com a moviment intelectual i polític internacional identificable, el conservadurisme es va originar en l'oposició a la Revolució francesa, i en els seus primers anys va estar molt influït per l'ensaig d'Edmund Burke Reflexions sobre la Revolució francesa, publicat per primera volta en 1790. Despuix de la revolució, el conservadurisme es va estendre per gran part d'Europa occidental i va tindre influència en les ideologies dels principals diplomàtics i intelectuals del sigle XIX, inclosos Klemens von Metternich, Joseph de Maistre i Juan Donoso Cortés." [https://mises.org/és/wire/que-és-el-conservadurisme ¿Qué és el conservadurisme?] [Resum de l'ensaig sobre conservadurisme de l'Enciclopèdia del Pensament Polític, editada per Gregory Claeys, i publicada per CQ Press (2013).]. Ryan McMaken. [[Institut Mises]].</ref>

En el [[espectre polític]], per la valoració favorable que els conservadors tenen de l'orde jeràrquic i de la desigualtat social, en freqüència es considera que estan dins de la [[dreta política]], no obstant també poden trobar-se, en menor mida, conservadors en la [[esquerra política]].<ref name="conservador democristiano">«Uns dels personages principals d'eixe procés en la posguerra varen ser, precisament, els cristianodemócrata, l'ala del conservadurisme (encara que ni tan sols tots els acadèmics estan d'acort en situar-ho en el marc dels conservadors) més flexibles. Varen dominar Europa, varen dissenyar el proyecte europeu, entre els pares del qual fundadors hi ha numerosos democristianos com Robert Schuman, Alcide de Gasperi o Konrad Adenauer, i varen ser actors crucials fins que en els setanta es varen vore desplaçats per atres tendències conservadores.[...] Va haver tres elements que varen facilitar el creiximent dels cristianodemócrata en l'Europa occidental i democràtica a partir de 1945. I un d'ells va ser fonamental: senzillament no eren fascistes. “Eren l'únic tipo de conservadors que varen quedar (despuix de la guerra) i que tenien credencials antifascista. Varen emergir de la Segona Guerra Mundial com un braç del conservadurisme que no tenia l'ombra de la colaboració”, explica Duranti. I ser l'únic partit conservador en peu i ser lo suficientment flexibles com per a establir coalicions i pactes en lliberals, socialistes i comunistes va fer que partiren en ventaja. Els atres dos punts crucials varen ser que es varen convertir en el partit anticomunista per excelència en temps de la Guerra Freda, la qual cosa els va donar molts vots, i per un atre costat que es varen situar com el centre entre les atres dos visions dominants, els lliberals capitalistes i els socialistes, en una visió en la que l'Estat tenia un rol molt important que jugar, i al mateix temps es desconfiava d'ell.» [https://www.elconfidencial.com/mundo/europa/2020-04-13/ressaca-covid19-happy-hour-democristianos_2540887/ Canvis en les corrents conservadores. La ressaca del Covid-19, ¿la nova ‘happy hour’ dels democristianos?]. Nacho Alarcón. El Confidencial (2020)</ref><ref>"La Democràcia Cristiana té els seus orígens remots, no en l'alvertent lliberal del catolicisme, com se sol creure, sino en les corrents més conservadores, aquelles que, en el sigle XIX, s'identificaven en els postulats de l'integrisme, de la intransigencia i de la contrarrevolución. Per a fer-li front als alvanços de el “modernisme”, l'Iglésia catòlica, liderada per Pío IX, va desplegar una contraofensiva per a assegurar la presència de la religió en tots els aspectes de la vida. En eixa tasca, la varen acompanyar, per igual, el catolicisme intransigent, el catolicisme social i la Democràcia Cristiana." [https://revistes.uniandes.edu.co/doi/pdf/10.7440/histcrit39I.2009.10 La Democràcia Cristiana en Colòmbia (1959-1960). Observacions preliminars]. Ricardo Arias Trujillo. Revista Història Crítica (2009)</ref><ref>"El conservadurisme social cristià es va formar en els anys 30 en la mateixa conjuntura de crisis de la societat lliberal que el conservadurisme integriste. Abdós són crítics del capitalisme, abdós reivindiquen l'aspecte corporatiu i comunitari de la societat medieval. Pero abdós entenen de forma molt distinta la democràcia [] La clau va ser fundar un nou diàlec entre el catolicisme i la cultura secular." [http://www.archivochile.com/partidos_burguesia/pdc/sobre/pbsobrepdc0005.pdf Conservadurisme i democràcia cristiana en Chile]. Sol Serrano. Publicat en Diari El Mercuri, any 2000</ref>

En lo [[econòmic]], els conservadors històricament es varen posicionar com [[proteccionistes]], en oposició al [[mercat lliure|lliure mercat]]. No obstant, durant el {{sigle|XX||s}}, alguns dels partits conservadors varen adoptar posicions econòmiques [[Neoliberalisme|neolliberals]] com a influència de la [[Guerra Freda]], aliats en la defensa del sistema socioeconòmic [[capitaliste]], en oposició al [[comunisme]]. Conseqüentment, en el {{sigle|XXI||s}}, dins del conservadurisme polític coexistixen diverses postures sobre lo econòmic.

[[Categoria:Categories per revisar]]