Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

2025-08-15T16:54:55Z

Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 15 ago 2025
Llínea 118:		Llínea 118:
	Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana\|pic d'Aitana]] (1.558 m).		Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana\|pic d'Aitana]] (1.558 m).

	El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'~~Oropesa~~]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].		El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Orpesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

	=== Clima ===		=== Clima ===

Xavier en 19:03 29 gin 2024

2024-01-29T19:03:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 29 gin 2024
Llínea 46:		Llínea 46:
	La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya\|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant\|Alacant]], [[província de Castelló\|Castelló]], i [[província de Valéncia\|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].		La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya\|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant\|Alacant]], [[província de Castelló\|Castelló]], i [[província de Valéncia\|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

	El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia\|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].		El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per a abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia\|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof'

2023-09-09T23:21:32Z

Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof'

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 9 set 2023
Llínea 165:		Llínea 165:
	Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.		Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

	Al nort estan els rius [[Sénia]], ~~limítrof~~ en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.		Al nort estan els rius [[Sénia]], llimítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

	En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona\|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes		En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona\|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes

Alacanti: /* Relleu */

2023-09-05T22:22:51Z

Relleu

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 5 set 2023
Llínea 116:		Llínea 116:
	=== Relleu ===		=== Relleu ===
	[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]		[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
	Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): l'[[Serra d'Aitana\|Aitana]] (1.558 m).		Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana\|pic d'Aitana]] (1.558 m).

	El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].		El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

Alacanti: /* Relleu */

2023-09-05T22:22:14Z

Relleu

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 5 set 2023
Llínea 116:		Llínea 116:
	=== Relleu ===		=== Relleu ===
	[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]		[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
	Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana\|Aitana]] (1.558 m).		Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): l'[[Serra d'Aitana\|Aitana]] (1.558 m).

	El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].		El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

Alacanti: /* Relleu */

2023-09-05T22:21:51Z

Relleu

← Revisió anterior		Revisió de 22:21 5 set 2023
Llínea 116:		Llínea 116:
	=== Relleu ===		=== Relleu ===
	[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]		[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
	Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).		Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana\|Aitana]] (1.558 m).

	El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].		El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

Alacanti: /* Relleu */

2023-09-05T22:20:59Z

Relleu

← Revisió anterior		Revisió de 22:20 5 set 2023
Llínea 116:		Llínea 116:
	=== Relleu ===		=== Relleu ===
	[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]		[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg\|thumb\|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
	Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[~~Cerro Calderon~~]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.~~839~~ metros; també en este ~~enclave~~ valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[~~la Marina~~]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).		Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

	El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].		El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera\|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig\|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)\|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:45:48Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 28 ago 2023
Llínea 325:		Llínea 325:
	Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca\|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.		Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca\|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

	Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros ~~cridats~~ aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran cantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.		Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros nomenats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran cantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

	=== Gastronomia ===		=== Gastronomia ===

Lluísm: /* Referències */

2023-08-06T14:56:31Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 6 ago 2023
Llínea 432:		Llínea 432:
	* Pérez Puche, Francisco (2009). Valencia 1909 exposición regional. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 333. ISBN 9788484842804		* Pérez Puche, Francisco (2009). Valencia 1909 exposición regional. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 333. ISBN 9788484842804
	* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/inicio «Portal Oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana». Agencia Valenciana de Turismo (2013). Generalidad Valenciana]		* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/inicio «Portal Oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana». Agencia Valenciana de Turismo (2013). Generalidad Valenciana]
			* Sanchis Duato, Enrique; Fos Causera, Mariano; Bordón Ferré, Yolanda (2003). Ecosistemas mediterráneos. Valencia: Universitat Politècnica de Valéncia. pp. 87-88. ISBN 84-9705-444-X
	* Solaz Albert, Rafael (2009). La exposición regional valenciana de 1909. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 254. ISBN 9788484842828		* Solaz Albert, Rafael (2009). La exposición regional valenciana de 1909. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 254. ISBN 9788484842828
	* «Toponimia». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009		* «Toponimia». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Lluísm: /* Referències */

2023-08-06T14:55:43Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 6 ago 2023
Llínea 433:		Llínea 433:
	* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/inicio «Portal Oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana». Agencia Valenciana de Turismo (2013). Generalidad Valenciana]		* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/inicio «Portal Oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana». Agencia Valenciana de Turismo (2013). Generalidad Valenciana]
	* Solaz Albert, Rafael (2009). La exposición regional valenciana de 1909. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 254. ISBN 9788484842828		* Solaz Albert, Rafael (2009). La exposición regional valenciana de 1909. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 254. ISBN 9788484842828
	* «Toponimia». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009.		* «Toponimia». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==