Competència perfecta - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

2021-05-28T11:33:04Z

Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 28 maig 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	En el mercat de competència perfecta s'alcança l'equilibri per la trobada entre la demanda del mercat (suma o agregació de la demanda de cada u dels consumidors) i oferta de l'indústria (suma o agregació de l'oferta de cada una de les empreses que treballen en eixe mercat).		En el mercat de competència perfecta s'alcança l'equilibri per la trobada entre la demanda del mercat (suma o agregació de la demanda de cada u dels consumidors) i oferta de l'indústria (suma o agregació de l'oferta de cada una de les empreses que treballen en eixe mercat).

	L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.		L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt a on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.

	D'acort en Kreps (1990),<ref>Kreps David (1990), "A course in microeconomic theory", Princeton university press</ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser reasignats lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.		D'acort en Kreps (1990),<ref>Kreps David (1990), "A course in microeconomic theory", Princeton university press</ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser reasignats lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-10-03T14:33:30Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 14:33 3 oct 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Condicions teòriques ==		== Condicions teòriques ==
	Quan es complixquen simultàneament les condicions que enuncien a continuació es dirà que un mercat és de competència perfecta:		Quan es complixquen simultàneament les condicions que enuncien a continuació es dirà que un mercat és de competència perfecta:
	* L'existència d'un '''elevat número de productors i consumidors''' en el mercat empresarial pot fer que el comportament d'este s'assemble al competència perfecta. En haver molts venedors ~~menuts~~ en relació en el mercat, cap podria eixercir una influència apreciable sobre els preus, en este cas es diu que els agents són «preu aceptants». L'existència d'un elevat número d'oferents i demandants implica que la decisió individual de cada una d'estes parts eixercirà escassa influència sobre el mercat global. Aixina, si un productor individual decidix incrementar o reduir la cantitat produïda, esta decisió no influïx sobre el preu de mercat del ben que produïx. Una atra conseqüència és que una empresa no podria aumentar exorbitantment el preu dels bens que ven, perque els demandants optarien per atres oferents.		* L'existència d'un '''elevat número de productors i consumidors''' en el mercat empresarial pot fer que el comportament d'este s'assemble al competència perfecta. En haver molts venedors chicotets en relació en el mercat, cap podria eixercir una influència apreciable sobre els preus, en este cas es diu que els agents són «preu aceptants». L'existència d'un elevat número d'oferents i demandants implica que la decisió individual de cada una d'estes parts eixercirà escassa influència sobre el mercat global. Aixina, si un productor individual decidix incrementar o reduir la cantitat produïda, esta decisió no influïx sobre el preu de mercat del ben que produïx. Una atra conseqüència és que una empresa no podria aumentar exorbitantment el preu dels bens que ven, perque els demandants optarien per atres oferents.
	* Les empreses embenen un '''producte homogéneu''' en el mercat, per lo que al comprador li resulta indiferent un venedor o un atre. L'homogeneïtat del producte supon que no existixen diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els demés. El producte de cada empresa és un [[producte substitutiu\|substitutiu]] perfecte del que venen les demés empreses del sector. L'existència de diferents [[marca comercial\|marques comercials]] trenca este principi.		* Les empreses embenen un '''producte homogéneu''' en el mercat, per lo que al comprador li resulta indiferent un venedor o un atre. L'homogeneïtat del producte supon que no existixen diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els demés. El producte de cada empresa és un [[producte substitutiu\|substitutiu]] perfecte del que venen les demés empreses del sector. L'existència de diferents [[marca comercial\|marques comercials]] trenca este principi.

Jose2 en 08:39 20 jul 2017

2017-07-20T08:39:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:39 20 jul 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{En desenroll}}		{{En desenroll}}

	La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-aceptants), i es dona una maximisació del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic\|bens]] i [[Servici (economia)\|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)\|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.		La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-aceptants), i es dona una maximisació del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic\|bens]] i [[Servici (economia)\|servicis]], a on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)\|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.

	== Condicions teòriques ==		== Condicions teòriques ==

EirVal en 10:48 19 jul 2017

2017-07-19T10:48:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 19 jul 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{En desenroll}}		{{En desenroll}}

	La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-*aceptantes), i es dona una ~~@maximización~~ del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic\|bens]] i [[Servici (economia)\|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)\|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.		La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-aceptants), i es dona una maximisació del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic\|bens]] i [[Servici (economia)\|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)\|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.

	== Condicions teòriques ==		== Condicions teòriques ==
Llínea 25:		Llínea 25:
	L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.		L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.

	D'acort en Kreps (1990),<ref>Kreps David (1990), "A course in microeconomic theory", Princeton university press</ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser *reasignados lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.		D'acort en Kreps (1990),<ref>Kreps David (1990), "A course in microeconomic theory", Princeton university press</ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser reasignats lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.

	Este últim resultat de l'equilibri en el llarc determini és molt rellevant per a l'anàlisis econòmic en general. En existir lliure competència i lliure entrada de firmes, el preu d'un artícul en competència perfecta és igual al mínim cost possible que un artícul pot ser produït, de manera tal que els beneficis de les firmes seran iguals a zero, els beneficis normals o iguals a zero són aquells que cobrixen tots els costs incloent el cost d'oportunitat del capital. (Joan *robinson els crida "beneficis normals"). Aixina si una indústria presenta beneficis majors a zero, açò incentivarà a noves firmes a entrar en eixa indústria ocasionant que el preu es reduïxca cap al seu nivell de llarc determini, reduint al mateix temps els beneficis a zero.		Este últim resultat de l'equilibri en el llarc determini és molt rellevant per a l'anàlisis econòmic en general. En existir lliure competència i lliure entrada de firmes, el preu d'un artícul en competència perfecta és igual al mínim cost possible que un artícul pot ser produït, de manera tal que els beneficis de les firmes seran iguals a zero, els beneficis normals o iguals a zero són aquells que cobrixen tots els costs incloent el cost d'oportunitat del capital. (Joan Robinson els crida "beneficis normals"). Aixina si una indústria presenta beneficis majors a zero, açò incentivarà a noves firmes a entrar en eixa indústria ocasionant que el preu es reduïxca cap al seu nivell de llarc determini, reduint al mateix temps els beneficis a zero.

	Existixen dos punts de vista per a vore l'economia, el [[economia ortodoxa\|ortodox]] i el [[economia heterodoxa\|heterodox]]. L'economia perfecta està lligada al punt de vista ortodox, no obstant l'economia ortodoxa es relaciona en general en el cos teòric Neoclàssic, junt en la conseqüent formalisació matemàtica.		Existixen dos punts de vista per a vore l'economia, el [[economia ortodoxa\|ortodox]] i el [[economia heterodoxa\|heterodox]]. L'economia perfecta està lligada al punt de vista ortodox, no obstant l'economia ortodoxa es relaciona en general en el cos teòric Neoclàssic, junt en la conseqüent formalisació matemàtica.

EirVal: /* Condicions teòriques */

2017-07-19T10:41:33Z

Condicions teòriques

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 19 jul 2017
Llínea 6:		Llínea 6:
	Quan es complixquen simultàneament les condicions que enuncien a continuació es dirà que un mercat és de competència perfecta:		Quan es complixquen simultàneament les condicions que enuncien a continuació es dirà que un mercat és de competència perfecta:
	* L'existència d'un '''elevat número de productors i consumidors''' en el mercat empresarial pot fer que el comportament d'este s'assemble al competència perfecta. En haver molts venedors menuts en relació en el mercat, cap podria eixercir una influència apreciable sobre els preus, en este cas es diu que els agents són «preu aceptants». L'existència d'un elevat número d'oferents i demandants implica que la decisió individual de cada una d'estes parts eixercirà escassa influència sobre el mercat global. Aixina, si un productor individual decidix incrementar o reduir la cantitat produïda, esta decisió no influïx sobre el preu de mercat del ben que produïx. Una atra conseqüència és que una empresa no podria aumentar exorbitantment el preu dels bens que ven, perque els demandants optarien per atres oferents.		* L'existència d'un '''elevat número de productors i consumidors''' en el mercat empresarial pot fer que el comportament d'este s'assemble al competència perfecta. En haver molts venedors menuts en relació en el mercat, cap podria eixercir una influència apreciable sobre els preus, en este cas es diu que els agents són «preu aceptants». L'existència d'un elevat número d'oferents i demandants implica que la decisió individual de cada una d'estes parts eixercirà escassa influència sobre el mercat global. Aixina, si un productor individual decidix incrementar o reduir la cantitat produïda, esta decisió no influïx sobre el preu de mercat del ben que produïx. Una atra conseqüència és que una empresa no podria aumentar exorbitantment el preu dels bens que ven, perque els demandants optarien per atres oferents.
	* Les empreses embenen un '''producte homogéneu''' en el mercat, per #lo que al comprador li resulta indiferent un venedor o un atre. L'homogeneïtat del producte supon que no existixen diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els demés. El producte de cada empresa és un [[producte substitutiu\|substitutiu]] perfecte del que venen les demés empreses del sector. L'existència de diferents [[marca comercial\|marques comercials]] trenca este principi.		* Les empreses embenen un '''producte homogéneu''' en el mercat, per lo que al comprador li resulta indiferent un venedor o un atre. L'homogeneïtat del producte supon que no existixen diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els demés. El producte de cada empresa és un [[producte substitutiu\|substitutiu]] perfecte del que venen les demés empreses del sector. L'existència de diferents [[marca comercial\|marques comercials]] trenca este principi.

	* Les empreses i els consumidors tinguen '''informació completa i gratuïta'''. La transparència del mercat requerix que tots els participants tinguen ple coneiximent de les condicions generals en que opera el mercat. Els compradors accepten els preus com a exogens i prenen les seues decisions comparant preus, perque tots els consumidors dispondrien de la mateixa informació sobre els preus i les cantitats oferides dels bens.		* Les empreses i els consumidors tinguen '''informació completa i gratuïta'''. La transparència del mercat requerix que tots els participants tinguen ple coneiximent de les condicions generals en que opera el mercat. Els compradors accepten els preus com a exogens i prenen les seues decisions comparant preus, perque tots els consumidors dispondrien de la mateixa informació sobre els preus i les cantitats oferides dels bens.
	* '''No hi haja barreres''' d'entrada o eixida al mercat, com tampoc problemes de revenda. Esta llibertat d'entrada i eixida d'empreses permet que totes les empreses participants puguen entrar i eixir del mercat de forma immediata en quant ho desigen. Per eixemple, si una empresa està produint sabatilles deportives i no obté beneficis, abandonarà esta activitat i començarà a produir atres bens que generen beneficis. I també lo contrari, qualsevol empresa podria accedir al mercat atreta per l'existència d'alts beneficis.		* '''No hi haja barreres''' d'entrada o eixida al mercat, com tampoc problemes de revenda. Esta llibertat d'entrada i eixida d'empreses permet que totes les empreses participants puguen entrar i eixir del mercat de forma immediata en quant ho desigen. Per eixemple, si una empresa està produint sabatilles deportives i no obté beneficis, abandonarà esta activitat i començarà a produir atres bens que generen beneficis. I també lo contrari, qualsevol empresa podria accedir al mercat atreta per l'existència d'alts beneficis.
	* '''Movilitat perfecta de bens i factors.''' Els costs de transport deuen ser despreciables, de tal manera que si dos ~~@oferente~~ oferixen producte homogéneu el consumidor pot acodir a qualsevol d'ells en la mateixa dificultat i amprant un temps i costs similars.		* '''Movilitat perfecta de bens i factors.''' Els costs de transport deuen ser despreciables, de tal manera que si dos oferents oferixen producte homogéneu el consumidor pot acodir a qualsevol d'ells en la mateixa dificultat i amprant un temps i costs similars.
	* '''Sense costs de transacció''', açò vol dir, que ni els compradors ni les empreses incorren en costs per a la transacció de dits bens. Açò és important perque significa que no hi hauria diferències en l'elecció d'una o una atra empresa basat en un cost adicional per adquirir un ben.		* '''Sense costs de transacció''', açò vol dir, que ni els compradors ni les empreses incorren en costs per a la transacció de dits bens. Açò és important perque significa que no hi hauria diferències en l'elecció d'una o una atra empresa basat en un cost adicional per adquirir un ben.

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} La '''competència perfecta''' és la situació d'un mercat on les empresas carixen de poder per a manipular el preu (preu-*acepta...»

2017-07-19T10:40:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} La '''competència perfecta''' és la situació d'un mercat on les empresas carixen de poder per a manipular el preu (preu-*acepta...»

Pàgina nova

{{En desenroll}}

La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-*aceptantes), i es dona una @maximización del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic|bens]] i [[Servici (economia)|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.

== Condicions teòriques ==
Quan es complixquen simultàneament les condicions que enuncien a continuació es dirà que un mercat és de competència perfecta:
* L'existència d'un '''elevat número de productors i consumidors''' en el mercat empresarial pot fer que el comportament d'este s'assemble al competència perfecta. En haver molts venedors menuts en relació en el mercat, cap podria eixercir una influència apreciable sobre els preus, en este cas es diu que els agents són «preu aceptants». L'existència d'un elevat número d'oferents i demandants implica que la decisió individual de cada una d'estes parts eixercirà escassa influència sobre el mercat global. Aixina, si un productor individual decidix incrementar o reduir la cantitat produïda, esta decisió no influïx sobre el preu de mercat del ben que produïx. Una atra conseqüència és que una empresa no podria aumentar exorbitantment el preu dels bens que ven, perque els demandants optarien per atres oferents.
* Les empreses embenen un '''producte homogéneu''' en el mercat, per #lo que al comprador li resulta indiferent un venedor o un atre. L'homogeneïtat del producte supon que no existixen diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els demés. El producte de cada empresa és un [[producte substitutiu|substitutiu]] perfecte del que venen les demés empreses del sector. L'existència de diferents [[marca comercial|marques comercials]] trenca este principi.

* Les empreses i els consumidors tinguen '''informació completa i gratuïta'''. La transparència del mercat requerix que tots els participants tinguen ple coneiximent de les condicions generals en que opera el mercat. Els compradors accepten els preus com a exogens i prenen les seues decisions comparant preus, perque tots els consumidors dispondrien de la mateixa informació sobre els preus i les cantitats oferides dels bens.
* '''No hi haja barreres''' d'entrada o eixida al mercat, com tampoc problemes de revenda. Esta llibertat d'entrada i eixida d'empreses permet que totes les empreses participants puguen entrar i eixir del mercat de forma immediata en quant ho desigen. Per eixemple, si una empresa està produint sabatilles deportives i no obté beneficis, abandonarà esta activitat i començarà a produir atres bens que generen beneficis. I també lo contrari, qualsevol empresa podria accedir al mercat atreta per l'existència d'alts beneficis.
* '''Movilitat perfecta de bens i factors.''' Els costs de transport deuen ser despreciables, de tal manera que si dos @oferente oferixen producte homogéneu el consumidor pot acodir a qualsevol d'ells en la mateixa dificultat i amprant un temps i costs similars.
* '''Sense costs de transacció''', açò vol dir, que ni els compradors ni les empreses incorren en costs per a la transacció de dits bens. Açò és important perque significa que no hi hauria diferències en l'elecció d'una o una atra empresa basat en un cost adicional per adquirir un ben.

L'essència de la competència mercancial perfecta no està referida tant en la rivalitat com a la dispersió de la capacitat del control que els agents econòmics poden eixercir sobre la marcha del mercat. Açò es deu a que, com més repartit estiga el poder d'influència en les condicions del mercat, menys eficaços seran les accions discrecionals dirigides a manipular la cantitat disponible de productes i els preus del producte. D'acort en Joan Robinson, en el seu ensaig '''¿Qué és competència perfecta?''' la definix com la situació en que una empresa individual enfronta una curva de demanda perfectament elàstica. Açò és una forma elegant de dir que hi ha un preu paramètric, afirmació que pot estendre's als consumidors.

== Condicions reals ==
Encara que les condicions teòriques, mencionades més amunt, són molt restrictives i són molt pocs els productes els mercats dels quals les reunixen, el model de competència perfecta és útil, no solament perque és aplicable a certs productes agropecuaris i a molts títuls-valores, sino també perque molts atres mercats s'aproximen a la competència perfecta i és possible realisar prediccions basant-se en el model de la competència perfecta.

En els mercats de competència perfecta les empreses que pretenen obtindre majors beneficis deuen recórrer al màxim aprofitament de la tecnologia, a incorporar els últims alvanços en tècniques productives. Per lo tant, en una situació de competència perfecta la busca de majors beneficis va associada a la combinació més eficient i rendable dels factors productius i a la modernisació tecnològica.

== Equilibri ==
En el mercat de competència perfecta s'alcança l'equilibri per la trobada entre la demanda del mercat (suma o agregació de la demanda de cada u dels consumidors) i oferta de l'indústria (suma o agregació de l'oferta de cada una de les empreses que treballen en eixe mercat).

L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.

D'acort en *Kreps (1990),<*ref>*Kreps David (1990), "A *course *in *microeconomic *theory", *Princeton *university *press</*ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen *reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser *reasignados lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.

Este últim resultat de l'equilibri en el llarc determini és molt rellevant per a l'anàlisis econòmic en general. En existir lliure competència i lliure entrada de firmes, el preu d'un artícul en competència perfecta és igual al mínim cost possible que un artícul pot ser produït, de manera tal que els beneficis de les firmes seran iguals a zero, els beneficis normals o iguals a zero són aquells que cobrixen tots els costs incloent el cost d'oportunitat del capital. (Joan *robinson els crida "beneficis normals"). Aixina si una indústria presenta beneficis majors a zero, açò incentivarà a noves firmes a entrar en eixa indústria ocasionant que el preu es reduïxca cap al seu nivell de llarc determini, reduint al mateix temps els beneficis a zero.

Existixen dos punts de vista per a vore l'economia, el [[economia ortodoxa|ortodox]] i el [[economia heterodoxa|heterodox]]. L'economia perfecta està lligada al punt de vista ortodox, no obstant l'economia ortodoxa es relaciona en general en el cos teòric Neoclàssic, junt en la conseqüent formalisació matemàtica.

== Vore també ==
*[[Mercats disputats]]
* [[Lliure mercat]]
* [[Equilibri parcial]]
* [[Monopoli]]
* [[Oferta i demanda]]
* [[Microeconomia]]
* [[Càlcul econòmic]]

== Referència ==
{{listaref}}

[[Categoria:Competència (economia)|Perfecta]]
[[Categoria:Organisació industrial]]