Comicis romans - Historial de revisions

Jose2 en 18:52 3 feb 2026

2026-02-03T18:52:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 3 feb 2026
Llínea 75:		Llínea 75:
	* [[Roma (Regne i República)]]		* [[Roma (Regne i República)]]


	[[Categoria: Imperi Romà]]		[[Categoria: Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:37:21Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 3 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:

	A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:		A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:
	* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si bé, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)		* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si be, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)
	* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.		* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.
	* L'admissió o rebuig de lleis.		* L'admissió o rebuig de lleis.

Jose2 en 11:11 21 abr 2022

2022-04-21T11:11:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 21 abr 2022
Llínea 57:		Llínea 57:

	Les votacions de les [[Llei centuriada\|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.		Les votacions de les [[Llei centuriada\|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

	* Vore també: [[Plebiscit romà]], [[Roma (Regne i República)]]

	== Els comicis en l'Imperi ==		== Els comicis en l'Imperi ==
Llínea 72:		Llínea 70:

	Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.		Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.

			== Vore també ==
			* [[Plebiscit romà]]
			* [[Roma (Regne i República)]]


	[[Categoria: Imperi Romà]]		[[Categoria: Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Jose2: /* Comicis Curials i Comicis Centuriats */

2022-04-21T11:10:46Z

Comicis Curials i Comicis Centuriats

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 21 abr 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).		Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

	El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 aC]], distribuint-se en les següents classes:		El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 a. C.]], distribuint-se en les següents classes:

	1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.		1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

Jose2 en 11:09 21 abr 2022

2022-04-21T11:09:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 21 abr 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.		L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

	Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.		Des de mijans del [[Sigle V a. C.]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

	Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des ~~del~~ 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).		Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des de l'any [[421 a. C.]] podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 a. C.]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 a. C.]] (354 de Roma).

	L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.		L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.

Jose2: /* Comicis Curials i Comicis Centuriats */

2022-04-21T11:08:50Z

Comicis Curials i Comicis Centuriats

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 21 abr 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.		Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

	Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).		Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).

	L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.		L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:56:27Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 28 set 2019
Llínea 18:		Llínea 18:
	Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes varen encaminar-se a traure poders a estes Assamblees a favor del Comicis Centuriats, a on no era preponderant la influència de la noblea o patriciat, pero si dels rics, i a on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distinguides), decidien quasi sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assamblea de Patricis.		Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes varen encaminar-se a traure poders a estes Assamblees a favor del Comicis Centuriats, a on no era preponderant la influència de la noblea o patriciat, pero si dels rics, i a on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distinguides), decidien quasi sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assamblea de Patricis.

	L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia ~~fins i tot~~ una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.		L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

	Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.		Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:29:00Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 26 abr 2016
Llínea 71:		Llínea 71:
	A principis del [[Sigle III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.		A principis del [[Sigle III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

	Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment ~~van~~ desaparéixer el comicis tribunats.		Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.


	[[Categoria: Imperi Romà]]		[[Categoria: Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Jose2: /* Comicis Curials i Comicis Centuriats */

2016-02-03T20:32:32Z

Comicis Curials i Comicis Centuriats

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 3 feb 2016
Llínea 20:		Llínea 20:
	L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.		L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

	Des de mijans del [[~~Segle~~ V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.		Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

	Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).		Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).

Jose2: /* Els comicis en l'Imperi */

2015-09-20T19:30:10Z

Els comicis en l'Imperi

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 20 set 2015
Llínea 69:		Llínea 69:
	Provablement fins a la seua extinció varen conservar la facultat llegislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'este dret), si be la falta de concurrència o la costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, varen fer que este poguera llegislar per ell sol, i en el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.		Provablement fins a la seua extinció varen conservar la facultat llegislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'este dret), si be la falta de concurrència o la costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, varen fer que este poguera llegislar per ell sol, i en el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.

	A principis del [[~~Segle~~ III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.		A principis del [[Sigle III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

	Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparéixer el comicis tribunats.		Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparéixer el comicis tribunats.