Comarca - Historial de revisions

Lluísm en 17:33 11 abr 2026

2026-04-11T17:33:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 11 abr 2026
Llínea 46:		Llínea 46:
	* [[Història de les comarques valencianes]]		* [[Història de les comarques valencianes]]
	* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]		* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Comarca}}		{{Traduït de\|es\|Comarca}}

Xavier: /* Vore també */

2026-04-10T12:17:01Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 10 abr 2026
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Història de les comarques valencianes]]
	* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]		* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: /* Precisions per a la definició tradicional del terme */

2023-09-17T16:26:39Z

Precisions per a la definició tradicional del terme

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 17 set 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.		Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.
	La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava\|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia\|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>~~monte~~ negre, segurament d'[carrasca]], ~~quant~~ el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o ~~bien~~ de ''lepus''>~~liebre~~ o ¿tal ~~vegada~~ de la deesa ''Levana''?).		La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava\|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia\|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>mont negre, segurament de [[carrasca]], quan el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o be de ''lepus''>llebre o ¿tal volta de la deesa ''Levana''?).

	Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya\|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central\|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.		Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya\|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central\|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Valencian: Text reemplaça - 'encina' a 'carrasca'

2023-09-17T16:21:41Z

Text reemplaça - 'encina' a 'carrasca'

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 17 set 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.		Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.
	La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava\|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia\|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[~~encina~~]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).		La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava\|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia\|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[carrasca]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

	Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya\|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central\|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.		Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya\|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central\|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Alacanti en 13:10 26 set 2022

2022-09-26T13:10:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 26 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map of irish counties1998.gif\|thumb\|right\|~~250px~~\|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]		[[File:Map of irish counties1998.gif\|thumb\|right\|300px\|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]
	La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.		La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.

Alacanti en 13:09 26 set 2022

2022-09-26T13:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 26 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map of irish counties1998.gif\|thumb\|right\|~~400px~~\|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]		[[File:Map of irish counties1998.gif\|thumb\|right\|250px\|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]
	La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.		La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.

Alacanti: /* Vore també */

2022-09-26T13:09:41Z

Vore també

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 == Vore també ==
-*[[Comarques d'Andalusia]]
+* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 == Referències ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-26T13:09:14Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 26 set 2022
Llínea 64:		Llínea 64:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\| }}~~Comarca Comarca - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]~~		{{DGLV\|Comarca}}

	[[Categoria:Divisió territorial]]		[[Categoria:Divisió territorial]]

Alacanti: Text reemplaça - '[https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

2022-09-26T12:58:39Z

Text reemplaça - '[https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 26 set 2022
Llínea 64:		Llínea 64:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* ~~[https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~Comarca Comarca - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]		* {{DGLV\| }}Comarca Comarca - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

	[[Categoria:Divisió territorial]]		[[Categoria:Divisió territorial]]

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:27:30Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 1 dec 2021
Llínea 34:		Llínea 34:
	Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies d'extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis d'aigua i sanejament.		Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies d'extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis d'aigua i sanejament.

	En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma\|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.		En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma\|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes d'organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.

	Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En vàries CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província.		Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En vàries CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província.