Colp d'Estat - Historial de revisions

Reval en 18:00 27 abr 2025

2025-04-27T18:00:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 27 abr 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Reval en 16:56 2 oct 2024

2024-10-02T16:56:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 2 oct 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.		També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:05 20 set 2024

2024-09-20T12:05:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 20 set 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.		També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:39 31 ago 2024

2024-08-31T11:39:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 31 ago 2024
Llínea 5:		Llínea 5:

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2 en 17:10 6 jun 2024

2024-06-06T17:10:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 6 jun 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.		També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 10:08 20 abr 2022

2022-04-20T10:08:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 20 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archiu~~:~~Colp dEstat~~.jpg\|miniaturadeimagen\|Foto del Colp d'Estat de Pinochet en l'any 1973]]		[[File:Golpe de Estado 1973.jpg\|miniaturadeimagen\|Foto del Colp d'Estat de Pinochet en l'any 1973]]
	Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>		Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:50:33Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 28 set 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.		També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], ~~fins i tot~~ del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Rubencbr: Afegint foto

2019-04-16T17:25:30Z

Afegint foto

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 16 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Colp dEstat.jpg\|miniaturadeimagen\|Foto del Colp d'Estat de Pinochet en l'any 1973]]
	Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>		Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>

Rubencbr: Afegint informació

2019-04-16T17:21:18Z

Afegint informació

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 16 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>		Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític\|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV\|Colpiste}}</ref>

			També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

	Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>		Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Un '''colp d'Estat''' és la presa del poder polític, d'un modo repentí i violent, per part d'un grup de poder, vulnerant la llegitimitat instituc...»

2015-11-05T18:41:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «Un '''colp d'Estat''' és la presa del poder polític, d'un modo repentí i violent, per part d'un grup de poder, vulnerant la llegitimitat instituc...»

Pàgina nova

Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV|Colpiste}}</ref>

Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Coups d'état}}

[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Conflictes]]