Colius striatus - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

2026-07-07T17:49:45Z

Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 7 jul 2026
Llínea 12:		Llínea 12:

	==Comportament==		==Comportament==
	Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en ~~bandadas~~ i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió ([[gastrolito]]). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.		Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en brandades i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió ([[gastrolito]]). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.

	Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a ''tsu-tsu''. Té també una vora d'alarma que sona com ''tisk-tisk''.		Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a ''tsu-tsu''. Té també una vora d'alarma que sona com ''tisk-tisk''.

Admin: Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

2026-07-07T16:51:08Z

Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 7 jul 2026
Llínea 17:		Llínea 17:

	==Reproducció==		==Reproducció==
	Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els [[pollet]]s són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la ~~crío~~, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la ~~crío~~ deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.		Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els [[pollet]]s són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la cria, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la cria deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.

	==Subespecies==		==Subespecies==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T12:24:48Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Colius striatus1.jpg|miniatura|pardal rata comuna (''Colius striatus'')]]

El '''pardal rata comuna''' ('''''Colius striatus''''')<ref>{{Noms aus SEO 6 |fechaacceso =30 d'octubre de 2013}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Coliiformes|coliforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Coliidae]]. És el pardal rata més gran i un dels més estesos. Es distribuïx per gran part d'[[Àfrica subsahariana]], des de l'est de [[Camerún]] fins a [[Eritrea]] i [[Etiopia]], pel surest d'[[Àfrica]] aplegant a [[Suràfrica]]. La majoria dels [[hàbitat]]s favorixen a esta espècie, llevat els boscs plujosos i les zones àrides. Este pardal rata preferix hàbitats en menuts arbustos, com la [[sabana]]. Es pot vore en jardins i en zones urbanes.

==Característiques==
Medix prop de 35 cm de llarc, dels quals la mitat corresponen a la coa, i pesa 57 grams. El seu nom comú és molt encertat puix sembla una rata, de color café en el llom i el cap (incloent una cresta prominent). El pico és negre en la part superior i rosáceo en l'inferior. Pot confondre's en el [[Colius leucocephalus|pardal-rata cabeciblanco]], pero es diferencia en el color del pico.

==Alimentació==

El pardal-rata comuna és [[frugívoro]] que s'alimenta principalment de [[baya]]s, [[llavor]]s i [[Néctar (botànica)|néctar]], i és prou selectiu en buscar el seu menjar d'àrea en àrea.

==Comportament==
Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en bandadas i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió ([[gastrolito]]). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.

Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a ''tsu-tsu''. Té també una vora d'alarma que sona com ''tisk-tisk''.

==Reproducció==
Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els [[pollet]]s són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la crío, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la crío deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.

==Subespecies==
Es coneixen 17 [[subespecies]] de ''Colius striatus'':<ref></ref>

* ''[[Colius striatus affinis]]'' Shelley, 1885
* ''[[Colius striatus berlepschi]]'' Hartert, 1899
* ''[[Colius striatus cinerascens]]'' Neumann, 1900
* ''[[Colius striatus congicus]]'' Reichenow, 1923
* ''[[Colius striatus hilgerti]]'' Zedlitz, 1910
* ''[[Colius striatus integralis]]'' Clancey, 1957
* ''[[Colius striatus jebelensis]]'' Mearns, 1915
* ''[[Colius striatus kikuyensis]]'' Someren, 1919
* ''[[Colius striatus kiwuensis]]'' Reichenow, 1908
* ''[[Colius striatus leucophthalmus]]'' Chapin, 1921
* ''[[Colius striatus leucotis]]'' Ruppell, 1839
* ''[[Colius striatus minor]]'' Cabanis, 1876
* ''[[Colius striatus mombassicus]]'' Someren, 1919
* ''[[Colius striatus nigricollis]]'' Vieillot, 1817
* ''[[Colius striatus rhodesiae]]'' Grant & Mackworth-Praed, 1938
* ''[[Colius striatus simulans]]'' Clancey, 1979
* ''[[Colius striatus striatus]]'' Gmelin, 1789

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]