Colegiata de Santa Maria de Xàtiva - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'calze' a 'càliç'

2023-08-27T01:08:40Z

Text reemplaça - 'calze' a 'càliç'

← Revisió anterior		Revisió de 01:08 27 ago 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Museu ==		== Museu ==
	El [[Museu de la Seu (Xàtiva)\|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el ~~calze~~ de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].		El [[Museu de la Seu (Xàtiva)\|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:12 11 jul 2023

2023-07-11T19:12:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 11 jul 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Seu de Xàtiva}}

	* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]		* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]
	* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]		* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]

Lluísm en 19:11 11 jul 2023

2023-07-11T19:11:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 11 jul 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Museu ==		== Museu ==
	El [[Museu de la Seu (Xàtiva)\|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el calze de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].		El [[Museu de la Seu (Xàtiva)\|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el calze de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

			== Referències ==
			* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1459 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
			* Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014
			* Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Museu */

2023-04-08T16:10:17Z

Museu

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 8 abr 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Museu ==		== Museu ==
	El museu de la Seu és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el calze de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].		El [[Museu de la Seu (Xàtiva)\|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el calze de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:00 8 abr 2023

2023-04-08T16:00:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 8 abr 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].		La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

			== Museu ==
			El museu de la Seu és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el calze de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Arquitectura */

2020-05-13T12:10:02Z

Arquitectura

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 13 maig 2020
Llínea 13:		Llínea 13:
	L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.		L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.

	Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.		Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

	L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera\|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.		L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera\|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.

	L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio\|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler\|Lluís Ferreres]]).		L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio\|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler\|Lluís Ferreres]]).

	La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].		La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 14:38 15 oct 2019

2019-10-15T14:38:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 15 oct 2019
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]		[[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]
			[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]
	[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]		[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
	[[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]		[[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]
	[[Categoria:Ruta dels Borja]]		[[Categoria:Ruta dels Borja]]
	[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]		[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T11:01:10Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 21 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Seu de Xàtiva]]		[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Seu de Xàtiva]]
	L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la ~~conquesta~~ de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].		L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquista de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].

	== Història ==		== Història ==

Chabi en 08:28 21 set 2016

2016-09-21T08:28:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 21 set 2016
Llínea 28:		Llínea 28:

	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Colegiates d'Espanya]]
			[[Categoria:Colegiates d'Espanya del sigle XVII]]
			[[Categoria:Iglesias de la Comunitat Valenciana del sigle XVII]]
			[[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]
			[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
			[[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]
			[[Categoria:Ruta dels Borja]]
			[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]

Jose2 en 16:26 5 feb 2016

2016-02-05T16:26:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 5 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Seu de Xàtiva]]		[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Seu de Xàtiva]]
	L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. ~~Després de~~ la conquesta de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].		L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquesta de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].

	== Història ==		== Història ==