Colegiata de Santa Maria de Gandia - Historial de revisions

Xavier en 21:52 30 gin 2025

2025-01-30T21:52:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:52 30 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Colegiata de Gandia i plaça Major]]		[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Colegiata de Gandia i plaça Major]]
	La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la ~~Seu~~''', és una iglésia [[Art gòtic\|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.		La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Sèu''', és una iglésia [[Art gòtic\|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

	El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].		El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].

Valencian: /* Història */

2022-06-01T10:22:09Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 1 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	A finals del [[sigle XIV]] el duc [[~~Alfondo~~ el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades en l'any [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>		A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades en l'any [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

	Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].		Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

Jose2: /* Història */

2022-04-08T10:03:54Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 abr 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades ~~del~~ [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>		A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades en l'any [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

	Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].		Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

Jose2 en 10:03 8 abr 2022

2022-04-08T10:03:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Colegiata de Gandia i plaça Major]]		[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG\|300px\|thumbnail\|right\|Colegiata de Gandia i plaça Major]]
	La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una iglésia [[~~arquitectura gòtica~~\|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.		La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una iglésia [[Art gòtic\|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

	El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].		El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].

Jose2: Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

2019-06-13T20:38:55Z

Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 13 jun 2019
Llínea 28:		Llínea 28:
	La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)\|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.		La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)\|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

	La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha ~~sigut~~ reconstruïda en forma poligonal.		La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha segut reconstruïda en forma poligonal.

	El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter\|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.		El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter\|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.

Jose2 en 10:54 18 maig 2019

2019-05-18T10:54:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 18 maig 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (en setembre de l'any [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero ~~tot i aixina~~ no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, en l'any [[1796]], pero a pesar d'això no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:01:36Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 20 nov 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es ~~continua~~ per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]

Jose2: /* Història */

2018-08-25T11:39:56Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 25 ago 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Jose2: /* Descripció */

2018-07-31T09:17:18Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 31 jul 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)\|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.		La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)\|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

	La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre ~~del~~ [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.		La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.

	El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter\|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.		El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter\|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.

Jose2: /* Història */

2018-07-31T09:16:16Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 31 jul 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	A finals del sigle XIV el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>		A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

	Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].		Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

	A finals del sigle XV i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el sigle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del sigle XVII s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]
	L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.		En l'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

	Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> ~~Aquest~~ pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya ~~quasi~~ acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.		Passada la guerra, en l'any [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Este pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, en l'any [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya casi acabades en l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

	En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web\|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/\|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>\|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web\|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html\|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>		En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. En l'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. En [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. En l'any [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant en l'any [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). En [[1999]] es restauraren les cobertes. En l'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web\|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/\|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>\|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web\|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html\|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

	== Descripció ==		== Descripció ==

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 18 maig 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (en setembre de l'any [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero ~~tot i aixina~~ no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, en l'any [[1796]], pero a pesar d'això no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 20 nov 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es ~~continua~~ per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 25 ago 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 31 jul 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	A finals del sigle XIV el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>		A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet\|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars\|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol\|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major\|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

	Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].		Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça\|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

	A finals del sigle XV i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.		A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja\|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia\|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.

	L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.		L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català\|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia\|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment\|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

	Durant el sigle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.		Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)\|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

	A inicis del sigle XVII s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.		A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba\|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

	[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]		[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg\|300px\|thumbnail\|right\|Interior de la Colegiata de Gandia]]
	L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.		En l'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

	Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> ~~Aquest~~ pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya ~~quasi~~ acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.		Passada la guerra, en l'any [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Este pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, en l'any [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya casi acabades en l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

	En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web\|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/\|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>\|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web\|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html\|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>		En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. En l'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. En [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. En l'any [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant en l'any [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). En [[1999]] es restauraren les cobertes. En l'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web\|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/\|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>\|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web\|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html\|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

	== Descripció ==		== Descripció ==