Coatlicue - Historial de revisions

Jose2 en 11:59 20 nov 2025

2025-11-20T11:59:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 20 nov 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.		Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008		* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008

Lluísm en 18:48 10 gin 2025

2025-01-10T18:48:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 10 gin 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.		Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008		* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008
	* León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone		* León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74		* Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74
	* Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995		* Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995

Lluísm en 13:40 16 feb 2023

2023-02-16T13:40:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:40 16 feb 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.		Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

			== Referències ==
			* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008
			* León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone

			==Bibliografia ==
			* Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74
			* Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995
			* De León, Ann. "Coatlicue or How to Write the Dismembered Body." ' 'MLN Hispanic Notes Volume 125, Number 2: 259-286 March 2010
			* Dorsfuhrer, C. "Quetzalcoatl and Coatlicue in Mexican Mythology." Cuadernos Hispanoamericanos (449):6–28 November 1987
			* Fernández, Justino. Coatlicue. Estética del arte indígena antiguo. Centro de Estudios Filosóficos, UNAM, México, 1954

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Posmo en 22:43 11 feb 2015

2015-02-11T22:43:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:43 11 feb 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg\|thumb\|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]		[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg\|thumb\|200px\|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
	'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].		'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].

	Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.		Per als [[Asteca\|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà\|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Coatlicue}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Jose2 en 19:11 5 oct 2014

2014-10-05T19:11:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 5 oct 2014
Llínea 5:		Llínea 5:

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
			[[Categoria:Mitologia asteca]]

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia, Mèxic]] '''Coatlicue''' (en [[n...».

2014-07-10T20:33:12Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia, Mèxic]] '''Coatlicue''' (en [[n...».

Pàgina nova

[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg|thumb|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].

Per als [[Asteca|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

[[Categoria:Mitologia]]