Claudi - Historial de revisions

Reval en 16:00 6 oct 2025

2025-10-06T16:00:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 6 oct 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.		L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares; Claudio, cap. 30		* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares; Claudio, cap. 30

Jose2 en 17:58 15 oct 2023

2023-10-15T17:58:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 15 oct 2023
Llínea 43:		Llínea 43:

	L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.		L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.

			== Referències ==
			* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares; Claudio, cap. 30
			* Josefo Antiquitates Iudiacae XIX. Dión Casio Historia de Roma LX 1
			* Suetonio Claudio 15. Dión Casio Historia de Roma LXI 33

			== Bibliografia ==
			* Baldwin, B (1964). "Executions under Claudius: Seneca’s Ludus de Morte Claudii". Phoenix 18
			* Griffin, M (1990). "Claudius in Tacitus". Classical Quarterly, 40, 482–501
			* Grimal, Pierre (2000). El imperio romano. Barcelona, Editorial Cátedra. pp. 127-132. ISBN 978-84-8432-069-2
			* Levick, B.M. (1978), "Claudius: Antiquarian or Revolutionary?" American Journal of Philology, 99, 79–105
			* Suetonio Tranquilo, Cayo. Vida de los doce césares. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 10:50 24 ago 2022

2022-08-24T10:50:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 24 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]		[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

	'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, [[1 d'agost]] de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu regnat començà el [[24 de giner]] de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].		'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, [[1 d'agost]] de [[10 a. C.]] - † [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu regnat començà el [[24 de giner]] de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].

	Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.		Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.

Jose2: /* Mort */

2022-07-01T18:54:08Z

Mort

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 1 jul 2022
Llínea 42:		Llínea 42:
	Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any 54.		Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any 54.

	L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a Neró com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.		L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:51 1 jul 2022

2022-07-01T18:51:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 1 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]		[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

	'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, 1 d'agost de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu regnat començà el 24 de giner de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].		'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, [[1 d'agost]] de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu regnat començà el [[24 de giner]] de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].

	Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.		Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.
Llínea 8:		Llínea 8:
	Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].		Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].

	Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any 14, seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.		Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any [[14]], seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.

	En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.		En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

	En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.		En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any [[7]], l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.

	A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia ~~vint-i-tres~~ anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.		A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vintitrés anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.

	Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.		Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.

Jose2 en 18:49 1 jul 2022

2022-07-01T18:49:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 1 jul 2022
Llínea 54:		Llínea 54:
	\|periodo=[[41]] - [[54]]		\|periodo=[[41]] - [[54]]
	}}		}}


	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
Llínea 60:		Llínea 59:
	[[Categoria:Emperadors romans]]		[[Categoria:Emperadors romans]]
	[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]		[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]
			[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 18:48 1 jul 2022

2022-07-01T18:48:26Z

Jose2 en 18:36 1 jul 2022

2022-07-01T18:36:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 1 jul 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	{{Successió		{{Successió
	\|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg\|40px]]<br>Emperador romà		\|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg\|40px]]<br>Emperador romà
	\|predecessor=[[~~César August\|August~~]]		\|predecessor=[[Calígula]]
	\|successor=[[Neró]]		\|successor=[[Neró]]
	\|periodo=[[41]] - [[54]]		\|periodo=[[41]] - [[54]]

Jose2: /* Accés al tro */

2022-07-01T18:35:13Z

Accés al tro

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 1 jul 2022
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Accés al tro ==		== Accés al tro ==
	~~Desppuix~~ de quatre anys de reinat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.		[[File:A Roman Emperor AD41 detail.jpg\|thumb\|250px\|Grato proclamant a Claudi emperador]]

			Despuix de quatre anys de reinat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.

	Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.		Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.

Jose2 en 18:33 1 jul 2022

2022-07-01T18:33:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 1 jul 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.		Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.

	Baix el reinat de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara bé, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.		Baix el reinat de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara be, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.

	Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el reinat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any [[52]]. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.		Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el reinat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any [[52]]. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 1 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]		[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg\|thumb\|250px\|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

	'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, 1 d'agost de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu ~~reinat~~ començà el 24 de giner de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].		'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, 1 d'agost de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)\|emperador]] romà. El seu regnat començà el 24 de giner de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].

	Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.		Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.
Llínea 8:		Llínea 8:
	Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].		Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].

	Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any 14, seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus ~~abuelos~~ paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.		Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any 14, seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.

	En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de ~~psicomotricitat~~ i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava ~~monstruo~~ i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.		En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

	En l'adolescència, les disfuncions ~~psicomotrius~~ de Claudi varen semblar que ~~remitien~~ i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar ~~meravellat~~ per la ~~claritatt~~ de l'oratòria de Claudi.		En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.

	A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.		A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.
Llínea 18:		Llínea 18:
	Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.		Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.

	Despuix de mort Tiberi, el nou emperador, [[Calígula]], va nomenar a Claudi el seu colega de consolat en l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare, Germànic, germà de Claudi, pero pronte va començar a despreciar-lo, ~~ridiculizant~~-lo davant del senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seues celebracions.		Despuix de mort Tiberi, el nou emperador, [[Calígula]], va nomenar a Claudi el seu colega de consolat en l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare, Germànic, germà de Claudi, pero pronte va començar a despreciar-lo, ridiculisant-lo davant del senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seues celebracions.

	Claudi a causa dels seus defectes físics va quedar apartat de les carreres militar i política, per lo que va dedicar gran part de la seua vida a l'escritura de llibres d'història i de treballs d'investigació erudita.		Claudi a causa dels seus defectes físics va quedar apartat de les carreres militar i política, per lo que va dedicar gran part de la seua vida a l'escritura de llibres d'història i de treballs d'investigació erudita.
Llínea 25:		Llínea 25:
	[[File:A Roman Emperor AD41 detail.jpg\|thumb\|250px\|Grato proclamant a Claudi emperador]]		[[File:A Roman Emperor AD41 detail.jpg\|thumb\|250px\|Grato proclamant a Claudi emperador]]

	Despuix de quatre anys de ~~reinat~~ de terror i de mostrar ~~símptomes~~ clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.		Despuix de quatre anys de regnat de terror i de mostrar síntomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.

	Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.		Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.
Llínea 31:		Llínea 31:
	Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.		Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.

	Baix el ~~reinat~~ de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara be, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.		Baix el regnat de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara be, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.

	Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el ~~reinat~~ de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any [[52]]. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.		Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el regnat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any [[52]]. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.

	Claudi va ser el primer emperador en nomenar lliberts, és dir, antics esclaus lliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia en el senat com també perque considerava indigne que persones naixcudes lliures tingueren que servir-lo com si no foren iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralisant l'administració de l'imperi en les seues mans.		Claudi va ser el primer emperador en nomenar lliberts, és dir, antics esclaus lliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia en el senat com també perque considerava indigne que persones naixcudes lliures tingueren que servir-lo com si no foren iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralisant l'administració de l'imperi en les seues mans.
Llínea 42:		Llínea 42:
	Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any 54.		Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any 54.

	L'~~assassinat~~ era ~~fruit~~ d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a Neró com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.		L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a Neró com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.