ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:57:19Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:57 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	Un '''clado''' (del [[idioma grec antic\|grec]] κλάδος [''klados''], «branca») és com es denomina en la [[cladística]] a cada una de les ramificacions que s'obté despuix de fer un únic tall en el [[arbre filogenético]]. Escomença en un [[antepassat comú]] i consta de tots els seus [[descendent]]s, que formen una única branca en el [[Arbre de la vida#Biologia\|arbre de la vida]].<ref name="Dupuis 1984">{{cita publicació \| apellidar=Dupuis \| nom=Claude \| any=1984 \| títul=Willi Hennig's impact on taxonomic thought \| publicació=Annual Review of Ecology and Systematics \| volum=15 \| pàgines=1–24 \| issn=0066-4162}}</ref> L'antepassat comú pot ser un individu, una [[població (biologia)\|població]], una [[espècie]], no importa si extint o existent, i aixina fins a aplegar a un [[regne (biologia)\|regne]]. També li'l nomena com un «grup [[monofilético]]».<ref name="Dupuis 1984" /><ref name="Huxley 1957">JS Huxley (1957) The three types of evolutionary process. ''Nature'' 180:454-455</ref>		Un '''clado''' (del [[idioma grec antic\|grec]] κλάδος [''klados''], «branca») és com es denomina en la [[cladística]] a cada una de les ramificacions que s'obté despuix de fer un únic tall en el [[arbre filogenético]]. Escomença en un [[antepassat comú]] i consta de tots els seus [[descendent]]s, que formen una única branca en el [[Arbre de la vida#Biologia\|arbre de la vida]].<ref name="Dupuis 1984">{{cita publicació \| apellidar=Dupuis \| nom=Claude \| any=1984 \| títul=Willi Hennig's impact on taxonomic thought \| publicació=Annual Review of Ecology and Systematics \| volum=15 \| pàgines=1–24 \| issn=0066-4162}}</ref> L'antepassat comú pot ser un individu, una [[població (biologia)\|població]], una [[espècie]], no importa si extint o existent, i aixina fins a aplegar a un [[regne (biologia)\|regne]]. També li'l nomena com un «grup [[monofilético]]».<ref name="Dupuis 1984" /><ref name="Huxley 1957">JS Huxley (1957) The three types of evolutionary process. ''Nature'' 180:454-455</ref>

Llínea 47:		Llínea 45:
	{{Listaref}}		{{Listaref}}

			[[Categoria:Biologia]]
			[[Categoria:Biologia computacional]]
			[[Categoria:Filogènia]]





	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:41:22Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:41 7 jul 2026
Llínea 55:		Llínea 55:


	[[Categoria:~~Biologia~~		[[Categoria:Categories per revisar]]
	]]
	~~[[Categoria:Biologia computacional~~
	]]
	~~[[Categoria:Filogenia~~
	]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:41:17Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

Un '''clado''' (del [[idioma grec antic|grec]] κλάδος [''klados''], «branca») és com es denomina en la [[cladística]] a cada una de les ramificacions que s'obté despuix de fer un únic tall en el [[arbre filogenético]]. Escomença en un [[antepassat comú]] i consta de tots els seus [[descendent]]s, que formen una única branca en el [[Arbre de la vida#Biologia|arbre de la vida]].<ref name="Dupuis 1984">{{cita publicació | apellidar=Dupuis | nom=Claude | any=1984 | títul=Willi Hennig's impact on taxonomic thought | publicació=Annual Review of Ecology and Systematics | volum=15 | pàgines=1–24 | issn=0066-4162}}</ref> L'antepassat comú pot ser un individu, una [[població (biologia)|població]], una [[espècie]], no importa si extint o existent, i aixina fins a aplegar a un [[regne (biologia)|regne]]. També li'l nomena com un «grup [[monofilético]]».<ref name="Dupuis 1984" /><ref name="Huxley 1957">JS Huxley (1957) The three types of evolutionary process. ''Nature'' 180:454-455</ref>

A la [[evolució biològica|evolució]] li és concomitant la divergència, de manera que, donades dos [[espècie]]s qualssevol, deriven d'un antepassat comú més o menys remot en el temps. Des de que s'aplica esta consideració, l'ideal de la [[classificació científica|classificació biològica]] és agrupar a les espècies pel seu grau de parentesc. Se'ls ubica més prop de les de l'antepassat comú més pròxim.

L'estudi del parentesc de les espècies en el temps (linajes), el [[Filogenia|anàlisis filogenético]], es realisa ara per mig de [[Metodologia|métodos]] molt eficaços, com la comparació directa de [[Seqüència genètica|seqüències d'ADN, ARN, proteïnes]] i atres fonts d'evidència genètica: [[ultraestructura]], paleontologia, bioquímica. En els arbres [[filogenético]] es resumix lo que se sap de l'història evolutiva. Pero no és l'única definició de clado.

==Història==

En 1957 [[Julian Huxley]], el [[biologia|biòlec]] [[Anglaterra|anglés]] va inventar la paraula. Dupuis ha dit<ref name="Dupuis 1984" /> «Quan va falcar el terme clado a partir del terme cladogénesis que va ser pres directament de Rensch, Huxley va intentar denotar unitats monofiléticas delimitables o, més precisament, unitats monofiléticas de qualsevol magnitut»<ref name="Huxley 1958"> Evolutionary processes and taxonomy with special references to grades. ''Uppsala Univ. Arsskr.'' 1958 (6):21-38.</ref> L'adjectiu cladístico es va derivar de clado, per a els qui «la rodalia de les relacions genealògiques en térmens de llínees filéticas poden ser cridades cladísticas..., les similituts per un ancestro comú, no a una convergència, poden ser cridades patrísticas»<ref name="Cain i Harrison 1960">AJ Cain i GA Harrison. 1960. Phyletic weighting. ''Proc. Zool. Soc. London'' 135:1-31.</ref> i els dos térmens<ref name="Cain i Harrison 1960" /> referixen a afinitats filéticas. Cladística és una relació «pel ancestro comú més recent», i patrística, una per ancestro comuna sense més especificacions. Llavors igualen una relació cladística en una Hennigiana.

El terme cladista va ser introduït en 1965<ref name="Huxley 1958" /><ref name="Cain i Harrison 1960" /><ref name="Mayr 1965a">I Mayr (1965) Classification and phylogeny. ''Am. Zool.'' 5:165-74.</ref> i té dos significats diferents. Per a Mayr,<ref name="Mayr 1965b">I Mayr (1965) Numerical phenetics and taxonomic theory. ''Syst. Zool.'' 14:73-97.</ref> l'cladograma dels cladistas és el diagrama filético de l'escola Hennigiana. Per a Camin i Sokal,<ref name="Camin i Sokal 1965">JH Camin i RR Sokal (1965) A method for deducing branching sequences in phylogeny. ''Evolution'' 19:311-326.</ref> el terme cladograma és usat «per a distinguir un dendrograma cladístico d'un fenético que podria ser cridat un fenograma». Conseqüentment, hi ha dos tipos d'cladograma: aquells que es basen en atributs<ref name="Moss 1983">WW Moss (1983) Report on NAT Advanced Study Institute on Numerical Taxonomy. ''Syst. Zool''. 32:76-83.</ref> i aquells que es basen en objectes (és dir en construccions fenéticas).<ref name="Sokal 1983"> A phylogenetic analysis of the Caminalcules. I-IV. ''Syst. Zool.'' 32:159-184; 185-201; 248-58; 259-75.</ref>

==Etimologia==

En certs llibres pot trobar-se definit com «una seqüència de ancestro i tots els seus descendents».<ref name="Judd et al. 2007">Judd, W. S.; Campbell, C. S. Kellogg, I. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2007). ''Plant systematics: a phylogenetic approach, Third Edition'' (Sinauer Axxoc edition). USA. ISBN 0-87893-403-0.</ref> Els clados solament són construccions fetes sobre poblacions vivents, i el restant de la seqüència de ancestros i descendents no està representat en les senyes. De la mateixa forma,<ref name="Cavalier-Smith 2010" /> flama clado Hennigiano al [[dendrograma]] (un arbre a on cada nodo representa l'agrupació de tots els nodos terminals conectats a ell, les relacions entre nodos conformen lo que es denomina la topología de l'arbre, i és una representació pictòrica d'un procés de agrupamiento jeràrquic, siga este aglomerativo —com el de la figura— o divisivo, en les fleches en sentit contrari)<ref name="Everitt et al. 2011">Definició de dendrograma en llibres de matemàtica com per eixemple en Everitt et al. 2011: Brian S. Everitt, Sabine Landau, Morven Leese, Daniel Stahl. 2011. [http://books.google.com.ar/books?aneu=w3be1kqd-48C&pg=PT102&dq=dendrogram+mathematics+-taxonomy+-biology&hl=en&sa=X&ei=fG8wUYSjKYXU9ATT94GACg&vejau=0CDoQ6AEwAw Dendrograms and other tree representations]. ''Cluster analysis''. Wiley</ref> format pel método de les apomorfías, i recorda: «Un no podria emfatisar lo suficientment fortament que un cladograma Hennigiano no és un arbre filogenético, els cladograma no tenen ancestros, només espècies vivents», i utilisa la definició de clado com a producte d'un grup monofilético, a on conjeture un ancestro comú: «La distinció entre una branca terminal de l'arbre evolutiu (un clado), per eixemple els regnes animal o fúngico, i un segment basal, ancestral, de l'arbre, com a protozoos i bactèries (cada u d'ells un grau d'organisació distintiu, no un clado), és important especialment quan es discutix l'extinció i l'orige dels grups».

Tant els cladograma Hennigianos com els obtinguts per atres métodos (fenogramas numèrics i sense apomorfías) prenen la topología del agrupamiento jeràrquic realisat en algun método (per lo que la seua topología coincidix en la d'un dendrograma), pero en convertir el agrupamiento jeràrquic (dibuixat com dendrograma) en una hipòtesis evolutiva, la topología es convertix en una hipòtesis de filogenia, i els seus nodos passen a interpretar-se d'una atra forma. El mateix Hennig,<ref name="Hennig 1965"> en la p.98 s'observa un dendrograma, i en la p.113 un cladograma en nodos marcats com ancestros: Hennig W. 1965. [http://rapinidep1.webs.com/origin/hennig_1965.pdf Phylogenetic Systematics]. ''Ann. Rev. Entomol.''</ref> podia interpretar els nodos i branques com ancestros, ya que la topología coincidix en la del dendrograma del que va eixir l'hipòtesis de filogenia.

==Comparació entre clados i tàxons==

La definició de tàxon seguida pels Còdics Internacionals de Nomenclatura, que reglamenten els noms científics aplicats a plantes, animals i bactèries, ho definix com "un grup de ''organismes'' en circumscripció, posició i ranc".

La circumscripció és la delimitació del conjunt, el criteri utilisat per a separar cada organisme del tàxon dels demés tàxons, segons els Còdics deu consistir en una descripció dels caràcters dels organismes del tàxon de manera que siga útil en l'identificació d'organismes nous: deu poder utilisar-se per a decidir si els organismes nous després de fer una descripció, pertanyen o no a eixe tàxon. És dir deu consistir en una descripció que idealment siga "diagnòstica". La posició taxonómica són els tàxons dins dels quals el tàxon està aglomerado, és dir els tàxons superiors als quals també pertany, i el ranc és el cridat "categoria taxonómica", de les quals per als Còdics hi ha 7 que per raons històriques són mandatàries: regne, tall o divisió, classe, orde, família, gènero, espècie (''El Rei és un Tipo de molta Classe que Ordena per a la seua Família Gèneros de bona Espècie''). El tàxon segons els Còdics no posseïx ancestros ''hipotètics'', solament els organismes dins d'ell a partir dels quals es varen prendre les senyes per a la circumscripció, pero li'ls podria associar a un informalmente.

Un tàxon no necessàriament té que correspondre's en un clado, ya que hi ha investigadors en taxonomia que tenen raons per a propondre que hi ha grups [[parafilético]]s que són grups més "naturals" que els monofiléticos que els comprenen, per #lo que generarien classificacions més útils i predictives (p.ej. Cavalier-Smith 2010).<ref name="Cavalier-Smith 2010">Cavalier-Smith, T. 2010. Deep phylogeny, ancestral groups and the four ages of life. ''Phil. Tans. R. Soc B.'' 365, 111-132. (contingut lliure baix Creative Commons Attribution License) http://rstb.royalsocietypublishing.org/content/365/1537/111.full</ref>

==Vejau també==
*[[Cladística]]
*[[Grau (cladística)]]
*[[Holofilético]]
*[[Monofilético]]
*[[Parafilético]]
*[[Polifilético]]
*[[Taxonomia]]

==Referències==
{{Listaref}}

[[Categoria:Biologia
]]
[[Categoria:Biologia computacional
]]
[[Categoria:Filogenia
]]

Clado - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat