Cimera de la Casa d'Aragó - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-12T20:30:51Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:30 12 set 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Royal crest of Aragon}}
	*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]		*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]


	[[Categoria:Casa d'Aragó]]		[[Categoria:Casa d'Aragó]]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:13:37Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 26 maig 2021
Llínea 16:		Llínea 16:
	*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.		*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2 en 15:44 21 maig 2021

2021-05-21T15:44:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 21 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

	[[~~Image~~:~~Escut Ferran II d'Arago~~.~~jpg~~\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]		[[Archiu:Escutferran2.png\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]

	Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal\|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>		Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal\|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>

Jose2 en 15:39 21 maig 2021

2021-05-21T15:39:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Escut Comunitat~~ Valenciana.~~png~~\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]		[[File:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del [[sigle XIII]].<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del [[sigle XIII]].<ref>''Cfr.''

Jose2 en 12:51 4 maig 2020

2020-05-04T12:51:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 4 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]		[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del [[sigle XIII]].<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

Jose2 en 12:50 4 maig 2020

2020-05-04T12:50:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 4 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]		[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

2013-06-11T17:44:08Z

Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 11 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

	[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]		[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]

Valencian en 13:11 21 maig 2013

2013-05-21T13:11:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 21 maig 2013
Llínea 10:		Llínea 10:

	En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].		En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].


	~~== Referencies ==~~
	~~<references />~~

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 19:		Llínea 15:
	*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.		*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
	*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.		*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.

			== Referencies ==
			<references />

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 13:10 21 maig 2013

2013-05-21T13:10:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 21 maig 2013
Llínea 10:		Llínea 10:

	En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].		En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].


	== Referencies ==		== Referencies ==

Valencian en 13:10 21 maig 2013

2013-05-21T13:10:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 21 maig 2013
Llínea 11:		Llínea 11:
	En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].		En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)\|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó\|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].

			== Referencies ==
			<references />

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 25:		Llínea 27:
	*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]		*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]

	~~== Referencies ==~~
	~~<references />~~

	[[Categoria:Casa d'Aragó]]		[[Categoria:Casa d'Aragó]]

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 21 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

	[[~~Image~~:~~Escut Ferran II d'Arago~~.~~jpg~~\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]		[[Archiu:Escutferran2.png\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]

	Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal\|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>		Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal\|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 4 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]		[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del [[sigle XIII]].<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 4 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]		[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII\|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 11 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''		La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó\|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

	[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>		[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita\|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.\|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

	[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]		[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]