Chufa - Historial de revisions

Flora: Caixataxons

2025-07-24T04:02:14Z

Caixataxons

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]]
@@ Llínea 34: / Llínea 51: @@
 [[Categoria:Agricultura]]
 [[Categoria:Aliments]]
 == Referències ==
 {{traduït de|ca|All}}

Jose2: /* Cultiu */

2021-05-15T17:51:31Z

Cultiu

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 15 maig 2021
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Cultiu ==		== Cultiu ==
	[[File:Huerta Alboraya.jpg\|~~thumb1Hort~~ de chufes en [[Alboraya]]]]		[[File:Huerta Alboraya.jpg\|thumb\|Hort de chufes en [[Alboraya]]]]
	Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.		Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

Jose2 en 17:51 15 maig 2021

2021-05-15T17:51:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 15 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Chufa~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|300px\|<center>~~Chufa I orchata~~</center>]]		[[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG\|thumb\|right\|300px\|<center>Chufes seques</center>]]

	La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.		La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Cultiu ==		== Cultiu ==
			[[File:Huerta Alboraya.jpg\|thumb1Hort de chufes en [[Alboraya]]]]
	Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.		Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

Jose2: /* Cultiu */

2017-04-30T09:59:24Z

Cultiu

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 30 abr 2017
Llínea 21:		Llínea 21:
	Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.		Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

	A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.		En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'

2013-06-10T14:01:47Z

Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 10 jun 2013
Llínea 21:		Llínea 21:
	Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.		Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

	A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre ~~mijans~~ d'[[octubre]] i ~~mijans~~ de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.		A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia'

2013-06-06T16:56:46Z

Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 6 jun 2013
Llínea 21:		Llínea 21:
	Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.		Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap\|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

	A l'Horta de ~~València~~ es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.		A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 14:57 9 nov 2010

2010-11-09T14:57:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 9 nov 2010
Llínea 22:		Llínea 22:

	A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.		A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla\|creïlles]] primerenques, les [[ceba\|cebes]] bavoses o les [[carchofa\|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

			== Vore també ==
			* [[Chufa de Valéncia]]
			* [[Orchata]]
			* [[Orchater]]
			* [[Fartó]]


	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Chufa I orchata La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta ...».

2010-11-09T14:53:49Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center> La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta ...».

Pàgina nova

[[Image:Chufa.jpg|thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center>]]

La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.

== Descripció ==

És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'[[agost]] a [[novembre]].

Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços

== Hàbitat ==

Provablement és originària de l'[[Àfrica]] occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.

== Composició nutritiva ==

Composició de la chufa seca: [[aigua]] 0% substancies nitrogenades 7,55%, [[sucre]] 21,5%, [[almidó]] 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%

== Cultiu ==

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]

== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}