Chocolate - Historial de revisions

Jose2 en 09:28 3 set 2025

2025-09-03T09:28:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 3 set 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.		Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:25Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	El concheat és un amasat suplementari. La pasta és batuda i estirada en l'artesa per uns rodells, en un llent moviment de balanceig, durant un periodo de temps i a una temperatures que varien segons el producte que es vullga obtindre (en tot cas, unes hores i, a sovint, varis dies). Totes estes operacions es realisen a una temperatura superior al punt de fusió del sagí de cacau que, per lo tant, es manté líquida.		El concheat és un amasat suplementari. La pasta és batuda i estirada en l'artesa per uns rodells, en un llent moviment de balanceig, durant un periodo de temps i a una temperatures que varien segons el producte que es vullga obtindre (en tot cas, unes hores i, a sovint, varis dies). Totes estes operacions es realisen a una temperatura superior al punt de fusió del sagí de cacau que, per lo tant, es manté líquida.

	L'últim pas és el templat, que consistix en fondre completament el chocolate a 50 °C per a que es trenquen les estructures cristalines del sagí de cacau, gelar-ho a 30 °C per a tornar-li l'estructura, i, finalment, aumentar llaugerament la temperatura per a que els cristals s'agrupen de nou en ~~menudes~~ cadenes.		L'últim pas és el templat, que consistix en fondre completament el chocolate a 50 °C per a que es trenquen les estructures cristalines del sagí de cacau, gelar-ho a 30 °C per a tornar-li l'estructura, i, finalment, aumentar llaugerament la temperatura per a que els cristals s'agrupen de nou en chicotetes cadenes.

	Normalment, el chocolate du afegida [[vainilla]] (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i [[lecitina]] de [[soja]] com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate.		Normalment, el chocolate du afegida [[vainilla]] (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i [[lecitina]] de [[soja]] com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate.

Jose2 en 18:00 7 gin 2025

2025-01-07T18:00:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 7 gin 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	Normalment, el chocolate du afegida [[vainilla]] (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i [[lecitina]] de [[soja]] com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate.		Normalment, el chocolate du afegida [[vainilla]] (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i [[lecitina]] de [[soja]] com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate.

	Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.		Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:38 19 jun 2024

2024-06-19T15:38:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 19 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.		Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 09:44 9 oct 2023

2023-10-09T09:44:00Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Chocolate.jpg|thumb|Chocolate]]
 El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau a soles resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec|fruts secs]].
 ==Referències==

Jose2 en 07:25 9 oct 2023

2023-10-09T07:25:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:25 9 oct 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	==Referències==		==Referències==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Bibliografia ==
			* D. Coe, Sophie y Coe, Michael D. The True History of Chocolate, Thomas & Hudson 1996, ISBN 0-500-28229-3
			* Coady, Chantal, Chocolate. Manual para sibaritas, Evergreen-LocTeam, Barcelona, 1998
			* Ferrara, Guillermo, "Cocina afrodisíaca para dioses y diosas ", Editorial: OceanoAmbar
			* García Ballesteros, Enrique, "Chocolate. From Mesoamerica To Modern Master Chocolatiers", Foods From Spain History, ICEX, 2015
			* McFaden, Christine y Christine France, El gran libro del chocolate, Hymsa, Barcelona, 1998
			* Schott, Laurent y Thomas Dhellemmes, Los pecados capitales del chocolate, Akal, Madrid, 2005

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:10:40Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 6 jul 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Chocolate}}		{{Commonscat\|Chocolate}}
	* {{DGLV\|Chocolate}}		{{DGLV\|Chocolate}}

	[[Categoria:Aliments]]		[[Categoria:Aliments]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:02:25Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Chocolate.jpg\|thumb\|Chocolate]]		[[File:Chocolate.jpg\|thumb\|Chocolate]]
	El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin\|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita\|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau ~~només~~ resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec\|fruts secs]].		El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin\|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita\|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau a soles resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec\|fruts secs]].

	==Referències==		==Referències==

Posmo en 14:00 19 maig 2016

2016-05-19T14:00:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:00 19 maig 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	==Referències==		==Referències==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Chocolate}}
			* {{DGLV\|Chocolate}}

	[[Categoria:Aliments]]		[[Categoria:Aliments]]

Jose2 en 10:09 29 maig 2015

2015-05-29T10:09:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 29 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Chocolate.jpg\|thumb\|Chocolate]]
	El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin\|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita\|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau només resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec\|fruts secs]].		El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin\|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita\|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau només resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec\|fruts secs]].