https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Chlorostilbon_mellisugusChlorostilbon mellisugus - Historial de revisions2026-07-08T05:34:45ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chlorostilbon_mellisugus&diff=490328&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au2026-07-07T19:16:14Z<p>Bot: Creant artícul sobre l'au</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Blue-tailed Emerald - Ecuador S4E0715.jpg|miniatura|esmeralda coliazul (''Chlorostilbon mellisugus'')]]<br />
<br />
El '''esmeralda coliazul'''<ref>{{Noms aus SEO 5|fechaacceso=12 de maig de 2014. P. 128}}</ref> o '''esmeralda de coa blava''' ('''''Chlorostilbon mellisugus''''')<ref name="AB">{{cita web|títul=Esmeralda coliazul ''Chlorostilbon mellisugus'' (Linnaeus, C 1758) |url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=EFE80I7B|fechaacceso=2 de maig de 2025|obra=Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Trochilidae]] —els colibríes— pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chlorostilbon]]''. És nativa del nort i noroest d'[[Amèrica del Sur]].<br />
<br />
==Distribució i hàbitat==<br />
Esta espècie [[politípico|politípica]] i àmpliament distribuïda es troba en la majoria de les illes del sur del [[Mar Carib|Carib]] ([[Aruba]], [[Curaçao]], [[Bonaire]], [[illa Trinitat|Trinitat]] i [[Illa de Margarita|Margarita]]), a través de la major part de [[Veneçola]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana Francesa]] i fins al nort de [[Brasil]], incloent la [[conca de l'Amazones|conca del baix ric Amazones]]. I a lo llarc de la base oriental dels [[cordillera dels Vages|Vages]] es troba des de [[Colòmbia]], per l'est d'[[Equador]], este de [[Perú]] fins al nort de [[Bolívia]], estenent-se cap a l'est fins a l'oest amazónico de Brasil.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=blteme1 |títul=Blue-tailed Emerald (''Chlorostilbon mellisugus'')|autor=Bündgen, R., Kirwan, G.M., Boesman, P.F.D. & Greeney, H.F.|editor=Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S. |any=2020 |consultat=2025-05-02|doi=10.2173/bow.blteme1.01}}</ref><br />
<br />
Esta espècie és considerada comuna en la major part del seu ranc en una varietat d'[[hàbitat]]s des de zona tropical a templada, principalment entre 750 i 2600&nbsp;[[metro|m]] en l'est d'Equador, principalment per baix de 1200&nbsp;m en l'est de Perú i no més alt de 1850&nbsp;m en Veneçola. En hàbitats [[xerófilo]]s com [[sabana]], [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]], zones cultivades, plantacions, horts urbans, camps, bardices, grans clars en bosc de ''terra ferm'' i vores de boscs [[caducifolio]]s, pero en l'Equador amazónico és potser més freqüent en [[Bosc de várzea|várzea]] i bosc inundable.<ref name=BOW/><br />
<br />
==Descripció==<br />
Medix aproximadament 7,4&nbsp;[[cm]] de llongitut i pesa 2,6&nbsp;g. El macho té un plomall vert lluent en blanc en els flancs i una coa blava metàlica. La femella es diferencia per la seua coloració grisácea en la part inferior, un pegat auricular negruzco, un supercilio blanc curt i blanc en els extrems de les puntes de la coa. <br />
<br />
La femella posa els seus ous en nius menuts en forma de copa., similars als del tucusito rubí ''[[Chrysolampis mosquitus]]'', sobre la branca horisontal d'un arbre. El temps d'incubació és de 13 dies. <br />
<br />
S'alimenten de [[Néctar (botànica)|néctar]] i també d'[[Insecta|insectes]]. La seua vora és vibrant i agradable. Emeten cridats aguts de sò similar a «''tsip''».<br />
<br />
==Sistemàtica==<br />
<br />
===Descripció original===<br />
L'espècie ''C. mellisugus'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1758 baix el [[nom científic]] ''Trochilus mellisugus''; el seu [[localitat tipo]] és: «Surinam».<ref name=AB/> <br />
<br />
===Etimologia===<br />
El nom genèric masculí «''Chlorostilbon''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''khlōros''» que significa ‘vert’, i «''stilbōn''» que significa ‘lluenta’, un [[epítet]] del planeta [[Mercurio (planeta)|Mercurio]]; i el nom de l'espècie «''mellisugus''», es compon de les paraules del [[idioma llatí|llatí]] «''mel''» que significa ‘mel’, i «''sugere''» que significa ‘chuplar’.<ref name="Jobling">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita='' Chlorostilbon '', p. 103; ''mellisugus'' p. 249|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref><br />
<br />
===Taxonomia===<br />
<br />
En ocasions, s'ha considerat que esta espècie incloïa fins a 17 subespecies. La majoria d'estos [[tàxon|tàxons]], en un moment o un atre, també s'han agrupat com subespecies d'atres espècies actualment reconegudes o s'han considerat espècies plenes. Entre ells s'inclouen els següents tàxons, reconeguts actualment com a espècies plenes: ''[[Cynanthus auriceps]]'', ''[[Cynanthus forficatus|C. forficatus]]'', ''[[Cynanthus canivetii|C. canivetii]]'', ''[[Chlorostilbon assimilis]]'', ''[[Chlorostilbon gibsoni|C. gibsoni]]'', ''[[Chlorostilbon olivaresi|C. olivaresi]]'' i ''[[Chlorostilbon melanorhynchus|C. melanorhynchus]]''. Ademés, existix una plétora de noms que s'han aplicat en tota l'àrea de distribució del gènero i que han segut relegats a la sinonímia en diversos moments, aixina com una varietat de confusos #espècimen [[Híbrit (biologia)|híbrits]] i/o aberrants. Este passat [[taxonomia|taxonómico]] prou accidentat, junt en la confusa distribució i les qüestions taxonómicas dins del «complex ''mellisugus''» han donat lloc a moltes qüestions encara debatudes i sense resoldre.<ref name=BOW/> La forma descrita ''nanus'' {{versalita|[[Hans von Berlepsch|Berlepsch]] & [[Ernst Hartert|Hartert]]}}, 1902, es considera sinònim de ''caribaeus''; les formes ''vitticeps'' {{versalita|[[John Gould|Gould]]}}, 1861 i ''napensis'' {{versalita|[[Eugène Simon|Simon]]}}, 1910, es consideren sinònims de ''phaeopygus''.<ref name=AB/><br />
<br />
===Subespecies===<br />
Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocTro">{{IOC Trochilidae|fechaacceso =2 de maig de 2025.|any =15.1./2025.}} </ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]] <ref name="cle">{{Clements v2023}}</ref> es reconeixen sis [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/><br />
<br />
<br />
* ''Chlorostilbon mellisugus caribaeus'' {{versalita|[[George Newbold Lawrence|Lawrence]]}}, 1871 – Aruba, Curaçao, Bonaire, Trinitat i Margarita. I en tot el nort de Veneçola.<br />
* ''Chlorostilbon mellisugus duidae'' {{versalita|[[John Todd Zimmer|J.T. Zimmer]] & [[William Henry Phelps|Phelps, Sr]]}}, 1952 – regió del [[Duida|cerro Duida]] en el sur de Veneçola ([[Estat Amazones (Veneçola)|Amazones]])<br />
* ''Chlorostilbon mellisugus subfurcatus'' {{versalita|Berlepsch}}, 1887 – est i sur de Veneçola, Guyana, i en la regió del [[Riu Branco (Roraima)|riu Branco]] del nort de Brasil.<br />
* ''Chlorostilbon mellisugus mellisugus'' ({{versalita|Linnaeus}}), 1758 – Surinam, Guayana Francesa i la conca baixa del [[ric Amazones]] del noreste amazónico de Brasil.<br />
* ''Chlorostilbon mellisugus phoeopygus'' ({{versalita|[[Johann Jakob von Tschudi|Tschudi]]}}), 1844 – alt ric Amazones i els seus afluents en l'est de Colòmbia, Equador i Perú. Presumiblement esta subespecie també en la major part de l'oest de Brasil. <br />
* ''Chlorostilbon mellisugus peruanus'' {{versalita|Gould}}, 1861 – surest de Perú, nort de Bolívia i també possiblement en l'extrem suroest de l'Amazònia brasilera.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]</div>ValBOT