ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T20:39:36Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Prachtpipra (Chiroxiphia pareola) 01.jpg|miniatura|saltarín dorsiazul (''Chiroxiphia pareola'')]]

El '''saltarín dorsiazul'''<ref> {{Noms aus SEO 9|fechaacceso =29 de maig de 2014. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]] i [[Equador]]) ('''''Chiroxiphia pareola'''''), també denominat '''saltarín d'esquena blava''', '''saltarín llom blau''' (en [[Veneçola]]) o '''saltarín d'esquena blava''' (en [[Perú]]),<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=F9CEDB911F6D1C91 Saltarín Dorsiazul ''Chiroxiphia pareola'') (Linnaeus, 1766)] en ''Avibase''. Consultada el 25 d'abril de 2016.</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chiroxiphia]]''. És natiu d'[[Amèrica del Sur]], en la [[conca de l'Amazones]], el [[escut guayanés]] i el llitoral oriental de [[Brasil]].

==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx en dos grans àrees disjuntas; en la regió amazónica des del sur de Colòmbia, este d'Equador, noreste i est de Perú, noroest i noreste de [[Bolívia]], l'Amazònia brasilera (principalment al sur del [[ric Amazones]], també al nort en l'orient de la mateixa), i en l'escut guayanés de l'est de Veneçola, inclusivament en [[Tobago]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana Francesa]] i noreste amazónico de Brasil; i en la costa [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] de l'est de Brasil.<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Snow}}|nomene=D.|any=2020|títul=Blue-backed Manakin (''Chiroxiphia pareola''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.blbman1.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=31 d'agost de 2023}}</ref>

Esta espècie és considerada localment prou comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] de [[pluvisilva|selves humides]] [[Amazònia|amazónicas]] (principalment en ''terra ferma''), [[Escut de les Guayanas|guayanenses]] i de la [[Mata Atlàntica]] de l'est de Brasil, principalment avall dels 500 [[Metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Chiroxiphia pareola'', p. 493, làmina 64(14)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref>

==Sistemàtica==
=== Descripció original ===
L'espècie ''C. pareola'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 baix el [[nom científic]] ''Pipra pareola''; la [[localitat tipo]] és «Cayena, Guayana Francesa».<ref name=AB/>

===Etimologia===
El nom genèric femení «''Chiroxiphia''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «''pareola''», en [[idioma llatí|llatí]] és un diminutivo del gènero ''[[Parus]]''.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita='' Chiroxiphia '', p. 102; ''pareola'', p. 292|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

===Taxonomia===

Alguns voltes ha segut tractada com [[conespecífica]] en ''[[Chiroxiphia linearis]]'' i ''[[Chiroxiphia lanceolata|C. lanceolata]]''. Anteriorment incloïa a ''[[Chiroxiphia boliviana]]'' com subespecie, pero va ser demostrat recentment que diferixen en l'ecologia i vocalisació. Les subespecies són prou diferents i tal volta es tracte de més d'una espècie, són necessaris més estudis.<ref name=BOW/> Els estudis [[Genètica molecular|genètic-moleculars ]]de Silva ''et al''. (2018) sugerixen que les subespecies ''C. pareola regina'', del suroest de l'Amazònia, el macho de la qual té el cap groc i no roja, i ''C. pareola napensis'' del noroccidente de l'Amazònia siguen tractades com a espècies separades ''[[Chiroxiphia regina]]'' i ''[[Chiroxiphia napensis]]'' respectivament.<ref name="Silva2018">{{cita publicació|autor={{versalita|Silva, S.M., Agne, C.I., Aleixo, A. & Bonatto, S.L.}}|any=2018|títul=Phylogeny and systematics of ''Chiroxiphia'' and ''Antilophia'' manakins (Aus, Pipridae)|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=127: 706–711|idioma=en |url=|doi=10.1016/j.ympev.2018.06.016|format=accés obert}}</ref> El [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) precisa d'una proposta per a analisar,<ref>[http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCBaseline08.htm Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae) Nota 14a en Pipridae.] en ''A Classification of the Bird Species of South America'' - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés.</ref> mentres el [[Comité Brasiler de Registres Ornitológicos]] (CBRO) ya tracta a ''C. regina'' com a espècie separada.<ref name="CBRO2021">{{CBRO2021}}</ref>

=== Subespecies ===

Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso = 25 d'abril de 2016.|any=6.1./2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name="cle">{{EBird/Clements2022}}</ref> es reconeixen quatre [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/>

* Grup [[politípico]] ''pareola/atlantica'':
** ''Chiroxiphia pareola atlantica'' {{versalita|[[Raymond Comte de Dalmas|Dalmas]]}}, 1900 - [[Tobago]].
** ''Chiroxiphia pareola pareola'' ({{versalita|Linnaeus}}, 1766) - est de [[Veneçola]] (noreste d'[[estat Bolívar|Bolívar]]), [[les Guayanas]], i noreste i est de [[Brasil]] (des de [[Roraima]], [[Óbidos (Pará)|Óbidos]] i vora dreta del [[riu Tapajós]] cap a l'est fins a [[Maranhão]] i cap al sur fins a [[Mate Grosso]] i surest de [[Pará]], també una població costera aïllada des de [[Riu Gran do Nort]] al sur fins a [[Espírito Sant]]).

* Grup [[monotípico]] ''napensis'':
** ''Chiroxiphia pareola napensis'' {{versalita|[[Waldron DeWitt Miller|W. Miller]]}}, 1908 - sur i surest de [[Colòmbia]] (a l'est dels [[cordillera dels Vages|Vages]]), este d'[[Equador]] i nort del [[Perú]] (principalment al nort del [[riu Marañon]]).

* Grup monotípico ''regina'':
** ''Chiroxiphia pareola regina'' {{versalita|[[Philip Lutley Sclater|P.L. Sclater]]}}, 1856 - est del Perú (sur del riu Marañón), oest de Brasil majorment a sur del [[ric Amazones]] (a l'est fins al baix Tapajós, també registrada al nort de l'Amazones en dos llocs a l'oest del [[Riu Negre (Amazones)|riu Negre]]) i extrem nort de [[Bolívia]].

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Chiroxiphia pareola - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au