ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T17:34:02Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Flickr - Rainbirder - Long-tailed Manakin (Chiroxiphia linearis).jpg|miniatura|saltarín colilargo (''Chiroxiphia linearis'')]]

El '''saltarín colilargo''' (en [[Hondures]] i [[Mèxic]])<ref>{{Noms aus SEO 9|fechaacceso = 1 de juliol de 2014. P. 492}}</ref> ('''''Chiroxiphia linearis'''''), també denominat '''saltarín toledo''' (en [[Costa Rica]] i [[Nicaragua]]), '''manaquín coa llarga''' (en Mèxic) o '''saltarín de coa llarga''',<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=F4A5EA2370665FCC Saltarín Colilargo ''Chiroxiphia linearis'' (Bonaparte, 1838)] en ''Avibase''. Consultada l'1 de juliol de 2014.</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]][[Passeriformes|paserifome]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] [[Chiroxiphia]]. És natiu de les costes del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] del sur de Mèxic i [[América Central]].

==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx des de la costa occidental del sur de [[Mèxic]], i a lo llarc de la vora occidental de [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], fins al noroest de [[Costa Rica]].<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Kanaksi, A., Stuligross, C., Parella, J.I. & Tori, W.}}|any=2020|títul=Long-tailed Manakin (''Chiroxiphia linearis''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.lotman1.01|editor={{versalita|Schulenberg, T.S.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=30 d'agost de 2023}}</ref>

Esta espècie habita en boscs tropicals secs, boscs humits pre-montanos, i ocasionalment en [[Bosc núvol|boscs núvols]]. Preferix boscs en [[sotobosque]] ric en vegetació, tals com [[manglar]]és, generalment trobat en [[altitut]]és per baix dels 1500 [[metro|m]].<ref name=BOW/>

==Descripció==

Medix 11,5 [[cm]] de llongitut i pesa 19 [[gram|g]]. Les timoneras centrals allargades li agreguen de 10 a 15 cm al llarc total dels machos adults, i de 2 a 3 cm al de les femelles. Posseïxen #front abrupta i pates anaranjadas distintives.

El macho és eminentment negre, pero la coronilla, inclús la cresta bífida en la part d'arrere de la coronilla, és de color carmesí resplandeciente. L'esquena és blava celest, i mostra les timoneras centrals llargues i molt angostes.

La femella és verda oliva per damunt i en el pit, i exhibix la gola més clara en una tenyida grisáceo. Per davall, la regió posterior és oliva pàlit, i es torna blancuzco en la part baixa de l'abdomen i la regió infracaudal. En rares ocasions presenta una miqueta de roig en la coronilla.

Els eixemplars inmaduros requerixen de tres a quatre anys per a adquirir el plomall definitiu d'adult; a l'any tenen la coronilla roja, la cara fusca i les timoneras centrals més o menys allargades. Als dos anys tenen el restant del cap negruzca, una miqueta de blau en l'esquena i negre per davall. Els #espècimen jovenils són similars a la femella adulta, pero en l'abdomen alguna cosa més clar.<ref name="inbio">{{versalita|Elizondo, L.H.}} (2013). {{Enllaç trencat|1=[http://atta2.inbio.ac.cr/neoportal-web/species/Chiroxiphia%20linearis ''Chiroxiphia linearis'' Toledo, saltarín toledo] |2=http://atta2.inbio.ac.cr/neoportal-web/species/Chiroxiphia%20linearis |bot=InternetArchiveBot }} en ''Biodiversitat de Costa Rica''. INbio. Consultada el 19 d'abril de 2016.</ref>

==Comportament==
===Alimentació===
De la mateixa manera que uns atres, estos pardals mengen [[Insecta|insectes]] i bayas. S'alimenten de [[frut]]s, especialment de “tucuico papaturro de pava” (''[[Ardisia revoluta]]''). També mengen fruts de “ous de cavall” (''[[Stemmadenia donnell-smithii]]''). Els individus d'esta espècie aparentment coneixen la localisació dels arbres en fructificación del seu territori, als que visiten cada dia, cada estació, i any rere any. Se'ls ha observat consumir fruts de “fardacho jobo” (''[[Sciadodendron excelsum]]'').<ref name=inbio/>

El saltarín vola per a atrapar fruts, especialment la de arbustos de [[sotobosque]] en fulls obscurs.

===Reproducció===

Parelles o trios de machos realisen desplegaments de corteig en [[Lek (comportament animal)|leks]] en àrees denses i enmarañadas en bona ombra. Des d'estacions separades prop de 30 cm, dos machos (un dominant (''alfa'') i un subordinat (''beta'')) realisen bots en revoloteo, dirigint directament cap a dalt per a caure novament en el mateix punt; a mida que aumente el “tempo” del ball, els bots es tornen més baixos. En esta dansa anomenada “el ball de la carreta”, que realisen generalment quan hi ha una femella en la seua presència, cada macho a la seua tanda revolotea cap a dalt i arrere per a aterrisar en el punt en que el seu companyer acaba de deixar lliure arrastrant-se cap a avant.

Solament un macho, aquell que en el plomall d'adult més complet, si és que hi ha alguna diferència; copulará en la femella. L'èxit del apareamiento està correlacionado en el percentage, duració o persistència del desplegament de corteig; açò sugerix que la selecció sexual influencia la cantitat de desplegaments efectuats pels machos.

Són aus molt sensibles a qualsevol tipo de disturbi i els desplegaments s'interrompen i es reinicien contínuament. Finalment, quan el desplegament ha terminat (açò és senyalat en una nota de to alt emesa per un macho dominant (''alpha'')), un macho eixecuta un únic desplegament precopulatorio per a la femella, que para llavors es troba en la percha del desplegament. El macho canvia de percha i descriu un círcul horisontal (de varis metros de diàmetro) al voltant de la femella; pansa de percha en percha, en un tipo de vol flotant molt llent, semblat al vol de la palometa blava (''[[Morpho]] sp.''). Si este desplegament és exitós, sobrevé la copulació i la femella es retira sola per a criar els pichones.

Els científics s'han preguntat per qué el macho dominant no participa en este moment, a pesar de tota l'energia que consumix en el ritual de corteig, quan no aplega a aparearse, a pesar de tot l'esforç que ha dedicat a veta. Ells han aplegat a la conclusió de que parelles de sexe masculí (formades per un macho ''alpha'' i un ''beta'' subordinat) permaneixen junts en una àmplia relació de fins a dèu anys, que és particularment fort durant la temporada reproductiva, no solament dansant, pero també realisant tasques més rutinàries. Les parelles de machos aparentment mantenen la relació també fòra de la temporada reproductiva.

El seu niu consistix en una copa poc profunda subjecta per un costat a una horqueta horisontal. Està fet de micelios de fongos, verdet, fulls d'herbes, pecíols i taranyina, en fulls secs colgantes en la part de fòra. Es troba a una altura de 6 a 20 [[dm]], casi sempre sobre una quebrada seca o un espai obert.

Posen dos ous i menys freqüentment, un, de color davant, en taques café chocolate entre escasses o abundants, que medixen de 20,3 a 24 [[mm]] de llarc i de 15,5 a 18 [[mm]] d'ample. Es reproduïxen d'abril a juliol.

La femella remou les llavors, despuix que els pichones regurgitan, de la mateixa manera que els excrements.<ref name=inbio/><ref name=BOW/>

===Vocalisació===
El saltarín colilargo té un repertori vocal particularment ampli, que possiblement s'explica en derivar del seu sistema social complex i dels seus rituals de corteig. Diferent d'atres espècies de saltarines, estos no utilisen sons mecànics en les seues vocalisacions, com els esclats produïts en les ales o en el pico. En canvi, posseïxen més de trenta cridats. Estos cridats han segut fonèticament descrits com «''toleido''»; «''uit''»; «''oung''»; «''nyanyaounh''»; «''bazz-uiint''»; «''tiamuu''»; «''uiit''»; «''waanh''»; «''dududu''»; «''tudlilu/tuhuiiko/federico''»; «''juiuo''»; «''chitter''».<ref name=BOW/>

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Chiroxiphia linearis - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au