Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:38Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Estatus de conservació ==		== Estatus de conservació ==

	Està en [[risc]], en la 2.ª més alta prioritat de conservació entre els [[mamífer]]s chilens.<ref>{{cita lliure\|llinages=Cofré & Marquet\|nomene=H.\|llinages2=Marquet\|nomene2=P.A.\|títul=Conservation status, rarity, and geographic priorities for conservation of Chilean mammals: an assessment.\|pub-periòdica=Biological Conservation\|volum=88\|pàgines=53-68\|any=1999\|DOI=10.1016/S0006-3207(98)00090-1}}</ref> La població salvage està llistada en l'Apèndix 1 de [[CITES]]. Com a resultat del seu sobrecaza per la seua pell, tota l'espècie va estar casi extinta durant el principi de el {{sigle\|XX\|\|s}}. En la protecció entre els governs d'[[Argentina]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], i ~~baixe~~ la llei chilena des de 1929, la [[caça illegal]] va continuar. Cap als 1950s, la chinchilla chilena es va considerar extinguida. Pero poblacions salvages es redescubrieron en 1978, i en 1983 es va crear la Reserva Nacional Les Chinchillas, de 4.227 [[ha]], de les quals 556 ha tenien colónies d'abans de 1983, pero solament 264 ha tenia colónies en 1989. La distribució s'ha anat reduint a sol dos àrees. Solament 19 de 42 colónies conegudes en Reserva Nacional Les Chinchillas estan protegides. La població salvage total s'estima entre 2.500–11.700 individus i seguix declinant, com ho indica la reducció de l'àrea coberta per les colónies i la seua fragmentació. A pesar de la protecció dins de la Reserva de les activitats predadoras humanes des de 1987, el tamany poblacional contínua en declinació. Un pla de conservació ha segut posat des de 1990, pero cap acció concreta de conservació s'ha portat a terme en la menuda i rica genèticament població nortenya de la Higuera, en [[Chile]].<ref name=Spotorno />		Està en [[risc]], en la 2.ª més alta prioritat de conservació entre els [[mamífer]]s chilens.<ref>{{cita lliure\|llinages=Cofré & Marquet\|nomene=H.\|llinages2=Marquet\|nomene2=P.A.\|títul=Conservation status, rarity, and geographic priorities for conservation of Chilean mammals: an assessment.\|pub-periòdica=Biological Conservation\|volum=88\|pàgines=53-68\|any=1999\|DOI=10.1016/S0006-3207(98)00090-1}}</ref> La població salvage està llistada en l'Apèndix 1 de [[CITES]]. Com a resultat del seu sobrecaza per la seua pell, tota l'espècie va estar casi extinta durant el principi de el {{sigle\|XX\|\|s}}. En la protecció entre els governs d'[[Argentina]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], i baix la llei chilena des de 1929, la [[caça illegal]] va continuar. Cap als 1950s, la chinchilla chilena es va considerar extinguida. Pero poblacions salvages es redescubrieron en 1978, i en 1983 es va crear la Reserva Nacional Les Chinchillas, de 4.227 [[ha]], de les quals 556 ha tenien colónies d'abans de 1983, pero solament 264 ha tenia colónies en 1989. La distribució s'ha anat reduint a sol dos àrees. Solament 19 de 42 colónies conegudes en Reserva Nacional Les Chinchillas estan protegides. La població salvage total s'estima entre 2.500–11.700 individus i seguix declinant, com ho indica la reducció de l'àrea coberta per les colónies i la seua fragmentació. A pesar de la protecció dins de la Reserva de les activitats predadoras humanes des de 1987, el tamany poblacional contínua en declinació. Un pla de conservació ha segut posat des de 1990, pero cap acció concreta de conservació s'ha portat a terme en la menuda i rica genèticament població nortenya de la Higuera, en [[Chile]].<ref name=Spotorno />

	== Contes ==		== Contes ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:22:27Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Chinchilla lanigera (Wroclaw zoo)-2.JPG|miniatura|chinchilla de coa llarga (''Chinchilla lanigera'')]]

La '''chinchilla de coa llarga''' ('''''Chinchilla lanigera'''''), també coneguda com '''chinchilla chilena''', '''costera''' o '''menor''', és una [[espècie]] de [[rosegador]] [[histricomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Chinchillidae]]. És una de les dos espècies del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chinchilla (animal)|Chinchilla]]'', l'atra és la ''[[Chinchilla chinchilla|chinchilla de coa curta]]''.

== Distribució ==

Poblacions salvages de '' esta espècie (C. lanigera)'' es troben en [[Aucó]], prop d'[[Illapel]], IV Regió, [[Chile]] (31°38′S, 71°06′W), en la [[Reserva Nacional Les Chinchillas]] i en [[La Higuera (Chile)|La Higuera]], prop de 100 [[km]] al nort de [[Coquimbo]] (29°33′S, 71°04′W)<ref>{{cita lliure|llinages=Jiménez|nomene=J.I.|títul=The extirpation and current status of wild chinchillas (''Chinchilla lanigera'' and ''C. brevicaudata'')|pub-periòdica=Biological Conservation|volum=77|pàgines=1-6|any=1996|DOI=10.1016/0006-3207(95)00116-6}}</ref>

Les chinchillas chilenes varen ser reportades de [[Talca]] (35°30’S), [[Chile]], alcançant el nort, cap a [[Perú]]<ref name=Bennett>{{cita publicació|títul=On the Chinchillidae, a family of herbivorous Rodentia, and on a new genus referrible [sic] to it|revista=Transactions of the Zoological Society of London|data=1835|nom=I.T.|llinage=Bennett|volum=1|número=|pàgines=35-64}}</ref> i en les ales en les costes chilenes de montanyes baixes. Cap a mitat de el {{sigle|XIX||s}}, ya no es trobaven ni al sur del [[riu Choapa]] ni en Perú.

No s'han trobat fòssils.

== Característiques ==

''Chinchilla lanigera'' és més menuda que ''[[Chinchilla chinchilla]]'', els animals salvages alcancen una llongitut corporal de 26 cm. Tenen les orelles més redonejades, de 45 mm de llongitut i la coa més llarga (més de 13 [[mm]] comparada en els 10 cm de ''C. brevicaudata''). El número de [[vèrtebra|vèrtebres cabals]] és de 23 en ''C. lanigera'' (20 en ''C. brevicaudata''). El pes promig dels machos és de 369–493 [[Gram|g]] (mija de 412 g) i el de femelles 379-450 g (mija de 422 g).<ref name=Spotorno>{{cita publicació|títul=Chinchilla laniger|revista=Mammalian Species|data=15 de decembre de 2004|nom=Angel I.|llinage=Spotorno|llinage2= Zuleta|nomene2= C.A.|llinages3=Valladares|nomene3=J.P.|llinages4=Deane|nomene4=A.L.|llinages5=Jiménez|nomene5= J.I. |volum=758|número=|pàgines=1–9|doi=10.1644/758}}</ref> Els eixemplars domèstics són més grans que els selvats i més [[dimorfisme sexual|dimórficos sexualment]];la femella pesa 800 [[gram|g]] i els machos 600 g.

Tenen un pèl de 2–4 [[centímetro|cm]] de llongitut, grisa, blanc, en bandes negres; és sedoso, extremadament suau, i fermament adherit a la pell.<ref name=Bennett /> D'un sol folícul piloso de 5–11 mm de diàmetro, emergixen junts 75 pèls lanosos. Les [[vibrisas]] són abundants, fortes, llargues (10–13 [[centímetro|cm]]), i emergixen de [[folícul piloso|folículs]] simples.<ref>{{cita publicació|títul=Histology of the skin and hair of the adult chinchilla|revista=Anatomical Record|data=1950|nomene=H. N.|llinage=Wilcox|coautores=|volum=108|número=|pàgines=385–397|aneu=PMID 14799877 |url=|format=|fechaaceso=}}</ref> La coloració general de les porcions superiors és azulina o grisa plateado, parts baixes groguenques blanques. La coa és llarga, grossa, grisa i en pèls negres en la seua part dorsal, de 3–4 cm de long. prop del cos, de 5–6 cm en la punta, formant un penacho que excedix les vèrtebres en 5 cm.<ref name=Bennett />

== Reproducció ==

En estat salvage es aparean entre octubre i decembre (estiu austral).
La [[gestació]] en captiveri és de 111 dies (ranc, 105–118). El tamany de la ventrada és usualment 2 o 3 crío (mija d'1,75). La relació de sexes en nàixer (macho:femella) és d'1,1 – 1,2. La massa mija neonatal en [[Zoocría|captiveri]] és 52 g (ranc, 50–70 g). La mortalitat en nàixer és del 10,4%.

Els neonato són [[adult|precoços]], completament forrats, en dents erupcionados, ulls oberts, i aptes per a caminar a l'hora de nàixer. Mengen aliment sòlit a la semana d'edat, no obstant la [[alletament]] normalment dura 6–8 semanes en captiveri, i el periodo mínim d'alletament necessari per a sobreviure és de 25 dies. La taxa de creiximent és de 3,6 g/dia durant el primer més, baixa a 1,56 g/dia entre els 2 i 6 mesos, i 0,65 entre els mesos 6º a 12º.

La [[reproducció|madurea sexual]] en abdós sexes ocorre en promig als 8 mesos, pero pot ser als 5,5 més.
El màxim registrat de [[vida útil]] en estat salvage és de 6 anys.<ref name=Spotorno /> La seua esperança de vida mija en captivitat és de 12-15 anys, pero hi ha casos de chinchillas més longeves fins a 20 anys.

== Hàbitat ==

L'hàbitat natural de ''Chinchilla lanigera'' és àrit, de cadenes montanyoses transversal en el nort central de Chile, que conecta les montanyes costeres en els [[Cordillera dels Vages|Vages]], en #elevació de 400 a 2000 {{esd|m s. n. m.}} El clima és alguna cosa sever en temperatures d'estiu aplegant durant el migdia a 30 °C a l'ombra, i caent a 7 °C de nit (o baix de punt de congelació en hivern).

Típics hàbitats són sols rocosos o arenososo en cobertura de durs [[arbusto]]s espinosos, poques herbes, escassos [[Cactaceae|cactus]], i pegats de [[Bromeliaceae|bromeliáceas]] suculentes, contra la costa. Les chinchillas chilenes salvages s'alimenten de més de 24 [[espècies]] [[botànica]]s, en especial herbes i pastures. La dieta canvia i s'adapta entre llocs estacionalmente i a través dels anys. Consumixen suculentes en estiu, i aparentment no beuen res en estat salvage.

== Ecologia ==

''Chinchilla lanigera'' és social. Els seus [[colónia (biologia)|colónies]] són d'uns 100 individus, podent alcançar més de 500 i estendre's sobre un àrea de 100 [[ha]]. Colónies aïllades formen una [[metapoblación]], en freqüents extincions locals i #colonisació d'atres hàbitats acceptables. La densitat de població és de 4-5 individus/ha. El tamany poblacional no fluctua entre anys de baixa o alta pluviosidad. Entre els predadores estan el rabosot culpeo (''[[Lycalopex culpaeus]]''), que captura tant adults com a jovenils, i el tucúquere (''[[Bubo virginianus magellanicus]]''), que preda principalment a jovenils.<ref name=Spotorno />

== Estatus de conservació ==

Està en [[risc]], en la 2.ª més alta prioritat de conservació entre els [[mamífer]]s chilens.<ref>{{cita lliure|llinages=Cofré & Marquet|nomene=H.|llinages2=Marquet|nomene2=P.A.|títul=Conservation status, rarity, and geographic priorities for conservation of Chilean mammals: an assessment.|pub-periòdica=Biological Conservation|volum=88|pàgines=53-68|any=1999|DOI=10.1016/S0006-3207(98)00090-1}}</ref> La població salvage està llistada en l'Apèndix 1 de [[CITES]]. Com a resultat del seu sobrecaza per la seua pell, tota l'espècie va estar casi extinta durant el principi de el {{sigle|XX||s}}. En la protecció entre els governs d'[[Argentina]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], i baixe la llei chilena des de 1929, la [[caça illegal]] va continuar. Cap als 1950s, la chinchilla chilena es va considerar extinguida. Pero poblacions salvages es redescubrieron en 1978, i en 1983 es va crear la Reserva Nacional Les Chinchillas, de 4.227 [[ha]], de les quals 556 ha tenien colónies d'abans de 1983, pero solament 264 ha tenia colónies en 1989. La distribució s'ha anat reduint a sol dos àrees. Solament 19 de 42 colónies conegudes en Reserva Nacional Les Chinchillas estan protegides. La població salvage total s'estima entre 2.500–11.700 individus i seguix declinant, com ho indica la reducció de l'àrea coberta per les colónies i la seua fragmentació. A pesar de la protecció dins de la Reserva de les activitats predadoras humanes des de 1987, el tamany poblacional contínua en declinació. Un pla de conservació ha segut posat des de 1990, pero cap acció concreta de conservació s'ha portat a terme en la menuda i rica genèticament població nortenya de la Higuera, en [[Chile]].<ref name=Spotorno />

== Contes ==
No són animals que desenrollen moltes malalties, pero tenen un aparat digestiu molt delicat propens a problemes intestinals i [[Parasitisme|paràsit]]s de l'aigua, toleren molt mal (en mort inclosa) els colps de calor i els ambients en molta humitat ([[micosis]] en la pell i pèl). Les chinchillas no es vacunen, no existixen vacunes específiques per a elles ni medicaments o tractaments preventius per als paràsits (tot lo que hi ha està elaborat para [[gos]]s, [[gat]]s i atres animals i no és específic per a les chinchillas).

== Varietats ==

Es reconeixen comunament tres varietats de ''C.lanigera'':<ref name=Bickel>{{cita lliure|nom=Edmund|llinages=Bickel|títul=Chinchilla Handbook|url=https://archive.org/details/chinchillahandbo0000bick|editorial=T.F.H. Publications, Inc.|ubicació=Neptune City, NJ|any=1987|isbn=0-86622-494-7}}</ref>

1) '''Varietat l'argent'''. Tipo en més desenroll muscular i estructura òssea més pesada que els atres dos. Són més redonejats o compactes, en cap curt, ampla, més distància d'una orella a l'atra, i una llínea dorsal relativament recta. Els muscles són freqüentment tan amples com el pit i els quartos atrassers (grupa). Les orelles són més curtes i redonejades.

2) '''Varietat costina'''. Forma més dèbil en musculatura i en estructura òssea; en pates més llargues. Les mans més curtes, i més prop entre sí, els muscles són més angosts. La columna vertebral és més estovada, la llínea del coll molt profunda, formant una llaugera joroba. Vist de front, el cap en forma de "V", el nas és puntagut, i la distància entre les orelles és més ampla. Les orelles són llargues i posicionades en un àngul de prop de 45°.

3) '''Varietat rata'''. Tipo reminiscència de l'argent en la seua estructura corporal. Nas puntagut com costina i orelles posicionades molt juntes i alguna cosa horisontalment. Són clarament més menuts.

== Referències ==
{{Listaref|2}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commons|Chinchillas|Chinchillas}}
{{wiktionary}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Chinchilla lanigera - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer