China - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

2025-08-08T10:14:52Z

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 8 ago 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].		La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].

	Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre ~~cop~~ Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].		Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre colp Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

	Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.		Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.

Reval en 11:37 25 jun 2024

2024-06-25T11:37:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 25 jun 2024
Llínea 135:		Llínea 135:
	* R. A. E. de [[Macau]] (澳门特别行政区)		* R. A. E. de [[Macau]] (澳门特别行政区)
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:00:49Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors\|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].		Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors\|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].

	La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang\|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, ~~cridades~~ genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)\|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].		La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang\|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, nomenades genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)\|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].

	L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars\|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.		L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars\|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.

Alacanti: Text reemplaça - 'Kazahstan' a 'Kazakstan'

2022-10-17T02:13:10Z

Text reemplaça - 'Kazahstan' a 'Kazakstan'

← Revisió anterior		Revisió de 02:13 17 oct 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Geografia física ==		== Geografia física ==
	{{AP\|Geografia de la China}}		{{AP\|Geografia de la China}}
	La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguistan]], [[~~Kazahstan~~]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].		La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguistan]], [[Kazakstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
	[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]		[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]
	Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].		Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].

Alacanti: Text reemplaça - 'Kirguizistan' a 'Kirguistan'

2022-10-17T02:06:23Z

Text reemplaça - 'Kirguizistan' a 'Kirguistan'

← Revisió anterior		Revisió de 02:06 17 oct 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].		La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].

	Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[~~Kirguizistan~~]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].		Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

	Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.		Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Geografia física ==		== Geografia física ==
	{{AP\|Geografia de la China}}		{{AP\|Geografia de la China}}
	La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[~~Kirguizistan~~]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].		La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
	[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]		[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]
	Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].		Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].

Alacanti: Text reemplaça - 'Bhutan' a 'Butan'

2022-10-16T23:05:20Z

Text reemplaça - 'Bhutan' a 'Butan'

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 16 oct 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Geografia física ==		== Geografia física ==
	{{AP\|Geografia de la China}}		{{AP\|Geografia de la China}}
	La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[~~Bhutan~~]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].		La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
	[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]		[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg\|thumbnail\|Foto de satèlit de China]]
	Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].		Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].

Valencian en 16:13 23 set 2022

2022-09-23T16:13:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 23 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	\|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides\|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic\|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç\|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]		\|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides\|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic\|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç\|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]
	}}		}}
	La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref>(en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].		La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].

	Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].		Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

Valencian en 16:12 23 set 2022

2022-09-23T16:12:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 23 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	\|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides\|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic\|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç\|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]		\|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides\|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic\|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç\|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]
	}}		}}
	La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].		La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV\|Chinenc}}</ref>(en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície\|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població\|és el país més poblat del món]].

	Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].		Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida\|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-23T16:11:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 23 set 2022
Llínea 141:		Llínea 141:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|China}}		{{commonscat\|China}}
	{{DGLV\|~~China~~}}		{{DGLV\|Chinenc}}
			{{DGLV\|Chinés}}

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-23T16:09:38Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 23 set 2022
Llínea 141:		Llínea 141:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|China}}		{{commonscat\|China}}
			{{DGLV\|China}}

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors\|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].		Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors\|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].

	La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang\|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, ~~cridades~~ genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)\|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].		La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang\|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, nomenades genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)\|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].

	L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars\|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.		L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars\|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.