Cervell - Historial de revisions

Reval en 18:48 12 nov 2025

2025-11-12T18:48:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 12 nov 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Reval en 11:12 1 ago 2025

2025-08-01T11:12:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 1 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.		El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 11:50 21 oct 2024

2024-10-21T11:50:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 21 oct 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.		El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Bibliografia */

2024-08-19T16:30:54Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 19 ago 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072		* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
	* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''		* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
	* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am~~. ]~~. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53		* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
	* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''		* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''

Jose2 en 16:30 19 ago 2024

2024-08-19T16:30:34Z

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 == Referències ==
 <references />
 == Enllaços externs ==

Jose2 en 11:34 17 ago 2024

2024-08-17T11:34:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 17 ago 2024
Llínea 3:		Llínea 3:

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:00:38Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]		[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]
	El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] ~~cridades~~ [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.		El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

Jose2 en 19:37 1 ago 2021

2021-08-01T19:37:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 1 ago 2021
Llínea 11:		Llínea 11:

	[[Categoria:Anatomia humana]]		[[Categoria:Anatomia humana]]
			[[Categoria:Parts del cos]]
			[[Categoria:Sistemes d'òrguens]]
	[[Categoria:Sistema nerviós]]		[[Categoria:Sistema nerviós]]
	~~[[Categoria:Parts del cos]]~~
	[[Categoria:Salut]]		[[Categoria:Salut]]

Teniente en 10:19 13 jul 2018

2018-07-13T10:19:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 13 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]		[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]
	El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages a atres neurones ~~mediant~~ la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] cridades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com blanc receptors específics.		El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] cridades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques ~~cridades~~ [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que se presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo: /* Enllaços externs */

2015-12-02T16:54:17Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 2 dec 2015
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Brain ~~Cervell]'''~~		{{Commonscat\|Brain}}

	[[Categoria:Anatomia humana]]		[[Categoria:Anatomia humana]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]		[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg\|thumb\|200px\|Cervell de [[chimpansé]]]]
	El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] ~~cridades~~ [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.		El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV\|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona\|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] nomenades [[Axon\|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció\|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

	Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.		Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona\|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex\|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós\|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.