Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:41Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	La zarigüeya pigmea del suroest és inusual entre els quatre membres del seu [[Cercartetus \| gènero]], ya que, a diferència dels seus parents grisos, el pèl sobre la major part del seu cos és d'un to canella lluenta.<ref name=Menkhorst/> Ademés posseïx parts inferiors de color blanc níveo, #lo que també la distinguix dels seus parents, i té un pegat de ~~pelaje~~ més obscur davant dels ulls. Posseïx grans orelles ovalades, ulls grans i [[vibrisas \| bigots]] llarcs. La coa és llarga i prensil, i està coberta de escamas fines, en lloc de pèl. Les pates atrasseres tenen un [[hallux \| primer dígit]] opost, mentres que les quatre pates tenen almohadillas grans en la punta dels dits.<ref name=Harris2009> {{cita publicació \|autor=Harris, JM \| any = 2009 \| títul =''Cercartetus concinnus'' (Diprotodontia: Burramyidae) \| publicació =Mammalian Species \| volum = 831 \| pàgines = 1-11 \| doi = 10.1644/831.1}} </ref>		La zarigüeya pigmea del suroest és inusual entre els quatre membres del seu [[Cercartetus \| gènero]], ya que, a diferència dels seus parents grisos, el pèl sobre la major part del seu cos és d'un to canella lluenta.<ref name=Menkhorst/> Ademés posseïx parts inferiors de color blanc níveo, #lo que també la distinguix dels seus parents, i té un pegat de pelage més obscur davant dels ulls. Posseïx grans orelles ovalades, ulls grans i [[vibrisas \| bigots]] llarcs. La coa és llarga i prensil, i està coberta de escamas fines, en lloc de pèl. Les pates atrasseres tenen un [[hallux \| primer dígit]] opost, mentres que les quatre pates tenen almohadillas grans en la punta dels dits.<ref name=Harris2009> {{cita publicació \|autor=Harris, JM \| any = 2009 \| títul =''Cercartetus concinnus'' (Diprotodontia: Burramyidae) \| publicació =Mammalian Species \| volum = 831 \| pàgines = 1-11 \| doi = 10.1644/831.1}} </ref>

	Encara que és menuda en comparació a les verdaderes [[zarigüeya]]s i la [[Trichosurus vulpecula\|zarigüeya australiana]], és una de les més grans [[Burramyidae\|zarigüeyas pigmeas]], el cap i cos dels adults medixen entre 5.7 a 7.2 cm i la seua coa de 7.7 a 8.7 cm. Els adults pesen entre 8 i 21 g. La femella té una bossa ben desenrollada, l'obertura cap al front, i que conté sis [[mama]]s. La seua llengua aplega a medir un màxim d'1.2 cm de llongitut, és inusualment gran per a un animal tan menut.<ref name=Harris2009/>		Encara que és menuda en comparació a les verdaderes [[zarigüeya]]s i la [[Trichosurus vulpecula\|zarigüeya australiana]], és una de les més grans [[Burramyidae\|zarigüeyas pigmeas]], el cap i cos dels adults medixen entre 5.7 a 7.2 cm i la seua coa de 7.7 a 8.7 cm. Els adults pesen entre 8 i 21 g. La femella té una bossa ben desenrollada, l'obertura cap al front, i que conté sis [[mama]]s. La seua llengua aplega a medir un màxim d'1.2 cm de llongitut, és inusualment gran per a un animal tan menut.<ref name=Harris2009/>

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T19:51:25Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Captive southwestern pygmy possum at Cleland Wildlife Park, South Australia 2013.jpg|miniatura|C. concinnus (''Cercartetus concinnus'')]]
{{Ficha de tàxon
| name =Zarigüeya pigmea del suroest<ref name=MSW3>{{MSW3 Groves|pages=44–45}}</ref>
| status = LC
| status_system = iucn3.1
| status_ref =<ref name=iucn>{{IUCN|assessors=Burbidge, A., Morris, K., Ellis, M., van Weenen, J. & Menkhorst, P.|any=2016|edició IUCN=2017.3|consultat=4 d'agost de 2018}}</ref>
| image = Captive southwestern pygmy possum at Cleland Wildlife Park, South Austràlia 2013.jpg
| image_caption =
| regnum =[[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| subclassis = [[Marsupialia]]
| ordo = [[Diprotodontia]]
| subordo =
| família =[[Burramyidae]]
| genus = [[Cercartetus]]''
| species = '''C. concinnus'''
| species_authority =([[John Gould|Gould]], 1845)
| range_map = Southwestern Pygmy Possum area.png
}}

La '''zarigüeya pigmea del suroest''' ('''''Cercartetus concinnus''''') o '''posum pigmeo del suroest''', '''zarigüeya pigmea occidental''' o '''mundarda''', és un menut [[marsupial]] que habita en Austràlia. Els estudis genètics indiquen que el parent més propenc d'esta espècie és provablement la [[Cercartetus nanus|zarigüeya pigmea oriental]],<ref name=Osborne2002> {{cita publicació | autor = Osborne, MJ i Christidis, L. | any = 2002 | títul = Sistemàtica i biogeografía de zarigüeya pigmea (Burramyidae: Cercartetus) | url = https://archive.org/details/sim_australian-journal-of-zoology_2002_50_1/page/25 | publicació = Australian Journal of Zoology | volum = 50 | número = 1 | pàgines = 25-37 | doi = 10.1071/ZO01071}} </ref> de la que els seus ancestros varen divergir fa uns huit millons d'anys.<ref name=Pestell2008/>

== Descripció ==
La zarigüeya pigmea del suroest és inusual entre els quatre membres del seu [[Cercartetus | gènero]], ya que, a diferència dels seus parents grisos, el pèl sobre la major part del seu cos és d'un to canella lluenta.<ref name=Menkhorst/> Ademés posseïx parts inferiors de color blanc níveo, #lo que també la distinguix dels seus parents, i té un pegat de pelaje més obscur davant dels ulls. Posseïx grans orelles ovalades, ulls grans i [[vibrisas | bigots]] llarcs. La coa és llarga i prensil, i està coberta de escamas fines, en lloc de pèl. Les pates atrasseres tenen un [[hallux | primer dígit]] opost, mentres que les quatre pates tenen almohadillas grans en la punta dels dits.<ref name=Harris2009> {{cita publicació |autor=Harris, JM | any = 2009 | títul =''Cercartetus concinnus'' (Diprotodontia: Burramyidae) | publicació =Mammalian Species | volum = 831 | pàgines = 1-11 | doi = 10.1644/831.1}} </ref>

Encara que és menuda en comparació a les verdaderes [[zarigüeya]]s i la [[Trichosurus vulpecula|zarigüeya australiana]], és una de les més grans [[Burramyidae|zarigüeyas pigmeas]], el cap i cos dels adults medixen entre 5.7 a 7.2 cm i la seua coa de 7.7 a 8.7 cm. Els adults pesen entre 8 i 21 g. La femella té una bossa ben desenrollada, l'obertura cap al front, i que conté sis [[mama]]s. La seua llengua aplega a medir un màxim d'1.2 cm de llongitut, és inusualment gran per a un animal tan menut.<ref name=Harris2009/>

== Distribució i hàbitat ==

Conta en una distribució irregular, que inclou el suroest d'[[Austràlia Occidental]], aixina com àrees del cinturó de blat del sur d'Austràlia, la [[illa Cangur]] i [[Victoria, Austràlia | Victoria]] al sur d'[[Edenhope]].<ref name = Menkhorst>{{cita lliure | llinages = Menkhorst | nom = Peter | any = 2001 | títul = A Field Guide to the Mammals of Austràlia | url = https://archive.org/details/fieldguidetomamm0000menk | editorial = [[Oxford University Press]] | pàgina = [https://archive.org/details/fieldguidetomamm0000menk/page/88 88]}}</ref> També es troba en l'extrem sur de [[Nova Gales del Sur]]-occidental, a on és considerada en perill<ref name=NSWNPWS> {{cita web |autor=New South Wales National Parks and Wildlife Service |títul =Western pygmy-possum (''Cercartetus concinnus'') approved recovery pla |url=http://www.environment.nsw.gov.au/resources/nature/approveddpygmy.pdf |format=PDF |fechaacceso=10 de juny de 2011|idioma=anglés}} </ref> Habita boscs semiáridos, xares i brezales, dominats per plantes com la [[Callistemon|neta botelles]], [[melaleuca]], [[banksia]] i [[grevillea]].<ref name=Harris2009/> A pesar de que s'havia pensat prèviament que existien dos [[Subespecie|subespecies]], separades en la distribució de la [[Planura de Nullarbor]], els estudis genètics no varen revelar cap diferència significativa entre les poblacions oriental i occidental.<ref name=Pestell2008> {{cita publicació |autor = Pestell, AJL '' Et al'' | any = 2008 | títul = Genetic structure of the western pygmy possum ''Cercartetus concinnus'' Gould (Marsupialia: Burramyidae) based on mitochondrial DNA |publicació=Australian Mammalogy |volum = 29 |número = 2 |pàgines = 191-200 |doi = 10.1071/AM07023}} </ref> Ademés, si be l'espècie no és nativa de la zona, s'han trobat fòssils de la regió de planura de Nullarbor.<ref name=Harris2009/>

== Comportament i dieta ==
La zarigüeya pigmea del suroest és solitària i nocturna.<ref Name=Menkhorst/> Durant el dia es refugien en buits d'arbres o clavills naturals, nius de pardals, o la vegetació densa. Durant la nit, es desplacen en busca de menjar o companyers, cobrint uns 50 m cada dia, i poden migrar a zones diferents en el curs d'un any, depenent dels recursos vegetals locals. Passen la major part del seu temps en els arbres, utilisant les seues pates i coes prensils per a agarrar branques, subjectar els materials de nius, i les flors obertes per a accedir al néctar. Produïxen un esclafit vibratorio ràpit.<ref name=Harris2009/>

S'alimenta principalment de [[Néctar (botànica)|néctar]] i [[polen]], especialment de plantes tals com [[melaleuca]] i [[eucalipto]], i pot eixercitar un paper en la [[polinisació]].<ref name=Pestell2007>{{cita publicació |autor=Pestell, A.J.L. & Petit, S. |any=2007 |títul=Diet of the western pygmy possum, ''Cercartetus concinnus'' Gould (Marsupialia: Burramyidae), at Innes National Park, South Austràlia, and evaluation of diet sampling methods |revista=Australian Journal of Zoology |volum=55 |número=5 |pàgines=275–284 |doi=10.1071/ZO07037}}</ref> També complementa la seua dieta en menudes cantitats d'insectes, els seus depredadors<ref name=Menkhorst/> natius inclouen [[quoll]]s, serps i muçols, encara que en els temps moderns, l'animal també cau assut dels carnívors introduïts, tals com el [[rabosot roig]] i gats domèstics.<ref name=Harris2009/>

Les zarigüeyas pigmeas del suroest tenen la capacitat d'entrar en [[letàrgia]] durant temps inclemente o fret, #lo que els permet conservar les reserves d'energia i els aliments. Durant la letàrgia, que pot durar fins a sèt dies seguits, la temperatura corporal cau a menys d'un grau Celsius per sobre la [[temperatura ambiente]], i el consum d'oxigen a només un 1 % de lo normal. Dormen en el seu front, en les orelles doblades sobre els seus ulls, i la llarga coa enrollada baix del seu cos. En comparació a atres mamífers de tamany similar, desperten de la letàrgia en inusual rapidea.<ref name=Geiser1987> {{cita publicació |autor = Geiser, F. | any = 1987 | títul = hibernación i letàrgia al dia en dos zarigüeyas pigmeas ('' Cercartetus'' spp, Marsupialia) |revista=Physiological Zoology |volum = 60 | número = 1 | pàgines = 93-102 | JSTOR = 30158631}} </ref>

== Reproducció ==

Les zarigüeyas pigmeas del suroest poden criar durant tot l'any, encara que ho fan en major freqüència en la primavera, i donen a llum ventrades de quatre a sis crío. Encara que la mare a sovint du més de sis embrions al mateix temps en la seua pancha, perque té només sis mames, i els marsupial jóvens permaneixen units a un peçó durant gran part de la seua vida primerenca, sis és el número màxim que és capaç de criar.<ref name=Ward1998> {{cita publicació | autor = Ward, SJ | any = 1998 | títul = El número de tetinas i tamanys de ventrada pre-i post-natal en menuts marsupials diprotodont | publicació = Diari de Mastozoología | volum = 79 | número = 3 | pàgines = 999-1008 | JSTOR = 1383108 | doi = 10.2307/1383108}} </ref> Excepcionalment, no obstant, la mare pot donar a llum només dos dies despuix del desmame d'una ventrada anterior, i les tetas canvien dramàticament de tamany per a donar cabuda als jóvens més menuts, i les glándulas mamàries de tornar a la producció de [[calostre]].<ref name=Harris2009/>

Els jóvens són cegos quan ixen de la bossa entorn als 25 dies d'edat, per #lo que inicialment permaneixen dins del niu, i són completament desmamats prop de 50 dies després de nàixer. Les femelles alcancen la madurea sexual als dotze a quinze mesos.<ref Name=Harris2009/>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}
* [https://web.archive.org/web/20070829022713/http://westernwildlife.com.au/western/mammals/pygmy.htm Western Wildlife incloent la foto]
* [http://web.archive.org/web/http://museumvictoria.com.au/bioinformatics/mammals/images/thumbmar.htm: -occidental cràneus (inclosos'' C'' concinnus) el Museu de lloc web Victoria]
* [http://web.archive.org/web/http://museumvictoria.com.au/bioinformatics/mammals/images/thumblmar.htm: imàgens australianes mamífers (incloent'' C'' concinnus) el Museu de lloc web Victoria]

[[Categoria:Mamífers d'Oceania]]

Cercartetus concinnus - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer