ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T16:05:40Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Bornean Tarsier (Cephalopachus bancanus borneanus) (8066958099).jpg|miniatura|tarsero de Horsfield (''Cephalopachus bancanus'')]]

El '''tarsero de Horsfield''' ('''''Cephalopachus bancanus'''''), també conegut com '''tarsero oriental''' o '''tarsero malayo''', és una [[espècie]] de [[primat]] [[tarsiforme]] arborícola propi dels boscs tropicals de [[Sumatra]], [[Borneo]] i atres illes menors entre abdós. Prèviament es considerava pertanyent al gènero ''[[Tarsius]]'',<ref name=msw3>{{MSW3 Groves|pages=127|aneu=12100167}}</ref> pero va ser reclasificado com a únic integrant del gènero '''''Cephalopachus'''''.<ref>{{cita publicació|llinages1=Brandon-Jones|nomene1=D.|llinages2=Eudey|nomene2=A. A.|llinages3=Geissmann|nomene3=T.|llinages4=Groves|nomene4=C. P.|llinages5=Melnick|nomene5=D. J.|llinages6=Morals|nom6=J. C.|llinages7=Shekelle|nomene7=M.|llinages8=Stewart|nomene8=C.-B.|títul=Asian Primat Classification|publicació=International Journal of Primatology|data=febrer de 2004|volum=25|número=1|pàgines=97–164|doi=10.1023/B:IJOP.0000014647.18720.32}}</ref>

Com casi tots els tarseros, és [[Nocturnitat|nocturn]] i [[insectívor]], a voltes es nutrix de menuts vertebrats, i viu en la [[jungla]].

Major que atres tarseros, té uns ulls relativament grans i unes orelles menudes, pates atrasseres i mans llargues, que els permeten donar grans bots, i coa relativament curta. Els dits terminen eixamplats en els que s'agarren fortament a troncs i branques.

== Sistemàtica ==
Va ser descrit per Thomas Horsfield en 1821 a partir d'eixemplars del surest de [[Sumatra]], en la [[illa de Bangka]] ([[Indonèsia]]).

Els eixemplars occidentals, els de l'illa de [[Illa de Borneo|Borneo]], necessiten d'una revisió taxonómica profunda puix se sospita que puguen ser una espècie distinta. També es deuen estudiar millor eixemplars de [[Sarawak]] i [[Sabah]], en [[Etologia|comportaments]] molt diferents als del tarsero de Horsfield, i eixemplars capturats a més de 1200{{esd}}m d'altitut que fan pensar que poden ser [[tàxon|tàxons]] diferents. Ademés, és possible que estudis sistemàtics [[Filogeografía|filogeográficos]] de tota l'espècie revelen senyes taxonómicos completament inesperats.

Es reconeixen quatre [[subespecie]]s, encara que alguns autors consideren que dos d'elles —''C. p. natunensis'' i ''C. p. saltator''— són, si més no, dubtoses:<ref name =HMW>{{cita lliure|autor= Shekelle, M., S. Gursky-Doyen, & M. C. Richardson|capítul= Family Tarsiidae (Tarsiers)|idioma = anglés|pàgines= 951|editorial= Lynx edicions|ubicació= Barcelona|any= 2013|títul= in: Mittermeier, R. A. Rylands, A. B. & Wilson, D. I. eds (2013). Handbook of the Mammals of the World|volum= Vol. 3. Primats|cita = |isbn = 978-84-96553-89-7}}</ref>
* ''[[Cephalopachus bancanus bancanus|C. p. bancanus]]'' Horsfield, 1821 habita al sur de Sumatra i en l'illa Bangka.
* ''[[Cephalopachus bancanus saltator| C. p. saltator]]'' Elliot, 1910 solament apareix en l'illa [[Illa de Belitung|Belitung]].
* ''[[Cephalopachus bancanus borneanus| C. p. borneanus]]'' Elliot, 1910 es distribuïx l'illa de Borneo i la de [[Illa de Karimata|Karimata]].
* ''[[Cephalopachus bancanus natunensis| C. p. natunensis]]'' Chose, 1940 es troba en les illes de [[Illa de Serasan|Serasan]], [[Illa de Natuna Meridional|Natuna Meridional]] i potser en la de [[Illa de Subi|Subi]].

== Descripció ==

La primera impressió que poden donar en ser observats en la naturalea és que es tracten de granotes arbòrees peludes. Té extremitats primes. Els dits de les mans i dels peus són llarcs i presenten una eixamplada en les puntes que els servix per a agarrar-se a branques i troncs. La coa és llarga, pot aplegar a medir entre 13 i 27{{esd}}cm de llarc. Les extremitats posteriors estan molt desenrollades, #lo que els permet realisar grans bots per a desplaçar-se pels arbres. És un tarsero gran, d'una miqueta més de 10{{esd}}cm de llongitut, més la coa de 20, que pesen entre 100 i 140 g. Es caracterisen i diferencien d'atres tarseros pels seus grans ulls, menudes orelles, pates atrasseres i mans més llargues. El cràneu, redonejat, és també més gran, en part per les grans [[Cavitat orbitaria|cavitats orbitarias]]. Es caracterisa, sobretot, pels seus enormes ulls, que són molt grans comparats en el restant del cos. Eixos ulls es relacionen en que siguen animals d'hàbits nocturns. La descripció de la coloració de la seua pelaje es basa moltes voltes en eixemplars [[Taxidermia|disecados]] que han anat perdent el color, o en eixemplars captius mantinguts en llocs sense llum natural, #lo que desvirtúa la seua coloració. Basant-se en les poques fotografies que existixen d'estos animals en el seu mig natural es distinguix una coloració dorsal de tons gris obscur i marró rojós en la subespecie de Borneo, i uns tons més groguencs i ocres en la subespecie de Sumatra. En els genolls apareix una taca obscura. De hocico curt, la caraça [[Cara|facial]] està poc marcada, faltant les marques [[Nas|nassals]] i [[Llavi|labials]] que posseïxen atres tarseros, aixina com les taques darrere de les [[Pabelló auricular|orelles]]. Té orelles llargues i redonejades. De la mateixa manera que atres tarseros, ventralmente posseïx una coloració més clara, blanquecina. El pelaje cobrix fins al [[Tarso (anatomia)|tarso]] pero no els dits. La coa té una llongitut relativament més curta que la del restant de tarseros i en valor absolut solament és més curta la del [[Tarsius pumilus|tarsero pigmeo]]. En la seua arrancada, ventralmente, existix un desenroll dérmico en forma de «V» a modo de cojinete, que li servix quan descansa «assentat» en posició vertical. La seua pell és marró rojosa, en poc pèl dorsalmente, nueta ventralmente i en un penacho marró clar ben definit en posició distal.

No existixen a penes senyes descriptivos de les atres dos subespecies i, de fet, es consideren [[Sinonímia (biologia)|sinònimes]] de les dos primeres, ''C. b. saltator'' de ''C. b. bancanus'' i ''C. b. natunensis'' de ''C. b. borneanus''.<ref name =HMW/>

== Hàbitat ==
Habita en selves de terres baixes i en els seus màrgens.

== Hàbits ==
No és molt actiu, ya que els seus hàbits són nocturns i solitaris. Totes les seues activitats les realisa de nit, com pot ser caçar o aparearse.
Estos animals són bons caçadors, els seus grans ulls fan d'ell un gran caçador nocturn. De la mateixa manera que els muçols, el tarsero pot vore perfectament lo que ocorre despuix d'ell sense tornar el cos ya que pot girar el cap 180°, encara que els seus ulls no poden girar dins de les seues òrbites.
Les seues grans orelles, semblades a les d'un #rat penat, li ajuden a detectar millor als seus assuts.

== Reproducció ==
La reproducció té lloc en qualsevol época de l'any. El periodo de gestació és de 181 a 194{{esd}}dies i la femella solament pot tindre una crío en cada part.

== Àrea d'acció ==
Ampren un àrea d'acció de 3 a 12{{esd}}[[Hectàrea|ha]]. El macho pot tindre vàries zones en comuna en alguna femella.

== Locomoció ==
Es trasllada de branca en branca botant, gràcies al desenroll que presenten la seua pates atrasseres especialisades per a això i puja pels troncs en gran facilitat per l'eixamplada que presenta en els extrems dels dits, que són com una espècie de almohadillas adhesives.

== Longevitat ==
Se li estima una longevitat de 12-14{{esd}}anys.

== Alimentació ==
La seua dieta està formada per insectes, granotes, menudes aus, serps, #rat penat i fardachos. Els escomença a devorar pel cap.

== Subclasse ==
[[Mamífer placentario]], és dir, que les seues crío abans de nàixer són retingudes en l'úter matern durant un llarc periodo de temps i alimentades per la placenta.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.fotonostra.com/albums/animales/tarsero.htm El Tarsero. Fotos de primats]
{{wikispecies}}

{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Cephalopachus bancanus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer