Cecilio Pla i Gallardo - Historial de revisions

Lluísm en 18:19 27 març 2025

2025-03-27T18:19:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 27 març 2025
Llínea 30:		Llínea 30:
	Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.		Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:57 30 nov 2024

2024-11-30T17:57:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 30 nov 2024
Llínea 31:		Llínea 31:

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid]		* [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid]

Jose2 en 07:52 3 oct 2024

2024-10-03T07:52:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:52 3 oct 2024
Llínea 31:		Llínea 31:

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid]		* [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid]

Jose2 en 19:04 20 set 2024

2024-09-20T19:04:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 20 set 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.		Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:34 10 ago 2023

2023-08-10T15:34:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:34 10 ago 2023
Llínea 31:		Llínea 31:

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

			== Referències ==
			* [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid]
			* [https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/juventud-retrato-de-mi-hija/74f3bb77-4263-4d35-8e4b-454288800b7a «Juventud (Retrato de mi hija) - Colección - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Cecilio Pla}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilio_Pl%C3%A1 Cecilio Pla en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilio_Pl%C3%A1 Cecilio Pla en Wikipedia]

Jose2 en 11:19 14 ago 2022

2022-08-14T11:19:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 14 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Cecilio Pla i Gallardo''' ([[Valéncia]], [[1860]] - [[Madrit]], [[1934]]). Fon un pintor [[Valencians\|valencià]].		'''Cecilio Pla i Gallardo''' ([[Valéncia]], [[1860]] - † [[Madrit]], [[1934]]). Fon un pintor [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 12:05 17 dec 2021

2021-12-17T12:05:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 17 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Cecilio Pla i Gallardo		\| nom = Cecilio Pla i Gallardo
	\| image =		\| image = [[File:Retrato de Cecilio Plá-Ulpiano Checa.JPG\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Retrat de Cecilio Pla
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Pintor		\| ocupació = Pintor

Jose2: /* Biografia */

2018-12-18T20:51:52Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:51 18 dec 2018
Llínea 21:		Llínea 21:

	Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en els anys [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició de Valéncia]] de [[1909]].		Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en els anys [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició de Valéncia]] de [[1909]].

			[[File:1901-04-05, Blanco y Negro, Figuras teatrales I. La Revoltosa, Cecilio Pla (cropped).jpg\|thumb\|La Revoltosa, de Cecilio Pla ]]

	La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.		La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.

Jose2: /* Biografia */

2018-04-12T16:28:11Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 12 abr 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].		Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]].

	Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[~~1910~~]].		Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en els anys [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició de Valéncia]] de [[1909]].

	La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.		La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.

	En l'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.		En l'any [[1910]] va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.

	Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.		Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.

	Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de 1892 i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.		Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-10-03T14:32:24Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 14:32 3 oct 2017
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Cecilio Pla, de ben ~~menut~~ estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia\|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, en l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.		Cecilio Pla, de ben chicotet estudià música en l'Escola d'Artesans de Valéncia, seguint els desijos del seu pare que era director de banda i encarregat de partitures del [[Teatre Principal de Valéncia\|Teatre Principal]], continuant els seus estudis posteriorment en l'Institut San Pablo i en l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en Valéncia]]. Despuix de conseguir la medalla d'argent en l'Exposició de Valéncia de [[1879]] i atres premis, en l'any [[1880]] es trasllada a Madrit en el seu amic Carlos Mateu.

	Començà els seus estudis de pintura en l'Escola de Bellas Arts de Sant Carles de Valéncia i els va continuar en Madrit, en l'[[Escola de Belles Arts de San Fernando]], on va ser discípul d'Emilio Sala.		Començà els seus estudis de pintura en l'Escola de Bellas Arts de Sant Carles de Valéncia i els va continuar en Madrit, en l'[[Escola de Belles Arts de San Fernando]], on va ser discípul d'Emilio Sala.