Cath Palug - Historial de revisions

Jose2 en 14:47 30 març 2025

2025-03-30T14:47:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:47 30 març 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.		En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.

	Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.		Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:33 13 set 2024

2024-09-13T08:33:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 13 set 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.		En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.

	Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.		Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:24 23 maig 2024

2024-05-23T07:24:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:24 23 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.		En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.

	Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.		Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:00 8 feb 2024

2024-02-08T17:00:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 8 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Cat---Black---Moertel---(Gentry).jpg\|thumb\|250px\|El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós]]		[[File:Cat---Black---Moertel---(Gentry).jpg\|thumb\|250px\|El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós]]

	'''Cath Palug''', también conocido como '''Cath Paluc''', '''Cath Balug, Cath Balwg, Chapalu, Capalu, o Capalus''', literalmente "El gat de Palug", o quizás del [[galés]] 'palug' que significa 'arrapar' era un [[gat]] monstruóso de la mitologia celta, el recort de la qual va perviure en Gales i la Galia incorporant-se al cicle artúric.		'''Cath Palug''', también conocido como '''Cath Paluc''', '''Cath Balug, Cath Balwg, Chapalu, Capalu, o Capalus''', literalmente "El gat de Palug", o quizás del [[galés]] 'palug' que significa 'arrapar' era un [[gat]] monstruóso de la [[mitologia celta]], el recort de la qual va perviure en Gales i la Galia incorporant-se al cicle artúric.

	Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.		Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós '''Cath…»

2023-02-09T17:43:26Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós '''Cath…»

Pàgina nova

[[File:Cat---Black---Moertel---(Gentry).jpg|thumb|250px|El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós]]

'''Cath Palug''', también conocido como '''Cath Paluc''', '''Cath Balug, Cath Balwg, Chapalu, Capalu, o Capalus''', literalmente "El gat de Palug", o quizás del [[galés]] 'palug' que significa 'arrapar' era un [[gat]] monstruóso de la mitologia celta, el recort de la qual va perviure en Gales i la Galia incorporant-se al cicle artúric.

Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.

En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en [[França]], prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat.

== Descripció ==
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.

Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.

== Referències ==
* Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014
* Helmut Nickel, « About Palug's cat and the mosaic of Otranto » dans Arthurian Interpretations, vol. 3, No. 2, été 1989, p. 96-105
* Madeleine Boisson, Apollinaire et les mythologies antiques, Schena, 1985, ISBN 8875143560, p. 424; 440
* [https://archive.org/details/moreenglishfairy00jacoiala Jacobs, Joseph (1894). «The King o' the Cats»]
* [http://deborahmacgillivray.co.uk/scotlore_caitsidhe.htm MacGillivray, Deborah. «The Cait Sidhe»]

== Bibliografia ==
* Bromwich, Rachel (ed), Trioedd Ynys Prydein (Cardiff, University of Wales Press, 1964), Triad 23: Three Powerful Swineherds of the Island of Britain
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Shuker, Karl P.N. (1989). Mystery Cats of the World. Robert Hale: London, 1989. ISBN 0-7090-3706-6

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]