Castell i muralles de Culla - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Basora' a 'Besora'

2025-08-15T02:55:23Z

Text reemplaça - 'Basora' a 'Besora'

← Revisió anterior		Revisió de 02:55 15 ago 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].		Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

	En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En ~~Basora~~]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.		En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Besora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

	Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.		Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.

Reval en 08:58 21 oct 2024

2024-10-21T08:58:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:58 21 oct 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.		El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.

	Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista\|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa.		Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista\|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 10:36 6 jul 2024

2024-07-06T10:36:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 6 jul 2024
Llínea 34:		Llínea 34:

	* [[Culla]]		* [[Culla]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

2020-06-24T11:11:07Z

Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 24 jun 2020
Llínea 25:		Llínea 25:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	El castell que en el seu dia dominava la població, conserva ~~només~~ uns pocs vestigis, com ocorre en les muralles, de les que es conserven els restants de la Torre del Frare Pere, i torreons del [[sigle XIII]], aixina com la porta d'entrada a la Barbacana i els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.		El castell que en el seu dia dominava la població, conserva a soles uns pocs vestigis, com ocorre en les muralles, de les que es conserven els restants de la Torre del Frare Pere, i torreons del [[sigle XIII]], aixina com la porta d'entrada a la Barbacana i els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.

	El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.		El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.

Jose2 en 15:53 4 abr 2019

2019-04-04T15:53:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 4 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Culla 01.JPG\|thumb\|250px\|Vista des de l'[[ermita]] de Sant Roc]]		[[File:Culla 01.JPG\|thumb\|250px\|Vista des de l'[[ermita]] de Sant Roc]]

	El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació [[9 d'octubre]] de l'any [[1997]].		El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a [[Be d'Interés Cultural]], per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació [[9 d'octubre]] de l'any [[1997]].

	Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat a on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.		Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat a on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.

Jose2 en 15:52 4 abr 2019

2019-04-04T15:52:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 4 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de~~ [[Culla~~]], en la comarca~~ de l'[[~~Alt Maestrat~~]]~~, [[província~~ de ~~Castelló~~]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació 9 d'octubre de l'any [[1997]].		[[File:Culla 01.JPG\|thumb\|250px\|Vista des de l'[[ermita]] de Sant Roc]]

	Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.		El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació [[9 d'octubre]] de l'any [[1997]].

			Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat a on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.

	== Història ==		== Història ==

	La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, ~~la qual cosa~~ queda ~~palesa~~ en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.		La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, lo que queda demostrat en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.

	Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]].		Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En l'any [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]].

	És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]].		És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]].
Llínea 13:		Llínea 15:
	Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].		Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

	En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.		En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

	Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.		Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.

Xavier en 15:06 4 abr 2019

2019-04-04T15:06:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 4 abr 2019
Llínea 36:		Llínea 36:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_y_muralla_(Culla) Castell i muralles de Culla en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_y_muralla_(Culla) Castell i muralles de Culla en Wikipedia]

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Castells]]
			[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]

Xavier: /* Història */

2019-04-04T15:04:42Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 4 abr 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].		Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

	En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[Torre d'~~Embesora~~]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.		En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

	Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.		Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.

Xavier: /* Història */

2019-04-04T15:03:44Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 4 abr 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].		Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

	En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.		En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

	Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.		Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.

Xavier: /* Història */

2019-04-04T15:03:18Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 4 abr 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].		Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

	En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[~~Atzaneta~~]], [[Vistabella]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.		En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

	Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.		Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.