Castell de Castro - Historial de revisions

Valencian en 16:08 18 ago 2025

2025-08-18T16:08:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 18 ago 2025
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Serra d'Espadà]].		* [[Serra d'Espadà]]
	* [[Alfondeguilla]].		* [[Alfondeguilla]]

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Castell de Castro}}

	[[Categoria:Castells de la Plana Baixa\|Castro]]		[[Categoria:Castells de la Plana Baixa\|Castro]]
	[[Categoria:Monuments històrics de la Plana Baixa]]		[[Categoria:Monuments històrics de la Plana Baixa]]
	[[Categoria:Alfondeguilla]]		[[Categoria:Alfondeguilla]]

Reval en 12:35 20 març 2025

2025-03-20T12:35:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 20 març 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	* [[Serra d'Espadà]].		* [[Serra d'Espadà]].
	* [[Alfondeguilla]].		* [[Alfondeguilla]].

	[[Categoria:Castells de la Plana Baixa\|Castro]]		[[Categoria:Castells de la Plana Baixa\|Castro]]
	[[Categoria:Monuments històrics de la Plana Baixa]]		[[Categoria:Monuments històrics de la Plana Baixa]]
	[[Categoria:Alfondeguilla]]		[[Categoria:Alfondeguilla]]

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau també ' a ' Vore també '

2019-02-11T20:17:49Z

Text reemplaça - ' Vejau també ' a ' Vore també '

← Revisió anterior		Revisió de 20:17 11 feb 2019
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'[[àrap]] ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta.		En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'[[àrap]] ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Serra d'Espadà]].		* [[Serra d'Espadà]].
	* [[Alfondeguilla]].		* [[Alfondeguilla]].

Jose2 en 16:48 4 dec 2018

2018-12-04T16:48:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 4 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg\|thumb\|Castell de Castro]]

	El '''castell de Castro''' forma part de la [[serra d'Espadà]], i se troba en el cim del mateix nom a 787 metros sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les [[Agulles de Santa Àgueda]], passant per [[Benicàssim]] fins al cap de [[Cullera]], i també des del [[Penyagolosa]] fins a les [[Columbretes]]. Està situat en el terme d'[[Alfondeguilla]].		El '''castell de Castro''' forma part de la [[serra d'Espadà]], i se troba en el cim del mateix nom a 787 metros sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les [[Agulles de Santa Àgueda]], passant per [[Benicàssim]] fins al cap de [[Cullera]], i també des del [[Penyagolosa]] fins a les [[Columbretes]]. Està situat en el terme d'[[Alfondeguilla]].

Jose2 en 16:47 4 dec 2018

2018-12-04T16:47:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 4 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''castell de Castro''' forma part de la [[serra d'Espadà]], i se troba en el cim del mateix nom a 787 metros sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les [[Agulles de Santa Àgueda]], passant per [[Benicàssim]] fins al cap de [[~~Cullera (Ribera Baixa)\|~~Cullera]], i també des del [[Penyagolosa]] fins a les [[Columbretes]]. Està situat en el terme d'[[Alfondeguilla]].		El '''castell de Castro''' forma part de la [[serra d'Espadà]], i se troba en el cim del mateix nom a 787 metros sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les [[Agulles de Santa Àgueda]], passant per [[Benicàssim]] fins al cap de [[Cullera]], i també des del [[Penyagolosa]] fins a les [[Columbretes]]. Està situat en el terme d'[[Alfondeguilla]].

	El castell està penjat sobre dos barrancs profunts; a l'est el de Castro, per a on puja la senda d'accés des de les aljames al lloc fortificat i, a l'oest, el de l'Horteta. Els dos disponen de fonts abundants: la de la Penyeta, la del Forcall, de la Figuera, etc. Al nort i al sur, el castell domina la dorsal, el cim dels dos barrancs anteriors, el del coll de Boix, cap a la part septentrional, i les Penyes de Moixell, Denàs i Cantallops cap al sur.		El castell està penjat sobre dos barrancs profunts; a l'est el de Castro, per a on puja la senda d'accés des de les aljames al lloc fortificat i, a l'oest, el de l'Horteta. Els dos disponen de fonts abundants: la de la Penyeta, la del Forcall, de la Figuera, etc. Al nort i al sur, el castell domina la dorsal, el cim dels dos barrancs anteriors, el del coll de Boix, cap a la part septentrional, i les Penyes de Moixell, Denàs i Cantallops cap al sur.
Llínea 8:		Llínea 8:
	La seua posició tan estratègica permet endevinar hui la dificultat de conquistar-lo. Conta una llegenda que fa molts anys, al cap de prou dies de sege del castell i davant de la impossibilitat de conquistar-lo, els sitiadors, una nit ben fosca, colocaren astutament ciris encesos en les banyes d'una rabera de cabres i les encaminaren pedregals amunt fins a aplegar dalt. Els del castell, boquioberts per l'espectàcul de tantes llums, cregueren que l'enemic havia rebut grans contingents d'ajuda i abandonaren en presses i corruixes la fortificació, tots esglayats. Fon aixina com els sitiadors conseguiren el control del castell. Esta història, poc creible, demostra la inexpugnabilitat de la que fruïa el castell de Castro.		La seua posició tan estratègica permet endevinar hui la dificultat de conquistar-lo. Conta una llegenda que fa molts anys, al cap de prou dies de sege del castell i davant de la impossibilitat de conquistar-lo, els sitiadors, una nit ben fosca, colocaren astutament ciris encesos en les banyes d'una rabera de cabres i les encaminaren pedregals amunt fins a aplegar dalt. Els del castell, boquioberts per l'espectàcul de tantes llums, cregueren que l'enemic havia rebut grans contingents d'ajuda i abandonaren en presses i corruixes la fortificació, tots esglayats. Fon aixina com els sitiadors conseguiren el control del castell. Esta història, poc creible, demostra la inexpugnabilitat de la que fruïa el castell de Castro.

	Al castell li corresponia un ample terme, una vall que portava el mateix nom, i ademés existien dos llogarets baix la seua jurisdicció: l'alqueria de Castro i l'arraval de Benissabdó.		Al castell li corresponia un ample terme, una vall que portava el mateix nom, i ademés existien dos llogarets baix la seua jurisdicció: l'[[alqueria]] de Castro i l'arraval de Benissabdó.

	Pierre Guichard, quan parla de la civilisació islàmica en el [[Regne de ~~València~~]], diu que "el grup humà format pels habitants del castro i del seu terme, que els documents cristians designen en el nom d'''[[aljama]]'', pareix que haja constituït una sòlida unitat humana i administrativa. L'[[aljama]] apareix solidària en les capitulacions firmades en el monarca i se manté en l'organisació politica i administrativa i sobretot fiscal del nou Regne de ~~València~~. La documentació contemporànea evidencia clarament que la conquista recobrí, conservà o dissocià conjunts coherents relativament autònoms que tenien com a marc els térmens dels antics ''castra'' musulmans". Tots eixos vestigis són suficients per a fer-se una idea de l'importància que tenia el castell en aquella civilisació.		Pierre Guichard, quan parla de la civilisació islàmica en el [[Regne de Valéncia]], diu que "el grup humà format pels habitants del castro i del seu terme, que els documents cristians designen en el nom d'''[[aljama]]'', pareix que haja constituït una sòlida unitat humana i administrativa. L'[[aljama]] apareix solidària en les capitulacions firmades en el monarca i se manté en l'organisació politica i administrativa i sobretot fiscal del nou Regne de Valéncia. La documentació contemporànea evidencia clarament que la conquista recobrí, conservà o dissocià conjunts coherents relativament autònoms que tenien com a marc els térmens dels antics ''castra'' musulmans". Tots eixos vestigis són suficients per a fer-se una idea de l'importància que tenia el castell en aquella civilisació.

	A pesar de que en la ''Crònica'' del rei en [[Jaume I]] apareixen diferenciats i independents els dos castells de Castro i Alfàndec, no és desgavellat pensar que l'alqueria d'Alfàndec, durant l'época islàmica, fora un llogaret dependent del castell de Castro o de [[La Vall d'Uxó]] i, molt al final, conseguiria una certa autonomia, que el faria capitular davant de Jaume I, independentment dels dos. Eixa idea també ve justificada pel fet que l'any [[1277]], quan el rei [[Pere II el Gran]], concedí la [[Carta Pobla\|carta pobla]], no ne concedí dos, sino una sola per als dos, i que a partir d'eixos anys formarà part de La Vall d'Uxó, en terme diferent, encara que no independent.		A pesar de que en la ''Crònica'' del rei en [[Jaume I]] apareixen diferenciats i independents els dos castells de Castro i Alfàndec, no és desgavellat pensar que l'alqueria d'Alfàndec, durant l'época islàmica, fora un llogaret dependent del castell de Castro o de [[La Vall d'Uxó]] i, molt al final, conseguiria una certa autonomia, que el faria capitular davant de Jaume I, independentment dels dos. Eixa idea també ve justificada pel fet de que en l'any [[1277]], quan el rei [[Pere II el Gran]], concedí la [[Carta Pobla\|carta pobla]], no ne concedí dos, sino una sola per als dos, i que a partir d'eixos anys formarà part de La Vall d'Uxó, en terme diferent, encara que no independent.

	== Descripció ==		== Descripció ==
	La defensa del castell aprofita totalment l'accidentada orografia. Aixina, en la part de ponent la construcció s'assenta damunt dels abruptes penyots, fent impossible l'accés a la fortalea des de fòra. La part de llevant té tres sistemes defensius diferents. El primer obstàcul és un cingle de difícil superació. La segona defensa és una [[muralla]] compacta de construcció de tapial, que tanca l'albacar. En els vèrtiços d'esta construcció trobem dos torres. En l'extrem meridional la torre és quadrada i defenia l'entrada que pujava des de Cantallops. En la part septentrional la torre era redona i enllaçava l'alvertent de llevant en l’allargament de la muralla cap al nort. Eixe extrem nort de la muralla també estava presidit per una torre quadrangular. Entre eixes dos torres tenim l'entrada a l'albacar des del Coll de Boix. El tercer sistema defensiu era una gran muralla de més de 65 metros de llongitut que separava l'albacar del castell pròpiament dit. S'accedia dins per una entrada no massa gran acabada en una espècie d'[[arc de ferradura]].		La defensa del castell aprofita totalment l'accidentada orografia. Aixina, en la part de ponent la construcció s'assenta damunt dels abruptes penyots, fent impossible l'accés a la fortalea des de fòra. La part de llevant té tres sistemes defensius diferents. El primer obstàcul és un cingle de difícil superació. La segona defensa és una [[muralla]] compacta de construcció de tapial, que tanca l'albacar. En els vèrtiços d'esta construcció trobem dos torres. En l'extrem meridional la torre és quadrada i defenia l'entrada que pujava des de Cantallops. En la part septentrional la torre era redona i enllaçava l'alvertent de llevant en l’allargament de la muralla cap al nort. Eixe extrem nort de la muralla també estava presidit per una torre quadrangular. Entre eixes dos torres tenim l'entrada a l'albacar des del Coll de Boix. El tercer sistema defensiu era una gran muralla de més de 65 metros de llongitut que separava l'albacar del castell pròpiament dit. S'accedia dins per una entrada no massa gran acabada en una espècie d'[[arc de ferradura]].

	En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'àrap ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta.		En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'[[àrap]] ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta.

	== Vejau també ==		== Vejau també ==

Loís: Creació de la pàgina Castell de Castro

2018-12-04T15:04:51Z

Creació de la pàgina Castell de Castro

Pàgina nova

El '''castell de Castro''' forma part de la [[serra d'Espadà]], i se troba en el cim del mateix nom a 787 metros sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abraça des de les [[Agulles de Santa Àgueda]], passant per [[Benicàssim]] fins al cap de [[Cullera (Ribera Baixa)|Cullera]], i també des del [[Penyagolosa]] fins a les [[Columbretes]]. Està situat en el terme d'[[Alfondeguilla]].

El castell està penjat sobre dos barrancs profunts; a l'est el de Castro, per a on puja la senda d'accés des de les aljames al lloc fortificat i, a l'oest, el de l'Horteta. Els dos disponen de fonts abundants: la de la Penyeta, la del Forcall, de la Figuera, etc. Al nort i al sur, el castell domina la dorsal, el cim dels dos barrancs anteriors, el del coll de Boix, cap a la part septentrional, i les Penyes de Moixell, Denàs i Cantallops cap al sur.

== Història ==
L'orige del castell se té de buscar en els sigles inmediatament precedents a l'era migeval. La fortificació seria una torre de guaita romana o púnica, que depenia del [[castell de Sagunt]]. Les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica.

La seua posició tan estratègica permet endevinar hui la dificultat de conquistar-lo. Conta una llegenda que fa molts anys, al cap de prou dies de sege del castell i davant de la impossibilitat de conquistar-lo, els sitiadors, una nit ben fosca, colocaren astutament ciris encesos en les banyes d'una rabera de cabres i les encaminaren pedregals amunt fins a aplegar dalt. Els del castell, boquioberts per l'espectàcul de tantes llums, cregueren que l'enemic havia rebut grans contingents d'ajuda i abandonaren en presses i corruixes la fortificació, tots esglayats. Fon aixina com els sitiadors conseguiren el control del castell. Esta història, poc creible, demostra la inexpugnabilitat de la que fruïa el castell de Castro.

Al castell li corresponia un ample terme, una vall que portava el mateix nom, i ademés existien dos llogarets baix la seua jurisdicció: l'alqueria de Castro i l'arraval de Benissabdó.

Pierre Guichard, quan parla de la civilisació islàmica en el [[Regne de València]], diu que "el grup humà format pels habitants del castro i del seu terme, que els documents cristians designen en el nom d'''[[aljama]]'', pareix que haja constituït una sòlida unitat humana i administrativa. L'[[aljama]] apareix solidària en les capitulacions firmades en el monarca i se manté en l'organisació politica i administrativa i sobretot fiscal del nou Regne de València. La documentació contemporànea evidencia clarament que la conquista recobrí, conservà o dissocià conjunts coherents relativament autònoms que tenien com a marc els térmens dels antics ''castra'' musulmans". Tots eixos vestigis són suficients per a fer-se una idea de l'importància que tenia el castell en aquella civilisació.

A pesar de que en la ''Crònica'' del rei en [[Jaume I]] apareixen diferenciats i independents els dos castells de Castro i Alfàndec, no és desgavellat pensar que l'alqueria d'Alfàndec, durant l'época islàmica, fora un llogaret dependent del castell de Castro o de [[La Vall d'Uxó]] i, molt al final, conseguiria una certa autonomia, que el faria capitular davant de Jaume I, independentment dels dos. Eixa idea també ve justificada pel fet que l'any [[1277]], quan el rei [[Pere II el Gran]], concedí la [[Carta Pobla|carta pobla]], no ne concedí dos, sino una sola per als dos, i que a partir d'eixos anys formarà part de La Vall d'Uxó, en terme diferent, encara que no independent.

== Descripció ==
La defensa del castell aprofita totalment l'accidentada orografia. Aixina, en la part de ponent la construcció s'assenta damunt dels abruptes penyots, fent impossible l'accés a la fortalea des de fòra. La part de llevant té tres sistemes defensius diferents. El primer obstàcul és un cingle de difícil superació. La segona defensa és una [[muralla]] compacta de construcció de tapial, que tanca l'albacar. En els vèrtiços d'esta construcció trobem dos torres. En l'extrem meridional la torre és quadrada i defenia l'entrada que pujava des de Cantallops. En la part septentrional la torre era redona i enllaçava l'alvertent de llevant en l’allargament de la muralla cap al nort. Eixe extrem nort de la muralla també estava presidit per una torre quadrangular. Entre eixes dos torres tenim l'entrada a l'albacar des del Coll de Boix. El tercer sistema defensiu era una gran muralla de més de 65 metros de llongitut que separava l'albacar del castell pròpiament dit. S'accedia dins per una entrada no massa gran acabada en una espècie d'[[arc de ferradura]].

En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'àrap ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta.

== Vejau també ==
* [[Serra d'Espadà]].
* [[Alfondeguilla]].

[[Categoria:Castells de la Plana Baixa|Castro]]
[[Categoria:Monuments històrics de la Plana Baixa]]
[[Categoria:Alfondeguilla]]