Casa de les Roques - Historial de revisions

Jose2 en 08:55 22 jun 2025

2025-06-22T08:55:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:55 22 jun 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Reval en 10:48 5 abr 2025

2025-04-05T10:48:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 5 abr 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Lluísm en 19:45 26 març 2025

2025-03-26T19:45:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 26 març 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Lluísm en 19:36 26 març 2025

2025-03-26T19:36:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 març 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 10:47 7 jul 2024

2024-07-07T10:47:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 7 jul 2024
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Reval en 10:58 2 jun 2024

2024-06-02T10:58:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 2 jun 2024
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Dansa dels Pastorets]]		* [[Dansa dels Pastorets]]
	* [[Dansa de les Vetes]]		* [[Dansa de les Vetes]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 14:59 24 jul 2023

2023-07-24T14:59:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 24 jul 2023
Llínea 29:		Llínea 29:
	:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].		:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].

	:ç * ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.		:* ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

	: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.		:* ''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

	:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].		:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].
Llínea 37:		Llínea 37:
	:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.		:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.

	:*''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.		:* ''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

	:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.		:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

Jose2: /* Contingut */

2023-07-24T14:59:22Z

Contingut

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 24 jul 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	:* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.		:* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.

	: *''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].		:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].

	: *''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.		:ç * ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

	: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.		: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

	: *''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].		:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].

	: *''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.		:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.

	: *''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.		:*''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

	: *''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.		:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

	: *''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.		:* ''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

	Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi\|Corpus]]''.		Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi\|Corpus]]''.

Jose2 en 14:58 24 jul 2023

2023-07-24T14:58:35Z

Jose2: /* Referències */

2023-07-24T14:57:17Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 24 jul 2023
Llínea 64:		Llínea 64:
	* [https://cultural.valencia.es/museu/museu-del-corpus-casa-de-les-roques/ Cultural Valencia. La Casa de Las Rocas]		* [https://cultural.valencia.es/museu/museu-del-corpus-casa-de-les-roques/ Cultural Valencia. La Casa de Las Rocas]
	* [http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelasrocas.html Jdiez Arnal. La Casa de Las Rocas (en [[castellà]])]		* [http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelasrocas.html Jdiez Arnal. La Casa de Las Rocas (en [[castellà]])]
			* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

← Revisió anterior		Revisió de 14:58 24 jul 2023
Llínea 21:		Llínea 21:

	Les onze Roques són, en orde cronològic:		Les onze Roques són, en orde cronològic:
	:*''[[Roca de Plutó]]'' ([[1511]]), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.		:* ''[[Roca de Plutó]]'' ([[1511]]), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.

	:*''[[Roca de Sant Miquel]]'' ([[1528]]), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o [[1535]]. La figura principal representa a Sant Miquel en [[espasa]] i escut com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.		:* ''[[Roca de Sant Miquel]]'' ([[1528]]), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o [[1535]]. La figura principal representa a Sant Miquel en [[espasa]] i escut com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.

	:*''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.		:* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.

	:*''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].		: *''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].

	:*''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.		: *''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

	:*''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.		: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam\|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

	:*''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].		: *''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].

	:*''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.		: *''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.

	:*''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.		: *''[[Roca del Patriarca\|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

	:*''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.		: *''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

	:*''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.		: *''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

	Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi\|Corpus]]''.		Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi\|Corpus]]''.

	~~==Referències==~~
	~~{{Reflist}}~~

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 62:		Llínea 59:

	== Referències ==		== Referències ==
			{{Reflist}}

	* [https://cultural.valencia.es/museu/museu-del-corpus-casa-de-les-roques/ Cultural Valencia. La Casa de Las Rocas]		* [https://cultural.valencia.es/museu/museu-del-corpus-casa-de-les-roques/ Cultural Valencia. La Casa de Las Rocas]
	* [http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelasrocas.html Jdiez Arnal. La Casa de Las Rocas (en [[castellà]])]		* [http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelasrocas.html Jdiez Arnal. La Casa de Las Rocas (en [[castellà]])]