Cas nominatiu - Historial de revisions

Reval en 12:27 14 març 2025

2025-03-14T12:27:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 14 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.		El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.

	Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.		Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

	'''Eixemples:		'''Eixemples:

Jose2 en 18:43 14 dec 2024

2024-12-14T18:43:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 14 dec 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	* [[Idioma polac\|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà		* [[Idioma polac\|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà
	* [[Idioma llatí\|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina		* [[Idioma llatí\|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina

	[[Categoria:Casos gramaticals\|Nominatiu]]		[[Categoria:Casos gramaticals\|Nominatiu]]

Jose2 en 18:32 14 dec 2024

2024-12-14T18:32:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 14 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.		El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.

	Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.		Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

	'''Eixemples:		'''Eixemples:

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:47:37Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també ~~cridat~~ primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.		El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.

	Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.		Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

Lluísm en 13:44 3 feb 2023

2023-02-03T13:44:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:44 3 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també cridat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o de [[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.		El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic\|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també cridat primer cas) és un [[cas (gramàtica)\|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal\|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)\|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)\|atribut]] en llengües declinables.

	Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front ~~al restant~~, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.		Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

	'''Eixemples:		'''Eixemples:

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «El '''cas nominatiu''' (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, ''nominativus;'' també…»

2023-02-03T10:06:53Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''cas nominatiu''' (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, ''nominativus;'' també…»

Pàgina nova

El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també cridat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o de [[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables.

Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front al restant, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''.

'''Eixemples:
* [[Idioma polac|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà
* [[Idioma llatí|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina

[[Categoria:Casos gramaticals|Nominatiu]]