Carta Magna - Historial de revisions

Jose2 en 07:37 28 abr 2026

2026-04-28T07:37:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:37 28 abr 2026
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Constitució]]		* [[Constitució]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]		* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]

Lluísm en 09:49 20 jun 2025

2025-06-20T09:49:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 20 jun 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	* S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.		* S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
	* La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.		* La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Constitució]]		* [[Constitució]]

Lluísm en 15:49 12 jul 2024

2024-07-12T15:49:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 12 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.		Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.

	*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.		* S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.
	*Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca.		* Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca.
	*S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.		* S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
	*La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.		* La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Constitució]]		* [[Constitució]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços Externs */

2022-09-16T16:11:42Z

Enllaços Externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 16 set 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	*[[Constitució]]		*[[Constitució]]

	== Enllaços ~~Externs~~ ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]		* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]
	* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna]		* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna]

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Valencian en 16:11 16 set 2022

2022-09-16T16:11:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~magnacartaliberatum~~.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]]		[[Image:Magna Carta (British Library Cotton MS Augustus II.106) - 02.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]]
	La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] ~~aceptat~~ pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.		La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] acceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.

	~~Sigué~~ elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna ~~sigué~~ finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.		Fon elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna fon finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.

	La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la ~~cartamagna~~ i la norma de normes.		La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la carta magna i la norma de normes.

	== Bases de la Carta Magna ==		== Bases de la Carta Magna ==
	Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, ~~aseguren~~ els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.		Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.

	*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.		*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.
	*~~Incluix~~ una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser ~~enjuiciada~~ soles per la voluntat del monarca.		*Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca.
	*S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.		*S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
	*La monarquia és compromet a ~~respetar~~ les llibertats religioses i polítiques.		*La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'campesins' a 'llauradors'

2022-06-29T20:28:37Z

Text reemplaça - 'campesins' a 'llauradors'

← Revisió anterior		Revisió de 20:28 29 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.		*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.
	*Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiciada soles per la voluntat del monarca.		*Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiciada soles per la voluntat del monarca.
	*S'amplia la seguritat a ~~campesins~~, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.		*S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
	*La monarquia és compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques.		*La monarquia és compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques.

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:35:15Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 24 maig 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.		La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.

	Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). ~~Després~~ de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.		Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.

	La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.		La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.

Jose2 en 08:10 27 jul 2018

2018-07-27T08:10:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:10 27 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:magnacartaliberatum.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de 1215.]]		[[Image:magnacartaliberatum.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]]
	La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.		La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.

Jose2 en 11:08 26 feb 2018

2018-02-26T11:08:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 26 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:magnacartaliberatum.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de 1215.]]		[[Image:magnacartaliberatum.jpg\|thumb\|right\|Magna Carta Liberatum de 1215.]]
	La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat ~~per el~~ rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.		La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra\|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.

	Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada ~~per el~~ rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.		Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.

	La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o ~~limitat~~ per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.		La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.

	== Bases de la Carta Magna ==		== Bases de la Carta Magna ==

Jose2: Text reemplaça - 'asamblea' a 'assamblea'

2017-12-21T14:17:36Z

Text reemplaça - 'asamblea' a 'assamblea'

← Revisió anterior		Revisió de 14:17 21 dec 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.		Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.

	La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o ~~asamblea~~. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.		La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.

	== Bases de la Carta Magna ==		== Bases de la Carta Magna ==