https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=CarodniaCarodnia - Historial de revisions2026-07-09T02:29:13ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carodnia&diff=499187&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T12:41:02Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Carodnia vieirai.JPG|miniatura|''Carodnia (''Carodnia'')]]<br />
<br />
<br />
'''''Carodnia''''' és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[mamífers]] [[placentarios]] de l'orde [[Xenungulata]] que varen viure durant el [[Paleoceno]] en [[Sudamérica]]. Era una espècie més del clado [[extint]] de [[meridiungulado]]s. Va viure en el [[Eoceno]] enjorn de [[Sudamérica]] i va ser classificat en el [[orde (biologia)|orde]] [[Xenungulata]].<ref>McKenna, M. C., & Bell, S. K. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level.'' [[Columbia University Press]], New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8</ref> S'han trobat els seus [[fòssil]]és en [[Bacia de Itaboraí]] ([[Brasil]]) i en la [[Patagonia]] ([[Argentina]]).<br />
<br />
S'ha relacionat en l'orde [[Pyrotheria]], a on alguns estudiosos colocaven a ''Carodnia'', pero esta suposició es contradiu en la troballa del nou xenungulado, ''[[Notoetayoa gargantuai]]''{{Cita requerida}}. ''Carodnia'' media uns 2,20 m de llongitut i pesava uns 170 kg{{Cita requerida}} t. Era un animal [[herbívor]]{{Cita requerida}}. Era de cos baix i tenia uns característics claus. Era prou més gran que els seus contemporàneus, sent unes dèu voltes més grans que atres herbívors trobats en el seu hàbitat, se supon que el seu major tamany li servia de protecció i per a ocupar una posició privilegiada.{{Cita requerida}} <br />
<br />
Per [[convergència evolutiva]] en ocupar el seu mateix [[caseta ecològica]] era també molt similar al [[pantodonto]] ''[[Coryphodon]]'', als [[dinoceratos]] ''[[Prodinoceras]]'' i ''[[Probathyopsis]]'' d'[[Amèrica del Nort]] en els que no estava emparentat.{{Cita requerida}} <br />
<br />
==Descripció==<br />
Simpson va senyalar que ''Carodnia'' s'assemblava al primitiu [[Uintatheriidae|unitaterio]] ''[[Probathyopsis]]''{{Cita requerida}}. Encara que Paula Couto també va fer esta comparació, ell va situar a ''Carodnia'' en el nou orde Xenungulata{{Cita requerida}}.{{Harvnb|Gingerich|1985}} va concloure que ''Probathyopsis'' compartia vàries característiques dentals en ''Carodnia'', pero en este últim la dentició anterior és més reduïda, el segon #premolar inferior i els premolars superiors eren engrandits i en punta, i que el primer i segon molar eren més lofodontes. Gingerich va pensar que les diferències podrien justificar una família separada per a ''Carodnia'' pero va propondre que esta deuria incloure a ''Probathyopsis''.{{Harvnb|Cifelli|1883}} va agrupar a ''Carodnia'' en els [[Pyrotheria]] pero més vesprada va concloure que era un error.<ref name="Gingerich">{{Harvnb|Gingerich|1985|pp=130–1}}</ref><br />
<br />
''Carodnia'' es caracterisa per presentar [[lofodonte|bilofodoncia]],<ref name="loph" group="explicació">Un lofo és una cresta en la corona d'una dent. Una dent bilofodonte té dos lofos paralels corrent transversalmente a través de la dent.</ref> en el primer i segon molar i lofos més complexos<ref name="loph" group="explicació" /> en el tercer molar, #lo que sugerix possibles afinitats en els piroterios, uintaterios, i inclús els [[Arctocyonidae|arctociónidos]]. Els ossos del peu són més curts i robusts i els dígits terminen en ossos unguales amples i aplanados, similars a piteus sense fissures, a diferència de qualsevol atre meridiungulado conegut.<ref>{{Harvnb|Rose|2006|loc=Xenungulata, p. 238}}</ref><br />
<br />
''C. feruglioi'' i ''C. cabrerai'' (de la [[South American Land Mammal Age|SALMA]] [[Riochiquense]] de la [[Patagonia]])<ref name="Gingerich" /> solament són coneguts per uns quants restants dentals. ''C. vieirai'' (de la SALMA [[Itaboraiense]] d'[[Itaborai]])<ref name="Gingerich" /> és conegut de restants molt més complets que inclouen dents i ossos craneals i postcraneales incloent una mandíbula casi completa, vàries vèrtebres, i varis ossos parcials de les pates.<ref>{{Harvnb|Paula Couto|1952| pp=371–2}}</ref><br />
<br />
<br />
Quan {{Harvnb|Simpson|1935}} va descriure inicialment a ''Carodnia'' i a ''Ctalecarodnia'', el primer va ser conegut solament a partir d'un molar esquerre el qual no estava present en l'últim, #lo que feya molt dificultosa la comparació.{{Harvnb|Paula Couto|1952}}, basant-se en restants considerablement més complets, va concloure que els molar i premolars d'abdós eren indistinguibles i per lo tant reduïen a ''Ctalecarodnia'' a ser un sinònim més modern. Paula Couto també va senyalar que la dentició de ''C. cabrerai'' i ''C. feruglioi'' són similars llevat pel tamany, i que ''C. feruglioi'' pot ser un juvenile de ''C. cabrerai'', pero aixina i tot va mantindre el seu estatus com a espècies distintes.<ref>{{Harvnb|Paula Couto|1952| pp=372–3}}</ref><br />
<br />
==Notes==<br />
{{listaref|group=explicació}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
{{listaref}}<br />
* <!-- {{Harvnb|Cifelli|1983}} --><br />
* <!-- {{Harvnb|Gingerich|1985}} --><br />
* <!-- {{Harvnb|Rose|2006}} --><br />
* <!-- {{Harvnb|Paula Couto|1952}} --><br />
* <!-- {{Harvnb|Simpson|1935}} --><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.paleocene-mammals.de/large_herbivores.htm Grans herbívors del Paleoceno]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT