Carmen Martín Gaite - Historial de revisions

Jose2 en 12:16 18 dec 2024

2024-12-18T12:16:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 18 dec 2024
Llínea 134:		Llínea 134:
	*''El libro de la fiebre'' (2007)		*''El libro de la fiebre'' (2007)
	*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)		*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)

	== Referències ==		== Referències ==
	* «Un lugar llamado Carmen Martín Gaite», (2014) Siruela. Editat per José Teruel i Carmen Valcárcel i que reunixe les conclusions de les jornades que sobre l'autora es celebraren en abril de l'any 2013 en la casa familiar dels Martin Gaite, en el poble de El Boalo (Madrid), a on reposan les seues despulles i en atres 2 sedes en Madrit. En el congrés participaren, entre atres, José Carlos Mainer, José María Pozuelo Yvancos, Carme Riera, Belén Gopegui, Manuel Longares i Rafael Chirbes		* «Un lugar llamado Carmen Martín Gaite», (2014) Siruela. Editat per José Teruel i Carmen Valcárcel i que reunixe les conclusions de les jornades que sobre l'autora es celebraren en abril de l'any 2013 en la casa familiar dels Martin Gaite, en el poble de El Boalo (Madrid), a on reposan les seues despulles i en atres 2 sedes en Madrit. En el congrés participaren, entre atres, José Carlos Mainer, José María Pozuelo Yvancos, Carme Riera, Belén Gopegui, Manuel Longares i Rafael Chirbes

Jose2: /* Referències */

2024-08-11T10:47:06Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 11 ago 2024
Llínea 137:		Llínea 137:
	== Referències ==		== Referències ==
	* «Un lugar llamado Carmen Martín Gaite», (2014) Siruela. Editat per José Teruel i Carmen Valcárcel i que reunixe les conclusions de les jornades que sobre l'autora es celebraren en abril de l'any 2013 en la casa familiar dels Martin Gaite, en el poble de El Boalo (Madrid), a on reposan les seues despulles i en atres 2 sedes en Madrit. En el congrés participaren, entre atres, José Carlos Mainer, José María Pozuelo Yvancos, Carme Riera, Belén Gopegui, Manuel Longares i Rafael Chirbes		* «Un lugar llamado Carmen Martín Gaite», (2014) Siruela. Editat per José Teruel i Carmen Valcárcel i que reunixe les conclusions de les jornades que sobre l'autora es celebraren en abril de l'any 2013 en la casa familiar dels Martin Gaite, en el poble de El Boalo (Madrid), a on reposan les seues despulles i en atres 2 sedes en Madrit. En el congrés participaren, entre atres, José Carlos Mainer, José María Pozuelo Yvancos, Carme Riera, Belén Gopegui, Manuel Longares i Rafael Chirbes
	* [https://elpais.com/diario/2000/07/23/cultura/964303206_850215.html País, Ediciones El (23 de julio de 2000). «Fallece la escritora Carmen Martín Gaite». EL PAÍS]
	* [https://elpais.com/diario/2008/04/28/galicia/1209377901_850215.html Huete, Cristina (28 de abril de 2008). «Allariz reivindica a 'Carmiña'». EL PAÍS]		* [https://elpais.com/diario/2008/04/28/galicia/1209377901_850215.html Huete, Cristina (28 de abril de 2008). «Allariz reivindica a 'Carmiña'». EL PAÍS]
	* [https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/5914/annamateuCMG%20y%20el%20periodismo.pdf?sequence=1 Mateu, Anna. Carmen Martín Gaite y el periodismo. La visión de los medios de comunicación en los artículos de prensa (1949-2000)]		* [https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/5914/annamateuCMG%20y%20el%20periodismo.pdf?sequence=1 Mateu, Anna. Carmen Martín Gaite y el periodismo. La visión de los medios de comunicación en los artículos de prensa (1949-2000)]
			* [https://elpais.com/diario/2000/07/23/cultura/964303206_850215.html País, Ediciones El (23 de julio de 2000). «Fallece la escritora Carmen Martín Gaite». EL PAÍS]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 10:46 11 ago 2024

2024-08-11T10:46:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 11 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Carmen Martín Gaite		\| nom = Carmen Martín Gaite
	\| image =		\| image = [[File:Carmen Martin Gaite.jpg\|200px]]
	\| peu =		\| peu = Monument a Carmen Martín Gaite, en Salamanca
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritora i poetesa.		\| ocupació = Escritora i poetesa.
Llínea 134:		Llínea 134:
	*''El libro de la fiebre'' (2007)		*''El libro de la fiebre'' (2007)
	*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)		*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)

			== Referències ==
			* «Un lugar llamado Carmen Martín Gaite», (2014) Siruela. Editat per José Teruel i Carmen Valcárcel i que reunixe les conclusions de les jornades que sobre l'autora es celebraren en abril de l'any 2013 en la casa familiar dels Martin Gaite, en el poble de El Boalo (Madrid), a on reposan les seues despulles i en atres 2 sedes en Madrit. En el congrés participaren, entre atres, José Carlos Mainer, José María Pozuelo Yvancos, Carme Riera, Belén Gopegui, Manuel Longares i Rafael Chirbes
			* [https://elpais.com/diario/2000/07/23/cultura/964303206_850215.html País, Ediciones El (23 de julio de 2000). «Fallece la escritora Carmen Martín Gaite». EL PAÍS]
			* [https://elpais.com/diario/2008/04/28/galicia/1209377901_850215.html Huete, Cristina (28 de abril de 2008). «Allariz reivindica a 'Carmiña'». EL PAÍS]
			* [https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/5914/annamateuCMG%20y%20el%20periodismo.pdf?sequence=1 Mateu, Anna. Carmen Martín Gaite y el periodismo. La visión de los medios de comunicación en los artículos de prensa (1949-2000)]

			== Bibliografia ==

			* Fernández Hoyos, Sonia (2012), Los ensayos de Carmen Martín Gaite, Granada, Tragacanto. Vol 1: La lucidez de leer la Historia. Vol 2: La algarabía de leer el mundo
			* González Couso, David (2010), Caperucita en Manhattan. Guía de Lectura. Navarra, Cénlit
			* González Couso, David, (2009). «Carmen Martín Gaite y su geografía literaria». Espéculo. Revista de Estudios Literarios, Madrid, UCM.
			Cruz Cámara, Nuria (2008). El laberinto intertextual de Carmen Martín Gaite. Newark, Juan de la Cuesta
			* González Couso, David (2008, 2a ed. ampliada 2014). Los perfiles gallegos de Carmen Martín Gaite. Almería, Procompal Publicaciones. Epílogo de Ana María Martín Gaite
			* González Couso, David (2008). Una propuesta de lectura para Caperucita en Manhattan. Granada, Procompal Publicaciones
			* González Couso, David (2009), "Alas de libélula. El pastel del diablo, de Carmen Martín Gaite", Moenia. Revista lucense de Lingüística y Literatura
			* Núñez de la Fuente, Sara: «Estatuas animadas y autómatas en la literatura juvenil de Carmen Martín Gaite y Óscar Esquivias» en Elos. Revista de Literatura Infantil e Xuvenil, n.º 2, 2015; pp. 39-61
			* Saiz Álvarez, José Manuel y Herrero Herrero, Eustasio, eds. (2007). Luz en la quietud. Libro-homenaje a Carmen Martin Gaite. Colección Acqua Libros, 1, Madrid: Ediciones FIEC.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Carmen Martín Gaite}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Mart%C3%ADn_Gaite Carmen Martín Gaite en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Mart%C3%ADn_Gaite Carmen Martín Gaite en Wikipedia]

Lluísm en 18:34 23 jun 2024

2024-06-23T18:34:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 23 jun 2024
Llínea 134:		Llínea 134:
	*''El libro de la fiebre'' (2007)		*''El libro de la fiebre'' (2007)
	*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)		*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 14:09 5 jun 2024

2024-06-05T14:09:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:09 5 jun 2024
Llínea 134:		Llínea 134:
	*''El libro de la fiebre'' (2007)		*''El libro de la fiebre'' (2007)
	*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)		*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 10:01 30 gin 2024

2024-01-30T10:01:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:01 30 gin 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritora i ~~poetasa~~.		\| ocupació = Escritora i poetesa.
	\| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1925]]		\| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1925]]
	\| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]

Lluísm: /* Passió per l'història */

2024-01-29T13:08:13Z

Passió per l'història

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 29 gin 2024
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Passió per l'història ==		== Passió per l'història ==

	En els anys xixanta, va deixar una miqueta de costat l'escritura de ficció i, atreta per l'història, va permanéixer més de dèu anys sense publicar cap novela. Frut d'este treball són ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' ([[1970]]) sobre el polític del [[sigle XVIII]], [[Melchor de Macanaz]], i ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' ([[1976]]). En eixa llínea d'investigació va construir la seua tesis doctoral en el títul ''Lenguaje y estilo amorosos en los textos del siglo XVIII español'', que va llegir l'11 de juny de [[1972]], en quarantassís anys, davant un tribunal compost pels seus antics professors [[Rafael Lapesa]], [[Alonso Zamora Vicente]], i que també componien [[José María Jover]] i [[Emilio Lorenzo Criado\|Emilio Lorenzo]]. L'obra, que analisa curiosos fenomens desapareguts com el "chischiveo", fon publicada en l'any [[1973]] en el títul ''Usos amorosos del dieciocho en España''.		En els [[Anys 1960\|anys xixanta]], va deixar una miqueta de costat l'escritura de ficció i, atreta per l'història, va permanéixer més de dèu anys sense publicar cap novela. Frut d'este treball són ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' ([[1970]]) sobre el polític del [[sigle XVIII]], [[Melchor de Macanaz]], i ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' ([[1976]]). En eixa llínea d'investigació va construir la seua tesis doctoral en el títul ''Lenguaje y estilo amorosos en los textos del siglo XVIII español'', que va llegir l'11 de juny de [[1972]], en quarantassís anys, davant un tribunal compost pels seus antics professors [[Rafael Lapesa]], [[Alonso Zamora Vicente]], i que també componien [[José María Jover]] i [[Emilio Lorenzo Criado\|Emilio Lorenzo]]. L'obra, que analisa curiosos fenomens desapareguts com el "chischiveo", fon publicada en l'any [[1973]] en el títul ''Usos amorosos del dieciocho en España''.

	== Atres ensajos ==		== Atres ensajos ==

Xavier en 12:46 29 gin 2024

2024-01-29T12:46:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 29 gin 2024
Llínea 67:		Llínea 67:

	{{Cita\|He vixcut els quaranta anys en la sòrt de poder fer lo que m'agrada, escriure, i en la sòrt de que lo que escric els agrada als meus llectors, i encoraja als crítics. Ho veig com un milacre.}}		{{Cita\|He vixcut els quaranta anys en la sòrt de poder fer lo que m'agrada, escriure, i en la sòrt de que lo que escric els agrada als meus llectors, i encoraja als crítics. Ho veig com un milacre.}}

			== Obra ==

			=== Novela ===

			* ''Entre visillos'' (1958), [[Premi Nadal]] 1957
			* ''Ritmo lento'' (1963), finalista del [[Premi Biblioteca Breu]] 1962
			* ''Retahílas'' (1974)
			* ''Fragmentos de interior'' (1976)
			* ''El cuarto de atrás'' (1978), Premi Nacional de Narrativa (España)
			* ''Caperucita en Manhattan'' (1990)
			* ''Nubosidad variable'' (1992)
			* ''La reina de las nieves (novela)\|La reina de las nieves'' (1994)
			* ''Lo raro es vivir'' (1997)
			* ''Irse de casa'' (1998)
			* ''Los parentescos'' (2001), inconclusa

			=== Compilacions de relats i noveles curtes ===

			* ''El balneario'' (1955). Inclou la novela curta homònima, [[Premi Café Gijón]] 1954, i els relats «Los informes», «Un día de libertad» i «La chica de abajo».
			* ''Las ataduras'' (1960)
			* ''El castillo de las tres murallas'' (1981)
			* ''El pastel del diablo'' (1985)
			* ''Dos relatos fantásticos'' (1986)
			* ''Dos cuentos maravillosos'' (2009)

			=== Relats ===

			* «Un día de libertad» (1953), en ''Revista Española''.
			* «Retirada» (1995), en l'antologia ''Cuentos de este siglo. 30 narradoras contemporáneas''.
			* «De su ventana a la mía» (1996), en l'antologia ''Madres e hijas''.
			* «La chicas de abajo» (2009), en l'antologia ''Cuentos de amigas''.

			=== Ensaig ===

			* ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' (1970)
			* ''Usos amorosos del dieciocho en España'' (1973)
			* ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' (1976)
			* ''Usos amorosos de la Postguerra española'' (1981)
			* ''El cuento de nunca acabar (notas sobre la narración, el amor y la mentira)'' (1983)
			* ''Desde la ventana: enfoque femenino de la literatura española'' (1987)
			* ''Vida cotidiana en tiempos de Goya'' (junt a [[Natacha Seseña]] i [[Gonzalo Anes]]) (1996)

			=== Poesía ===

			* ''A rachas'' (1973)
			* ''Todo es un cuento roto en Nueva York'' (1986)
			* ''Después de todo. Poesía a rachas (1993).'' Antologia en pròlec de [[Jesús Munárriz]]
			* ''Poemas'' (2001)

			=== Epistolaris ===

			* ''Correspondencia'' (2011), junt a [[Juan Benet Goitia]]

			=== Atres gèneros ===

			*''La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas'' (1974), artículs
			*''Agua pasada (Artículos, prólogos y discursos)'' (1993), miscelànea
			*''Esperando el porvenir. Homenaje a [[Ignacio Aldecoa]]'' (1994), conferències
			*''La hermana pequeña'' (1999), teatre
			*''Cuadernos de todo'' (2002), diaris
			*''Coto cerrado de mi memoria'', ed. de Charo Ruano, Consorcio de Salamanca, 2002
			*''Pido la palabra'' (2002), conferències
			*''Visión de Nueva York'' (2005), diari
			*''Tirando del hilo : (artículos 1949-2000)'' (2006), artículs
			*''El libro de la fiebre'' (2007)
			*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Atres ensajos */

2024-01-29T12:37:37Z

Atres ensajos

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 29 gin 2024
Llínea 55:		Llínea 55:

	''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.		''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.

			== Estil lliterari ==

			Respecte a la seua experiència com a escritora digué en una entrevista en [[1998]]:

			{{Cita\|Hi ha tres tipos de satisfacció. Una és la de quan escrius. A mi lo que m'agrada és escriure. No manege el tema fins que ho tinc ben agarrat. En les meues notes, els meus apunts, i la meua memòria componc eixe tema. Ya saps cóm aludixc en els meus texts a cosir, als fils, ad eixe llevar i posar les coses, a compondre-les... No contar-ho tot de colp, això és lo essencial per a mantindre l'interés del llector...}}

			{{Cita\|Una atra és la satisfacció de la crítica que se't fa. Les lligc i les rep be. Unes voltes, pense que no s'han fixat en alguna cosa a lo que yo concedixc importància, pero atres voltes veig que els crítics han fet puntualisació que em sorprenen per lo encertades, a voltes noten coses que yo no vea de la mateixa manera, i que estan be. De fet,el llibre ya està en mans dels demés. I és el moment del treball dels crítics.}}

			{{Cita\|Una atra satisfacció és la que dona el llector. Constate que li agrade a prou gent, no vaig a dir una atra cosa. I no em veuen com una escritora que haja tirat la tovalla, una escritora consagrada. Esta gratificació de la venda, digam, no ho és en sí mateixa, si una no està contenta en si mateixa. Lo que he fet ho he fet lo millor que he sabut. En la llimitació que tinga en els temes, perque escric de lo que conec, i tampoc tinc massa tendència a explicar cóm faig lo que faig. El llector ya ho entendrà. Per ad això matise la realitat, i no done tota l'informació de colp. Em satisfà que el llector valore que lligga posant de la seua part.}}

			{{Cita\|He vixcut els quaranta anys en la sòrt de poder fer lo que m'agrada, escriure, i en la sòrt de que lo que escric els agrada als meus llectors, i encoraja als crítics. Ho veig com un milacre.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Atres ensajos */

2024-01-29T12:32:13Z

Atres ensajos

← Revisió anterior		Revisió de 12:32 29 gin 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	== Atres ensajos ==		== Atres ensajos ==

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==