Carlet - Historial de revisions

Xavier: /* Personages ilustres */

2025-07-15T13:57:31Z

Personages ilustres

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 15 jul 2025
Llínea 208:		Llínea 208:
	*[[Francisco Asensi Casp]], mestre i professor.		*[[Francisco Asensi Casp]], mestre i professor.
	*[[Bernardo Clariana]], poeta.		*[[Bernardo Clariana]], poeta.
	*[[Bernat ~~Sòria~~ Escoms]], Biologia Molecular i Medicina Regenerativa. Des de 06.07.2007 fins al 07.04.2009 Ministre de Sanitat i Consum del Govern de [[Espanya]].		*[[Bernat Soria Escoms]], Biologia Molecular i Medicina Regenerativa. Des de 06.07.2007 fins al 07.04.2009 Ministre de Sanitat i Consum del Govern de [[Espanya]].
	*[[Enrique Ginesta]], pintor.		*[[Enrique Ginesta]], pintor.
	*[[Eduardo Cosí Marqués]], Mestre Nacional. Assessinat el 01.11.1936 a l'edat de 47 anys a la porta de l'antiga presó de Carlet, hui edifici del nou Ajuntament. L'Institut d'Ensenyança Secundària de Carlet porta el seu nom en el seu recort. Pare de [[Eduardo Cosí Yúfera]].		*[[Eduardo Cosí Marqués]], Mestre Nacional. Assessinat el 01.11.1936 a l'edat de 47 anys a la porta de l'antiga presó de Carlet, hui edifici del nou Ajuntament. L'Institut d'Ensenyança Secundària de Carlet porta el seu nom en el seu recort. Pare de [[Eduardo Cosí Yúfera]].

Xavier: /* Vore també */

2025-06-08T11:10:39Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 8 jun 2025
Llínea 224:		Llínea 224:

	== Vore també ==		== Vore també ==

			* ''[[Amparito Roca]]'', passodoble.
	* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]		* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

Xavier: /* Personages ilustres */

2025-06-08T11:07:39Z

Personages ilustres

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 8 jun 2025
Llínea 217:		Llínea 217:
	*[[Francisco Balaguer Cosí]], ingenier i polític.		*[[Francisco Balaguer Cosí]], ingenier i polític.
	*[[Ramón Buades Tormo]], un de "els últims de filipines" ("[[Lloc de Baler]]").		*[[Ramón Buades Tormo]], un de "els últims de filipines" ("[[Lloc de Baler]]").
	*[[Juan Vicente Mora Berenguer]], fundador de la Caixa d'~~Estalvis~~ de Carlet.		*[[Juan Vicente Mora Berenguer]], fundador de la Caixa d'Aforros de Carlet.

	== Gastronomia ==		== Gastronomia ==

Caro de Segeda en 22:15 12 nov 2024

2024-11-12T22:15:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:15 12 nov 2024
Llínea 246:		Llínea 246:

	{{Municipis de La Ribera Alta}}		{{Municipis de La Ribera Alta}}
			{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
	[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]		[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Caro de Segeda en 10:03 4 nov 2024

2024-11-04T10:03:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 4 nov 2024
Llínea 249:		Llínea 249:
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
			[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Lluísm: /* Història */

2023-09-06T16:52:43Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 6 set 2023
Llínea 62:		Llínea 62:
	Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).		Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

	Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.\|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de ~~'''~~Carlet~~'''~~ es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.		Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.\|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.

	En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.\|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:		En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.\|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

Lluísm: /* Història */

2023-09-06T16:52:19Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 6 set 2023
Llínea 80:		Llínea 80:
	El [[22 de decembre]] de l'any [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.		El [[22 de decembre]] de l'any [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.

	En l'any [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven ~~'''~~Carlet~~'''~~ als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.		En l'any [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven Carlet als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.

	Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de ~~'''~~Carlet~~'''~~ varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.		Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de Carlet varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.

	En l'any [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.		En l'any [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
Llínea 90:		Llínea 90:
	Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.		Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

	Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de ~~'''~~Carlet~~'''~~ ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.		Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de Carlet ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.

	En l'any [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.		En l'any [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.

Lluísm: /* Història */

2023-09-06T16:51:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 6 set 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.		Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.

	Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de ~~'''~~Carlet~~'''~~ resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].		Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de Carlet resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].

	Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mija]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)\|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].		Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mija]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)\|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].

	Els primers testimonis de l'activitat humana referits a ~~'''~~Carlet~~'''~~, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).		Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

	Els primers rests documentats en ~~'''~~Carlet~~'''~~ pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.\|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.		Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.\|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.

	En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.\|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:		En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.\|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

Lluísm: /* Barris i pedanies */

2023-09-06T16:51:07Z

Barris i pedanies

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 6 set 2023
Llínea 36:		Llínea 36:

	=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===		=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===
	En el terme municipal de Carlet es troba també el núcleu de població d'[[Ausias March]], servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de Carlet. La seua població és de 303 habitants, segons senyes del INE per a l'1 de giner de [[2006]]. El baixador d'[[Ausias March]] es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de ~~'''~~Carlet~~'''~~.		En el terme municipal de Carlet es troba també el núcleu de població d'[[Ausias March]], servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de Carlet. La seua població és de 303 habitants, segons senyes del INE per a l'1 de giner de [[2006]]. El baixador d'[[Ausias March]] es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de Carlet.

	=== Localitats llimítrofes ===		=== Localitats llimítrofes ===

Lluísm: /* Geografia */

2023-09-06T16:50:55Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 6 set 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.		Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.

	De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de ~~'''~~Carlet~~'''~~ per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals.		De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de Carlet per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals.

	Per tant, la major part del terme de ~~'''~~Carlet~~'''~~ és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea\|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer-Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.		Per tant, la major part del terme de Carlet és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea\|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer-Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.

	El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.		El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.