Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic - Historial de revisions

Xavier: /* Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic */

2026-03-17T12:42:43Z

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 17 març 2026
Llínea 39:		Llínea 39:
	Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)\|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Koch \|nom=Christophe \|cognom2=Schoell \|nom2=Frédéric \|cognom3=Green \|nom3=Joseph Cogswell \|cognom4=Frost \|nom4=John \|títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 \|url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false \|llengua=anglés \|editorial=E. Hunt and Son \|data=1867 \|pàgines=64 \|isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web \|url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg\|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>		Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)\|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Koch \|nom=Christophe \|cognom2=Schoell \|nom2=Frédéric \|cognom3=Green \|nom3=Joseph Cogswell \|cognom4=Frost \|nom4=John \|títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 \|url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false \|llengua=anglés \|editorial=E. Hunt and Son \|data=1867 \|pàgines=64 \|isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web \|url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg\|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>

	L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i ~~miges~~, sabates negres i ~~miges~~ roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.		L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic [[Edward Crankshaw]], consistia en "un gipó negre i calces, sabates negres i calces roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.

	Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>		Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>

Xavier: /* Guerra de Successió Espanyola */

2026-03-17T12:36:26Z

Guerra de Successió Espanyola

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 17 març 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>		Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>

	En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan ~~Baptista~~ Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>		En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Batiste Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>

	En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].		En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].

Valencian: Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

2025-08-08T10:03:20Z

Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 ago 2025
Llínea 59:		Llínea 59:
	* {{Ref-llibre \|cognom=Crankshaw \|nom=Edward \|títol=Maria Theresa \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Longman publishers \|data=1969 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Crankshaw \|nom=Edward \|títol=Maria Theresa \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Longman publishers \|data=1969 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}}
	* {{Ref-llibre \|cognom=Juan Vidal \|nom=Joseph \|títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones \|url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Akal \|data=2001 \|isbn=8470904108 \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Juan Vidal \|nom=Joseph \|títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones \|url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Akal \|data=2001 \|isbn=8470904108 \|ref=harv}}
	* {{ref-publicació \|cognom=León Sanz \|nom=Virginia \|article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) \|url= \|llengua=castellà \|consulta= \|publicació=Estudis \|volum= \|~~exemplar~~=n.33 \|data=2007 \|pàgines= \|ref=harv }}		* {{ref-publicació \|cognom=León Sanz \|nom=Virginia \|article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) \|url= \|llengua=castellà \|consulta= \|publicació=Estudis \|volum= \|eixemplar=n.33 \|data=2007 \|pàgines= \|ref=harv }}
	* {{ref-llibre \|cognom=Pérez \|nom=Carme \|títol=De l'alçament maulet al triumf botifler \|editorial=Tres i Quatre \|lloc= \|data=1981 \|isbn=9788475020396 }}		* {{ref-llibre \|cognom=Pérez \|nom=Carme \|títol=De l'alçament maulet al triumf botifler \|editorial=Tres i Quatre \|lloc= \|data=1981 \|isbn=9788475020396 }}
	* {{Ref-llibre \|cognom=Soldevila i Zubiburu \|nom=Ferran \|Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu \|títol=Història de Catalunya \|volum=vol.1 \|url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false \|llengua= \|editorial=Alpha \|data=1963 \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Soldevila i Zubiburu \|nom=Ferran \|Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu \|títol=Història de Catalunya \|volum=vol.1 \|url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false \|llengua= \|editorial=Alpha \|data=1963 \|ref=harv}}

Jose2 en 10:42 7 jul 2024

2024-07-07T10:42:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 7 jul 2024
Llínea 51:		Llínea 51:
	* [[Guerra de Successió Espanyola]]		* [[Guerra de Successió Espanyola]]
	* [[Pragmàtica Sanció]]		* [[Pragmàtica Sanció]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències\|2}}		{{referències\|2}}

Xavier: /* Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic */

2022-09-09T09:32:12Z

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 9 set 2022
Llínea 43:		Llínea 43:
	Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>		Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>

	Es manté la teoria que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, provablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>		Es manté la teoria que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per [[Bolet\|bolets]], provablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>

	== Títuls, càrrecs i successors ==		== Títuls, càrrecs i successors ==

Jose2 en 10:54 11 ago 2022

2022-08-11T10:54:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 11 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]		[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]
	L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - † Viena [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).		L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - † Viena, [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).

	== Orígens familiars ==		== Orígens familiars ==

Jose2 en 10:54 11 ago 2022

2022-08-11T10:54:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 11 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]		[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]
	L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - ~~íd.~~ [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).		L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - † Viena [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).

	== Orígens familiars ==		== Orígens familiars ==

Valencian: Text reemplaça - 'envoltada' a 'rodejada'

2022-06-23T17:38:36Z

Text reemplaça - 'envoltada' a 'rodejada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 23 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>		Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>

	En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, ~~envoltada~~ de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>		En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>

	En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].		En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].

Jose2 en 18:36 7 maig 2022

2022-05-07T18:36:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 7 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de ~~Valencia~~.]]		[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg\|300px\|thumbnail\|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]
	L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - íd. [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).		L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - íd. [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).

Jose2: /* Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic */

2022-03-06T19:55:30Z

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

← Revisió anterior		Revisió de 19:55 6 març 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)\|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Koch \|nom=Christophe \|cognom2=Schoell \|nom2=Frédéric \|cognom3=Green \|nom3=Joseph Cogswell \|cognom4=Frost \|nom4=John \|títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 \|url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false \|llengua=anglés \|editorial=E. Hunt and Son \|data=1867 \|pàgines=64 \|isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web \|url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg\|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>		Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)\|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Koch \|nom=Christophe \|cognom2=Schoell \|nom2=Frédéric \|cognom3=Green \|nom3=Joseph Cogswell \|cognom4=Frost \|nom4=John \|títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 \|url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false \|llengua=anglés \|editorial=E. Hunt and Son \|data=1867 \|pàgines=64 \|isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web \|url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg\|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>

	L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges".~~{{sfn\|Crankshaw\|1969\|p=9}}~~ Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.		L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.

	Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>		Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Asprey \|nom=Robert B. \|títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Backinprint.com \|data=2007 \|pàgines=164 \|isbn=0595469000}}</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 17 març 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>		Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>

	En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan ~~Baptista~~ Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>		En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Batiste Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>

	En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].		En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 ago 2025
Llínea 59:		Llínea 59:
	* {{Ref-llibre \|cognom=Crankshaw \|nom=Edward \|títol=Maria Theresa \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Longman publishers \|data=1969 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Crankshaw \|nom=Edward \|títol=Maria Theresa \|url= \|llengua=anglès \|editorial=Longman publishers \|data=1969 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}}
	* {{Ref-llibre \|cognom=Juan Vidal \|nom=Joseph \|títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones \|url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Akal \|data=2001 \|isbn=8470904108 \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Juan Vidal \|nom=Joseph \|títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones \|url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Akal \|data=2001 \|isbn=8470904108 \|ref=harv}}
	* {{ref-publicació \|cognom=León Sanz \|nom=Virginia \|article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) \|url= \|llengua=castellà \|consulta= \|publicació=Estudis \|volum= \|~~exemplar~~=n.33 \|data=2007 \|pàgines= \|ref=harv }}		* {{ref-publicació \|cognom=León Sanz \|nom=Virginia \|article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) \|url= \|llengua=castellà \|consulta= \|publicació=Estudis \|volum= \|eixemplar=n.33 \|data=2007 \|pàgines= \|ref=harv }}
	* {{ref-llibre \|cognom=Pérez \|nom=Carme \|títol=De l'alçament maulet al triumf botifler \|editorial=Tres i Quatre \|lloc= \|data=1981 \|isbn=9788475020396 }}		* {{ref-llibre \|cognom=Pérez \|nom=Carme \|títol=De l'alçament maulet al triumf botifler \|editorial=Tres i Quatre \|lloc= \|data=1981 \|isbn=9788475020396 }}
	* {{Ref-llibre \|cognom=Soldevila i Zubiburu \|nom=Ferran \|Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu \|títol=Història de Catalunya \|volum=vol.1 \|url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false \|llengua= \|editorial=Alpha \|data=1963 \|ref=harv}}		* {{Ref-llibre \|cognom=Soldevila i Zubiburu \|nom=Ferran \|Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu \|títol=Història de Catalunya \|volum=vol.1 \|url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false \|llengua= \|editorial=Alpha \|data=1963 \|ref=harv}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 23 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>		Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web\|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI\|title=Charles VI (Holy Roman emperor)\|author=Encyclopædia Britannica\|publisher=britannica.com\|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya\|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació \|llinage=Coll \|nom =Maria \|artícul =L'aposta catalana \|publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc=Barcelona \|eixemplar=núm. 108 \|data=setembre 2011 \|pàgines=p.24-27 \|issn=1695-2014}}</ref>

	En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, ~~envoltada~~ de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>		En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)\|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre \|llinage= \|nom= \|títul=L'onze de setembre \|url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU \|llengua= \|editorial=Santiago Albertí \|data=1964 \|pàgines=55 \|isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Balcells \|nom=Albert \|títol=Història de Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false \|llengua= \|editorial=La Butxaca \|data=2011 \|pàgines=692 \|isbn=8499302238}}</ref>

	En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].		En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg\|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].