ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T05:50:08Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 05:50 8 jul 2026
Llínea 11:		Llínea 11:


	El [[cariotip]] del bucardo presenta el número de cromosomes característic de l'espècie ''Capra pyrenaica'' (60 cromosomes).~~<ref name=folch/>~~ És una subespecie [[monofilética]] en orige. Des del punt de vista [[filogenético]], les poblacions de bucardo estaven més pròximes a les de cabra montés que al Íbice dels Alps o a la cabra domèstica.<ref>Jiménez N., Folch J., Fernández-Árias A., Guiral J., Sánchez A. 1999. ''ITEA'' Vol. Extra 20 nº1: 300-302.</ref>Cap ací recordar la diferència en l'ADN del bucardo sobre atres subespecies lo que li convertix en un animal únic. Els últims eixemplars tenien una marcada reducció d'alguns alels del [[complex major de histocompatibilidad]] (CMH) que eren específics d'esta subespecie. Ya que la poca variació en el CMH està associada a una alta susceptibilitat a les malalties infeccioses, és possible que això haja influït en la seua supervivència i recent extinció.<ref>Amills M, Jiménez N, Jordana J, Riccardi A, Fernández-Arias A, Guiral J, ''et al.'' 2004. ''[[Heredity]]'' 93:266-72.</ref>		El [[cariotip]] del bucardo presenta el número de cromosomes característic de l'espècie ''Capra pyrenaica'' (60 cromosomes). És una subespecie [[monofilética]] en orige. Des del punt de vista [[filogenético]], les poblacions de bucardo estaven més pròximes a les de cabra montés que al Íbice dels Alps o a la cabra domèstica.<ref>Jiménez N., Folch J., Fernández-Árias A., Guiral J., Sánchez A. 1999. ''ITEA'' Vol. Extra 20 nº1: 300-302.</ref>Cap ací recordar la diferència en l'ADN del bucardo sobre atres subespecies lo que li convertix en un animal únic. Els últims eixemplars tenien una marcada reducció d'alguns alels del [[complex major de histocompatibilidad]] (CMH) que eren específics d'esta subespecie. Ya que la poca variació en el CMH està associada a una alta susceptibilitat a les malalties infeccioses, és possible que això haja influït en la seua supervivència i recent extinció.<ref>Amills M, Jiménez N, Jordana J, Riccardi A, Fernández-Arias A, Guiral J, ''et al.'' 2004. ''[[Heredity]]'' 93:266-72.</ref>




			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Mamífers d'Europa]]		[[Categoria:Mamífers d'Europa]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T05:35:22Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Pyrenean Ibex.png|miniatura|bucardo (''Capra pyrenaica pyrenaica'')]]

El '''bucardo''' ('''''Capra pyrenaica pyrenaica''''') és una [[Espècie extinta en estat selvat|espècie extinta]] que es considerava una [[subespecie]] de [[cabra montés]]. Esta subespecie de cabra montés ibèrica estava en [[espècie en perill d'extinció|perille d'extinció]] des de principis de el {{sigle|XX||s}}, i va ser catalogada com «[[espècie en perill crític d'extinció]]» (CR) pel Specialist Caprinae Group de la [[UICN]] en 1997.<ref>García-González, R. i J. Herrero (1999) [https://web.archive.org/web/20120620220605/http://www.secem.es/galemys/pdf%20de%20Galemys/11%20%281%29.pdf/02.%20Gcia-Glez%20%2817-26%29.pdf «El bucardo dels pirineos: Història d'una extinció.», en ''Galemys'' II (I), 1999.] ''[[Galemys (revista)|Galemys]]''. Consultat el 15 de juny de 2014.</ref> El 6 de giner de 2000 es va trobar mort l'últim eixemplar, una femella, que vivia en Espanya. Estudis moleculars més recents indiquen que podria tractar-se d'una espècie distinta, pero encara és objecte de debat i a dia de hui se seguix considerant subespecie de manera oficial.<ref name=celia>[http://www.elmundo.es/cronica/2014/05/11/536e0623e2704e7b568b4571.html?a=c8f81baa46ab8b56d42022a9ba8i0i96&t=1399828360 «La foto de la resurrecció d'una espècie extinguida.»] ''[[El Món (Espanya)|El Món]]''. Consultat el 15 de juny de 2014.</ref>

Despuix de varis intents fallancs de reviure la subespecie a través de la clonació, va nàixer un espècimen viu en juliol de 2003, pero va morir minuts despuix. El bucardo seguix sent l'únic animal que ha segut dut de l'extinció, i també l'únic que es va extinguir dos voltes.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s0093691x08007784?via=ihub|títul=First birth of an animal from an extinct subspecies (Capra pyrenaica pyrenaica) by cloning|llinages=Folch|nomene=J.|llinages2=Cocero|nomene2=M. J.|data=2009-04-01|publicació=Theriogenology|volum=71|número=6|pàgines=1026–1034|fechaacceso=2025-04-09|issn=0093-691X|doi=10.1016/j.theriogenology.2008.11.005|llinages3=Chesné|nomene3=P.|llinages4=Alabart|nomene4=J. L.|llinages5=Domínguez|nomene5=V.|llinages6=Cognié|nomene6=I.|llinages7=Roche|nomene7=A.|llinages8=Fernández-Árias|nomene8=A.|llinages9=Martí|nomene9=J. I.}}</ref>

Junt en el [[mueyu]], o cabra montés portuguesa (''[[Capra pyrenaica lusitanica]]''), que es va extinguir en 1892, és una de les dos subespecies de cabra montés que s'han extinguit. Es diferenciava de les atres subespecies principalment pel seu pèl més llarc i dens en hivern i la base més grossa de les banyes, tant en machos com en femelles. La [[Banya|cornamenta]] del bucardo era, aixina mateix, la més llarga d'entre les quatre subespecies de cabra montés que han habitat la [[península ibèrica]].<ref> Alados, C. L., Escós, J. (2012) [https://web.archive.org/web/20120831193145/http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/pdf/cappyr.pdf «Cabra montés-Capra pyrenaica», en ''Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols''. Salvador, A., Cassinello, J. (Eds.). Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit.] [[Museu Nacional de Ciències Naturals]]. Consultat el 15 de juny de 2014.</ref>

L'únic registre que hi ha del pes d'una bucarda viva (66 kg) indica que tenia un tamany major que les cabres monteses (30-33 kg, senyes provinents dels animals en captivitat en el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó).

El [[cariotip]] del bucardo presenta el número de cromosomes característic de l'espècie ''Capra pyrenaica'' (60 cromosomes).<ref name=folch/> És una subespecie [[monofilética]] en orige. Des del punt de vista [[filogenético]], les poblacions de bucardo estaven més pròximes a les de cabra montés que al Íbice dels Alps o a la cabra domèstica.<ref>Jiménez N., Folch J., Fernández-Árias A., Guiral J., Sánchez A. 1999. ''ITEA'' Vol. Extra 20 nº1: 300-302.</ref>Cap ací recordar la diferència en l'ADN del bucardo sobre atres subespecies lo que li convertix en un animal únic. Els últims eixemplars tenien una marcada reducció d'alguns alels del [[complex major de histocompatibilidad]] (CMH) que eren específics d'esta subespecie. Ya que la poca variació en el CMH està associada a una alta susceptibilitat a les malalties infeccioses, és possible que això haja influït en la seua supervivència i recent extinció.<ref>Amills M, Jiménez N, Jordana J, Riccardi A, Fernández-Arias A, Guiral J, ''et al.'' 2004. ''[[Heredity]]'' 93:266-72.</ref>

[[Categoria:Mamífers d'Europa]]

Capra pyrenaica pyrenaica - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer