Canis simensis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:47Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 9:		Llínea 9:
	El [[hàbitat]] característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de [[Rodentia\|rosegadors]], destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (''[[Tachyoryctes macrocephalus]]''), que constituïxen prop del 40{{esd}}% dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en [[llebre]]s i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a [[antílop]]s i menudes [[Capra aegagrus hircus\|cabres]] i [[Ovis orientalis aries\|ovelles]] domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.		El [[hàbitat]] característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de [[Rodentia\|rosegadors]], destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (''[[Tachyoryctes macrocephalus]]''), que constituïxen prop del 40{{esd}}% dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en [[llebre]]s i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a [[antílop]]s i menudes [[Capra aegagrus hircus\|cabres]] i [[Ovis orientalis aries\|ovelles]] domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.

	Recentment, es va observar a llops etíope alimentar-se del néctar de la flor [[Kniphofia foliosa]], també coneguda com el póker roig etíope. Este descobriment, va ser documentat pel Ethiopian Wolf Conservation Programme (EWCP) i publicat en la revista Ecology, revela que estos animals visiten fins a 30 flors en un sol viage, #lo que podria convertir-los en polinisadors accidentals en transportar polen en els seus ~~hocicos~~. Açò torna al llop únic per eixecutar la primera interacció coneguda entre una planta i un gran depredador com a polinisador.<ref>{{Cita web\|url=https://www.infobae.com/mascotas/2024/11/22/de-depredadors-a-polinisadors-els-llops-etiopes-mostren-un-comportament-que-sorprén-a-els-cientificos/\|títul=De depredadors a polinisadors, els llops etíope mostren un comportament que sorprén als científics\|fechaacceso=2025-04-10\|llinage=Reyna\|nomene=Aura\|data=2024-11-22\|sitioweb=infobae\|idioma=és-ÉS}}</ref>		Recentment, es va observar a llops etíope alimentar-se del néctar de la flor [[Kniphofia foliosa]], també coneguda com el póker roig etíope. Este descobriment, va ser documentat pel Ethiopian Wolf Conservation Programme (EWCP) i publicat en la revista Ecology, revela que estos animals visiten fins a 30 flors en un sol viage, #lo que podria convertir-los en polinisadors accidentals en transportar polen en els seus morros. Açò torna al llop únic per eixecutar la primera interacció coneguda entre una planta i un gran depredador com a polinisador.<ref>{{Cita web\|url=https://www.infobae.com/mascotas/2024/11/22/de-depredadors-a-polinisadors-els-llops-etiopes-mostren-un-comportament-que-sorprén-a-els-cientificos/\|títul=De depredadors a polinisadors, els llops etíope mostren un comportament que sorprén als científics\|fechaacceso=2025-04-10\|llinage=Reyna\|nomene=Aura\|data=2024-11-22\|sitioweb=infobae\|idioma=és-ÉS}}</ref>

	En les zones a on sofrixen la persecució humana, estos animals abandonen els seus hàbits diürns i es tornen crepusculares o nocturns.		En les zones a on sofrixen la persecució humana, estos animals abandonen els seus hàbits diürns i es tornen crepusculares o nocturns.

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:48Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	El '''llop etíope''', '''llop abisinio''', '''chacal del Semién''' o '''caberú''' ('''''Canis simensis''''') és una de les [[espècie]]s de [[Canidae\|cánidos]] més rares i amenaçades del planeta, puix la seua població total no aplega a 550 individus que es troben en vàries àrees aïllades de les montanyes d'[[Etiopia]], per damunt dels {{esd\|3000 [[metros sobre el nivell de la mar\|m s. n. m.]]}}. Estes àrees es reunixen en dos grups majors separats pel [[Gran Valle del Rift]], constituint dos subespecies separades: ''[[Canis simensis simensis\|C.{{esd}}s.{{esd}}simensis]]'' al noroest i ''[[Canis simensis cisternii\|C.{{esd}}s.{{esd}}citernii]]'' al surest. Esta baixa població escassament distribuïda convertix al llop etíope en el cánido salvage més rar del món i el carnívor més amenaçat d'Àfrica.		El '''llop etíope''', '''llop abisinio''', '''chacal del Semién''' o '''caberú''' ('''''Canis simensis''''') és una de les [[espècie]]s de [[Canidae\|cánidos]] més rares i amenaçades del planeta, puix la seua població total no aplega a 550 individus que es troben en vàries àrees aïllades de les montanyes d'[[Etiopia]], per damunt dels {{esd\|3000 [[metros sobre el nivell de la mar\|m s. n. m.]]}}. Estes àrees es reunixen en dos grups majors separats pel [[Gran Valle del Rift]], constituint dos subespecies separades: ''[[Canis simensis simensis\|C.{{esd}}s.{{esd}}simensis]]'' al noroest i ''[[Canis simensis cisternii\|C.{{esd}}s.{{esd}}citernii]]'' al surest. Esta baixa població escassament distribuïda convertix al llop etíope en el cánido salvage més rar del món i el carnívor més amenaçat d'Àfrica.

	Pel seu aspecte recorda més a un [[Canis lupus familiaris\|gos]] domèstic primitiu com el [[Canis lupus dingo\|dingo]] que al típic [[Canis lupus\|llop]] d'[[Eurasia]]. Medix entre 90 i 100{{esd}}[[centímetro\|cm]] de llarc i entre 25 i 34 d'altura sobre els muscles. El pes és d'11,5{{esd}}[[Quilogram\|kg]] en les femelles i de 14 a 18,5{{esd}}kg en els machos. El cos és grácil, dotat de morro, orelles i pates llargues. El ~~pelaje~~ és rojós-anaranjado en casi tot el cos, tornant-se blanc en l'interior de les orelles, entorn als ulls, boca, gola, pancha, peus, cara interna de les pates i de la coa. Esta última és poc llarga i poblada, de color negre des de la mitat a la punta i blanc i roig en el restant.		Pel seu aspecte recorda més a un [[Canis lupus familiaris\|gos]] domèstic primitiu com el [[Canis lupus dingo\|dingo]] que al típic [[Canis lupus\|llop]] d'[[Eurasia]]. Medix entre 90 i 100{{esd}}[[centímetro\|cm]] de llarc i entre 25 i 34 d'altura sobre els muscles. El pes és d'11,5{{esd}}[[Quilogram\|kg]] en les femelles i de 14 a 18,5{{esd}}kg en els machos. El cos és grácil, dotat de morro, orelles i pates llargues. El pelage és rojós-anaranjado en casi tot el cos, tornant-se blanc en l'interior de les orelles, entorn als ulls, boca, gola, pancha, peus, cara interna de les pates i de la coa. Esta última és poc llarga i poblada, de color negre des de la mitat a la punta i blanc i roig en el restant.

	El [[hàbitat]] característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de [[Rodentia\|rosegadors]], destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (''[[Tachyoryctes macrocephalus]]''), que constituïxen prop del 40{{esd}}% dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en [[llebre]]s i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a [[antílop]]s i menudes [[Capra aegagrus hircus\|cabres]] i [[Ovis orientalis aries\|ovelles]] domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.		El [[hàbitat]] característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de [[Rodentia\|rosegadors]], destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (''[[Tachyoryctes macrocephalus]]''), que constituïxen prop del 40{{esd}}% dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en [[llebre]]s i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a [[antílop]]s i menudes [[Capra aegagrus hircus\|cabres]] i [[Ovis orientalis aries\|ovelles]] domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T06:57:02Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Ethiopian wolf (Canis simensis citernii) 2.jpg|miniatura|llop etíope (''Canis simensis'')]]
{{wikificar|t=20260217070325}}

El '''llop etíope''', '''llop abisinio''', '''chacal del Semién''' o '''caberú''' ('''''Canis simensis''''') és una de les [[espècie]]s de [[Canidae|cánidos]] més rares i amenaçades del planeta, puix la seua població total no aplega a 550 individus que es troben en vàries àrees aïllades de les montanyes d'[[Etiopia]], per damunt dels {{esd|3000 [[metros sobre el nivell de la mar|m s. n. m.]]}}. Estes àrees es reunixen en dos grups majors separats pel [[Gran Valle del Rift]], constituint dos subespecies separades: ''[[Canis simensis simensis|C.{{esd}}s.{{esd}}simensis]]'' al noroest i ''[[Canis simensis cisternii|C.{{esd}}s.{{esd}}citernii]]'' al surest. Esta baixa població escassament distribuïda convertix al llop etíope en el cánido salvage més rar del món i el carnívor més amenaçat d'Àfrica.

Pel seu aspecte recorda més a un [[Canis lupus familiaris|gos]] domèstic primitiu com el [[Canis lupus dingo|dingo]] que al típic [[Canis lupus|llop]] d'[[Eurasia]]. Medix entre 90 i 100{{esd}}[[centímetro|cm]] de llarc i entre 25 i 34 d'altura sobre els muscles. El pes és d'11,5{{esd}}[[Quilogram|kg]] en les femelles i de 14 a 18,5{{esd}}kg en els machos. El cos és grácil, dotat de morro, orelles i pates llargues. El pelaje és rojós-anaranjado en casi tot el cos, tornant-se blanc en l'interior de les orelles, entorn als ulls, boca, gola, pancha, peus, cara interna de les pates i de la coa. Esta última és poc llarga i poblada, de color negre des de la mitat a la punta i blanc i roig en el restant.

El [[hàbitat]] característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de [[Rodentia|rosegadors]], destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (''[[Tachyoryctes macrocephalus]]''), que constituïxen prop del 40{{esd}}% dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en [[llebre]]s i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a [[antílop]]s i menudes [[Capra aegagrus hircus|cabres]] i [[Ovis orientalis aries|ovelles]] domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.

Recentment, es va observar a llops etíope alimentar-se del néctar de la flor [[Kniphofia foliosa]], també coneguda com el póker roig etíope. Este descobriment, va ser documentat pel Ethiopian Wolf Conservation Programme (EWCP) i publicat en la revista Ecology, revela que estos animals visiten fins a 30 flors en un sol viage, #lo que podria convertir-los en polinisadors accidentals en transportar polen en els seus hocicos. Açò torna al llop únic per eixecutar la primera interacció coneguda entre una planta i un gran depredador com a polinisador.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/mascotas/2024/11/22/de-depredadors-a-polinisadors-els-llops-etiopes-mostren-un-comportament-que-sorprén-a-els-cientificos/|títul=De depredadors a polinisadors, els llops etíope mostren un comportament que sorprén als científics|fechaacceso=2025-04-10|llinage=Reyna|nomene=Aura|data=2024-11-22|sitioweb=infobae|idioma=és-ÉS}}</ref>

En les zones a on sofrixen la persecució humana, estos animals abandonen els seus hàbits diürns i es tornen crepusculares o nocturns.

Els llops etíope viuen en menuts grups, de marcada estructura jeràrquica, que es componen de dos o més femelles i uns cinc machos emparentats. Marquen el seu territori (5-15{{esd}}[[metro quadrat|m²]] —metros quadrats—) en orina i heces i ho defenen dels intrusos. Existix una parella dominant que es reproduïx cada any i a la que els individus subordinats ajuden en la crío de la seua prole. En rares ocasions, les femelles subordinades també es reproduïxen.

El llop abisinio es va separar en temps recents del llop de Eurasia i [[Amèrica del Nort|Norteamérica]] (''Canis lupus''), el seu parent més propenc, en acabant de que els seus ancestros aplegaren a [[Abissínia]] procedents d'[[Aràbia]]. La presència de gossos caçadors com els [[Lycaon pictus|licaones]] o llops pintats va impedir que els nous immigrants colonisaren les vastes [[sabana]]s [[Àfrica|africanes]], forçant al llop etíope a convertir-se en un [[depredación|depredador]] de montanya especialisat en la caça de rosegadors. Considerat en perill d'extinció per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea|IUCN]], el llop etíope té les seues majors amenaces en la destrucció del seu hàbitat natural, l'hibridació en gossos asilvestrados, la persecució directa dels ganaders que ho consideren un perill per a les seues raberes i la transmissió de malalties forànees com la [[ràbia]]. En 1990, la població del [[parc nacional de les Montanyes Bele]] es va reduir de 440 a 160 eixemplars en només dos semanes, precisament per esta raó. Debido a ello, el [[zoologia|zoólogo]] [[Claudio Sillero Zubiri]], de la [[Universitat d'Oxford]], està treballant activament en una [[vacuna]] oral que protegixca als llops etíope d'esta malaltia que els transmeten els seus parents domèstics.

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Mamífers d'Àfrica]]