https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Canis_lupus_albusCanis lupus albus - Historial de revisions2026-07-08T10:17:33ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canis_lupus_albus&diff=495851&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T06:21:05Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Волк 3.jpg|miniatura|llop de la tundra (''Canis lupus albus'')]]<br />
<br />
<br />
El '''llop de la tundra''' ('''''Canis lupus albus''''') és una subespecie de [[llop]] gris que habita en la [[tundra]] i en zones boscoses des de tota la zona nort de [[Rússia]] compresa entre [[Europa]] i [[Àsia]], principalment des de la [[Península de Kamchatka]] fins al nort d'[[Escandinavia]].<ref name="soviet">Heptner, V. G. & Naumov, N., P. (editors) ''Mammals of the Soviet Union'' Vol.II Part 1a, SIRENIA AND CARNIVORA (Siga cows; Wolves and Bears), Science Publishers, Inc. USA. 1998. ISBN 1-886106-81-9</ref><br />
<br />
Es tracta d'una subespecie gran, els machos de la qual adults alcancen una llongitut d'entre 118 i 137 centímetros i entre 40 i 50 quilograms de pes, mentres que les femelles tindrien entre 112 i 136 centímetros de llongitut i aproximadament un promig d'entre 37 i 41 quilos. Va ser considerat el llop de major tamany d'Europa, pero ocasionalment han segut trobats eixemplars pertanyents a atres subespecies d'igual o superior tamany. El major pes registrat entre 500 llops atrapats en la [[Península de Taimyr]] i la [[Península de Kanín]] durant el periodo comprés entre 1951 i 1961 va ser el d'un macho adult mort en la de Taymyr al nort del [[riu Dudypta]] el pes del qual va ser de 52 quilos. El pelaje és molt llarc, dens, suau i esponjoso. La pell és per lo general blanquecina en matisos de color gris especialment en la seua part superior. El seu pelaje és similar al dels grans llops canadencs les pells dels quals varen ser objecte de comerç en el passat, d'ahí que es vengueren a sovint les d'estos eixemplars conjuntament a la dels eixemplars nortamericans.<ref name="fur">''Fur: a practical treatise'' by Max Bachrach, 3rd ed. published by New York : Prentice-Hall, 1953</ref><br />
<br />
El llop de la tundra per lo general fa el seu cau en les valls fluvials i en zones de xares en els replanells secs, tendint a conformar manades d'entre 5 i 9 membres. S'alimenta principalment de [[reno]]s salvages o domèstics, de llebres i fins a de rabosots àrtics. Rara volta permaneixen estables en un territori, viajant des de 200 fins a 300 quilómetros a l'any acompanyant a les migracions dels renos. Per a alguns pobles locals que es dediquen a la crío del reno com a método de subsistència, tal és el cas d'algunes comunitats de [[nenets]], els llops de tundra representen una séria amenaça, solament en la década compresa entre 1944 i 1954 es calcula que els llops varen donar mort a prop de 75.000 renos.<ref name="soviet"/><br />
<br />
<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Europa]]</div>ValBOT