Canis latrans - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:10Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 13:		Llínea 13:
	El color i la textura del pelage del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=50-53}}</ref> El pelage del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelage de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelage d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelage de color sabre, un pelage obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb\|Fox\|1978\|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/>		El color i la textura del pelage del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=50-53}}</ref> El pelage del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelage de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelage d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelage de color sabre, un pelage obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb\|Fox\|1978\|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/>

	El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu\|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal\|author=Bekoff M. \|year=1977\|title=''Canis latrans''\|journal=Mammalian Species\|issue=79\|pages=1-9\|doi=10.2307/3503817\|jstor=3503817\|issn=1545-1410\|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i ~~hocico~~ més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu pelage és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web\| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf\|year=2015\|title=Compartint la terra en els llops\|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin\|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb\|Cartaino\|2011\|p=16}}</ref>		El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu\|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal\|author=Bekoff M. \|year=1977\|title=''Canis latrans''\|journal=Mammalian Species\|issue=79\|pages=1-9\|doi=10.2307/3503817\|jstor=3503817\|issn=1545-1410\|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i morro més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu pelage és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web\| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf\|year=2015\|title=Compartint la terra en els llops\|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin\|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb\|Cartaino\|2011\|p=16}}</ref>

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:49Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els machos de coyot pesen de mija {{convertir\|8\|a\|20\|kg\|abbr=on}}, mentres que les femelles pesen de mija {{convertir\|7\|a\|18\|kg\|abbr=on}}, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de {{convert\|18\|kg\|abbr=on}}, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de {{convert\|11,5\|kg\|abbr=on}}. La llongitut total oscila en promig entre {{convert\|1,0\|i\|1,35\|m\|abbr=on}}; en una llongitut de la coa de {{convert\|40\|cm\|abbr=on}}, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.<ref name="bekoff1977"/> El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'[[Afton (Wyoming)\|Afton]], [[Wyoming]], el {{nbsp}}19 de novembre de 1937, que va medir {{convert\|1. 5\|m\|abbr=on}} del nas a la coa, i pesava {{convert\|34\|kg\|abbr=on}}.<ref name="young48">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=48}}</ref> Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.<ref name="young63">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=63–4}}</ref>		Els machos de coyot pesen de mija {{convertir\|8\|a\|20\|kg\|abbr=on}}, mentres que les femelles pesen de mija {{convertir\|7\|a\|18\|kg\|abbr=on}}, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de {{convert\|18\|kg\|abbr=on}}, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de {{convert\|11,5\|kg\|abbr=on}}. La llongitut total oscila en promig entre {{convert\|1,0\|i\|1,35\|m\|abbr=on}}; en una llongitut de la coa de {{convert\|40\|cm\|abbr=on}}, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.<ref name="bekoff1977"/> El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'[[Afton (Wyoming)\|Afton]], [[Wyoming]], el {{nbsp}}19 de novembre de 1937, que va medir {{convert\|1. 5\|m\|abbr=on}} del nas a la coa, i pesava {{convert\|34\|kg\|abbr=on}}.<ref name="young48">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=48}}</ref> Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.<ref name="young63">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=63–4}}</ref>

	El color i la textura del ~~pelaje~~ del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=50-53}}</ref> El ~~pelaje~~ del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El ~~pelaje~~ de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el ~~pelaje~~ d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un ~~pelaje~~ de color sabre, un ~~pelaje~~ obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb\|Fox\|1978\|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/>		El color i la textura del pelage del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|pp=50-53}}</ref> El pelage del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelage de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelage d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb\|Young\|Jackson\|1978\|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelage de color sabre, un pelage obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb\|Fox\|1978\|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/>

	El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu\|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal\|author=Bekoff M. \|year=1977\|title=''Canis latrans''\|journal=Mammalian Species\|issue=79\|pages=1-9\|doi=10.2307/3503817\|jstor=3503817\|issn=1545-1410\|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu ~~pelaje~~ és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web\| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf\|year=2015\|title=Compartint la terra en els llops\|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin\|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb\|Cartaino\|2011\|p=16}}</ref>		El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu\|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal\|author=Bekoff M. \|year=1977\|title=''Canis latrans''\|journal=Mammalian Species\|issue=79\|pages=1-9\|doi=10.2307/3503817\|jstor=3503817\|issn=1545-1410\|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu pelage és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web\| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf\|year=2015\|title=Compartint la terra en els llops\|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin\|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb\|Cartaino\|2011\|p=16}}</ref>

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T09:01:35Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Coyote Tule Lake CA.jpg|miniatura|coyot (''Canis latrans'')]]
{{atres usos|Coyote (desambiguación)}}

El '''coyot''' ('''''Canis latrans''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Canidae|cánidos]]. Els coyots solament es troben en [[Amèrica del Nort]] i [[América Central]]; des de [[Canadà]] fins a [[Panamà|Panama]]. Habita en una gran diversitat d'ecosistemes, tropicals, templats i àrits. Encara que a voltes es reunixen en [[manada]]s, són per lo general solitaris. Viuen en promig 6 anys. No es troben en risc. A pesar d'haver segut intensament [[caça]]dos, els coyots són uns dels pocs animals que han ampliat el seu hàbitat des de la [[conquista d'Amèrica]] pels europeus. Han ocupat àrees en Norteamérica prèviament habitades pels [[Canis lupus|llops]], i s'han adaptat al consum de [[fem]] i animals domèstics. El vocablo «coyot» prové del [[náhuatl]] ''cóyotl'' (AFI: /ˈkojo:tɬ/) i significa «gos aullador»;

==Descripció==
[[File:Coyote portrait.jpg|thumb|Un primer pla del cap d'un coyot de montanya (''C.{{nbsp}}l. lestes'')]]

Els machos de coyot pesen de mija {{convertir|8|a|20|kg|abbr=on}}, mentres que les femelles pesen de mija {{convertir|7|a|18|kg|abbr=on}}, encara que el tamany varia geogràficament. Les subespecies del nort, en una mija de {{convert|18|kg|abbr=on}}, tendixen a créixer més que les del sur de Mèxic, en una mija de {{convert|11,5|kg|abbr=on}}. La llongitut total oscila en promig entre {{convert|1,0|i|1,35|m|abbr=on}}; en una llongitut de la coa de {{convert|40|cm|abbr=on}}, sent les femelles més curtes tant en llongitut corporal com en altura.<ref name="bekoff1977"/> El coyot més gran registrat va ser un macho mort prop d'[[Afton (Wyoming)|Afton]], [[Wyoming]], el {{nbsp}}19 de novembre de 1937, que va medir {{convert|1. 5|m|abbr=on}} del nas a la coa, i pesava {{convert|34|kg|abbr=on}}.<ref name="young48">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=48}}</ref> Les glándulas odoríferas estan situades en la part superior de la base de la coa i són de color negre azulado.<ref name="young63">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|pp=63–4}}</ref>

El color i la textura del pelaje del coyot varien alguna cosa geogràficament.<ref name="bekoff1977"/> El color predominant del pèl és gris clar i roig o [[fulvoso]], intercalado al voltant del cos en blanc i negre. Els coyots que viuen en altituts elevades tendixen a tindre més tons negres i grisos que els seus homòlecs que viuen en el [[desert]], que són més fulvus o gris blanquecino.<ref name="young50">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|pp=50-53}}</ref> El pelaje del coyot consistix en un subpelo curt i suau i pèls de guarda llarcs i grossos. El pelaje de les subespecies septentrionals és més llarc i dens que en les formes meridionals, i el pelaje d'algunes formes mexicanes i centroamericanas és casi hispido (erizado).<ref name="young247">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=247}}</ref> Per lo general, els coyots adults (inclosos els híbrits «coyotelobo») tenen un pelaje de color sabre, un pelaje obscur neonatal, una coa tupida en una glándula supracaudal activa i una caraça facial blanca.<ref name="fox105">{{Harvnb|Fox|1978|p=105}}</ref> El [[albinismo]] és extremadament rar en els coyots. D'un total de 750.000 coyots matats per caçadors federals i cooperatius entre març de 1938 i juny de 1945, només dos eren albinos.<ref name="young50"/>

El coyot és típicament més menut que el llop gris, pero té orelles més llargues i un [[Neurocràneu|cervell]] relativament més gran,<ref name="bekoff1977">{{cite journal|author=Bekoff M. |year=1977|title=''Canis latrans''|journal=Mammalian Species|issue=79|pages=1-9|doi=10.2307/3503817|jstor=3503817|issn=1545-1410|oclc=46381503}}</ref> aixina com una estructura, cara i hocico més prims. Les glándulas odoríferas són més menudes que les del llop gris, pero són del mateix color.<ref name="young63"/> La variació del color del seu pelaje és molt manco variada que la del llop.<ref>{{cite web| url=http://dnr.wi.gov/topic/wildlifehabitat/wolf/documents/sharingtheland. pdf|year=2015|title=Compartint la terra en els llops|publisher=Departament de Recursos Naturals de Wisconsin|access-dona't=29 de juny de 2016}}</ref> El coyot també du la coa cap a avall quan corre o camina, en lloc d'horisontalment com fa el llop.<ref name="cartaino16">{{Harvnb|Cartaino|2011|p=16}}</ref>

Les chafades de coyot es distinguixen de les de gos per la seua forma més allargada i menys redonejada.<ref name="young59">{{Harvnb|Young|Jackson|1978|p=59}}</ref><ref>{{cite book|chapter-url={{Google books|plainurl=yes|aneu=3- 6WAwAAQBAJ|page=112}}|first=Stephen|last=Vantassel|chapter=Coyots|year=2012|title=Manual d'inspecció de danys causats per la fauna salvage|edition=3rd|publisher=Wildlife Control Consultant|page=112|isbn=978-0-9668582-5-9|oclc=794471798|location=Lincoln, Nebraska}}</ref> A diferència dels gossos, els caninos superiors dels coyots s'estenen més allà del [[foramen|foramen mental]].<ref name="bekoff1977"/>

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]