Camerún - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

2026-07-08T05:38:01Z

Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

← Revisió anterior		Revisió de 05:38 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:
	{{Portal associat\|Camerún}}		{{Portal associat\|Camerún}}

	'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''',~~<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" />~~ ({{lang-fr\|République du Cameroun}}; {{lang-en\|Republic of Cameroon}})~~<ref>{{Cita web\|url=https://www.britannica.com/place/cameroon\|títul=Cameroon\|fechaacceso=24 de novembre de 2023\|sitioweb=[[Enciclopèdia Britànica]]}}</ref>~~ és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]].~~<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" />~~ Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189 km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298 km), i en [[República del Congo]] (523 km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797 km), al noreste en [[Chad]] (1094 km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690 km).~~<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" />~~ El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala\|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua\|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic\|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún\|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés\|francés]] i el [[Idioma anglés\|anglés]].		'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''', ({{lang-fr\|République du Cameroun}}; {{lang-en\|Republic of Cameroon}}) és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]]. Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189 km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298 km), i en [[República del Congo]] (523 km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797 km), al noreste en [[Chad]] (1094 km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690 km). El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala\|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua\|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic\|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún\|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés\|francés]] i el [[Idioma anglés\|anglés]].

	Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka\|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]].~~<ref name=":1" />~~ Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones».<ref>{{Cite journal\|title=Cameroon and the Commonwealth of nations\|last1=Pondi\|first1=J. I.\|journal=The Round Table\|volume=86\|issue=344\|pages=563–570\|doi=10.1080/00358539708454389\|year=1997\|issn=0035-8533 }}</ref> Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle\|XIX\|\|s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos.~~<ref name=":2" />~~ Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]].~~<ref name=":3" />~~ Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions\|mandat de la Societat de Nacions]].~~<ref name="DeLancey 52">[[Cameroon#DeLancey\|DeLancey and DeLancey]] 5.</ref>~~ El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.<ref>{{Cite journal\|title=Cameroonian Nationalists Go Global: From Forest Maquis to a Pa-African Accra\|last1=Terretta\|first1=M.\|journal=The Journal of African History\|volume=51\|issue=2\|pages=189–212\|doi=10.1017/S0021853710000253\|year=2010\|s2cid=154604590}}</ref>		Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka\|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle\|XIX\|\|s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions\|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.

	En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun.~~<ref name="#1">[[Cameroon#DeLancey\|DeLancey and DeLancey]] 19.</ref>~~ [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982.~~<ref name="#1"/>~~ Camerún es governa com una [[Presidencialismo\|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún\|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.<ref>{{Cita web\|url=https://www.amnesty.org/es/location/africa/west-and-central-africa/cameroon/report-cameroon/\|títul=CAMERÚN 2020 Archives\|fechaacceso=2021-10-22\|sitioweb=Amnistía Internacional\|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://trendsresearch.org/insight/civil-war-in-cameroon-consequence-of-an-unfinished-decolonization/\|títul=Civil War in Cameroon: Consequence of an Unfinished Decolonization\|fechaacceso=21 d'octubre de 2021\|sitioweb=trendsresearch.org\|idioma=en}}</ref>		En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo\|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún\|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:54:33Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:54 7 jul 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits del seu [[Selecció de fútbol de Camerún\|selecció nacional de fútbol]], considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment [[Cristianisme\|cristiana]], en una minoria significativa que practica el [[islam]] i [[religions tradicionals africanes]]. És membre de la [[Unió Africana]], les [[Organisació de les Nacions Unides\|Nacions Unides]], la [[Mancomunidad de Nacions]], el [[Moviment de Països No Alineats]] i la [[Organisació de Cooperació Islàmica]].		Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits del seu [[Selecció de fútbol de Camerún\|selecció nacional de fútbol]], considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment [[Cristianisme\|cristiana]], en una minoria significativa que practica el [[islam]] i [[religions tradicionals africanes]]. És membre de la [[Unió Africana]], les [[Organisació de les Nacions Unides\|Nacions Unides]], la [[Mancomunidad de Nacions]], el [[Moviment de Països No Alineats]] i la [[Organisació de Cooperació Islàmica]].

			[[Categoria:Camerun]]
			[[Categoria:Estats membres de la Francofonia]]
	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Estats membres de la Mancomunitat de Nacions]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T20:52:54Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{atres usos}}
{{Portal associat|Camerún}}

'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''',<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> ({{lang-fr|République du Cameroun}}; {{lang-en|Republic of Cameroon}})<ref>{{Cita web|url=https://www.britannica.com/place/cameroon|títul=Cameroon|fechaacceso=24 de novembre de 2023|sitioweb=[[Enciclopèdia Britànica]]}}</ref> és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]].<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189 km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298 km), i en [[República del Congo]] (523 km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797 km), al noreste en [[Chad]] (1094 km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690 km).<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés|francés]] i el [[Idioma anglés|anglés]].

Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]].<ref name=":1" /> Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones».<ref>{{Cite journal|title=Cameroon and the Commonwealth of nations|last1=Pondi|first1=J. I.|journal=The Round Table|volume=86|issue=344|pages=563–570|doi=10.1080/00358539708454389|year=1997|issn=0035-8533 }}</ref> Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle|XIX||s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos.<ref name=":2" /> Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]].<ref name=":3" /> Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions|mandat de la Societat de Nacions]].<ref name="DeLancey 52">[[Cameroon#DeLancey|DeLancey and DeLancey]] 5.</ref> El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.<ref>{{Cite journal|title=Cameroonian Nationalists Go Global: From Forest Maquis to a Pa-African Accra|last1=Terretta|first1=M.|journal=The Journal of African History|volume=51|issue=2|pages=189–212|doi=10.1017/S0021853710000253|year=2010|s2cid=154604590}}</ref>

En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun.<ref name="#1">[[Cameroon#DeLancey|DeLancey and DeLancey]] 19.</ref> [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982.<ref name="#1"/> Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.<ref>{{Cita web|url=https://www.amnesty.org/es/location/africa/west-and-central-africa/cameroon/report-cameroon/|títul=CAMERÚN 2020 Archives|fechaacceso=2021-10-22|sitioweb=Amnistía Internacional|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://trendsresearch.org/insight/civil-war-in-cameroon-consequence-of-an-unfinished-decolonization/|títul=Civil War in Cameroon: Consequence of an Unfinished Decolonization|fechaacceso=21 d'octubre de 2021|sitioweb=trendsresearch.org|idioma=en}}</ref>

Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits del seu [[Selecció de fútbol de Camerún|selecció nacional de fútbol]], considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment [[Cristianisme|cristiana]], en una minoria significativa que practica el [[islam]] i [[religions tradicionals africanes]]. És membre de la [[Unió Africana]], les [[Organisació de les Nacions Unides|Nacions Unides]], la [[Mancomunidad de Nacions]], el [[Moviment de Països No Alineats]] i la [[Organisació de Cooperació Islàmica]].

[[Categoria:Categories per revisar]]