https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Calvin_CoolidgeCalvin Coolidge - Historial de revisions2026-07-08T06:39:06ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calvin_Coolidge&diff=494288&oldid=prevValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç2026-07-08T05:37:57Z<p>Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç</p>
<table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface">
<col class="diff-marker" />
<col class="diff-content" />
<col class="diff-marker" />
<col class="diff-content" />
<tr class="diff-title" lang="vlc">
<td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td>
<td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 05:37 8 jul 2026</td>
</tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l188">Llínea 188:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 188:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com ya havia fet Harding, Coolidge es va negar a reconéixer al Govern de la [[Unió Soviètica]].{{harvnp|McCoy|1967|p=181}} Va mantindre també el respal al Govern mexicà front als [[Guerra Cristera|rebels]] i va eliminar l'embargament d'armes que impedia la venda d'armament al país veí.{{harvnp|McCoy|1967|pp=178-79}} Ademés, va nomenar embaixador en [[Mèxic]] a [[Dwight Morrow]].{{harvnp|Sobel|1998|p=349}}</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Com ya havia fet Harding, Coolidge es va negar a reconéixer al Govern de la [[Unió Soviètica]].{{harvnp|McCoy|1967|p=181}} Va mantindre també el respal al Govern mexicà front als [[Guerra Cristera|rebels]] i va eliminar l'embargament d'armes que impedia la venda d'armament al país veí.{{harvnp|McCoy|1967|pp=178-79}} Ademés, va nomenar embaixador en [[Mèxic]] a [[Dwight Morrow]].{{harvnp|Sobel|1998|p=349}}</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Durant el mandat de Coolidge va continuar l'ocupació de [[Ocupació nortamericana de Nicaragua|Nicaragua]] i [[Ocupació nortamericana d'Haití|Haití]], pero no la de la [[Ocupació nortamericana de la República Dominicana (1916-1924)|República Dominicana]], que va concloure en 1924.{{sfnm|Fuess|1940|1pp=414-17|Ferrell|1998|2pp=122-23}} El president va encapçalar la delegació nortamericana a la [[Conferències Panamericanas|Sexta Conferència Panamericana]] que es va celebrar en [[La Habana]] entre el 15 i el 17 de giner de 1928. Va ser l'únic viage internacional de Coolidge durant el seu mandat.<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{cita web|url=https://history.state.gov/departmenthistory/travels/president/coolidge-calvin|títul= Travels of President Calvin Coolidge|editorial= O.S. Department of State Office of the Historian}}</ref> </del>En la conferència, el president nortamericà es va mostrar conciliador en els mandataris americans oposts a les [[Guerres bananero|intromissions dels Estats Units]] en les nacions de [[Carib (regió)|Carib]] i [[América Central]].<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{cita web|url=http://millercenter.org/president/biography/coolidge-foreign-affairs |títul=Calvin Coolidge: Foreign Affairs |publisher=Miller Center of Public Affairs, University of Virginia |website=millercenter.org |accessdate=24 de febrer de 2016 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160220091810/http://millercenter.org/president/biography/coolidge-foreign-affairs |archivedate=20 de febrer de 2016 }}</ref> </del>Va ser l'únic president que va visitar Cuba fins que, ochenta y ocho anys despuix, ho va fer [[Barack Obama]] en 2016.{{harvnp|Kim|2014|p=1}}</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Durant el mandat de Coolidge va continuar l'ocupació de [[Ocupació nortamericana de Nicaragua|Nicaragua]] i [[Ocupació nortamericana d'Haití|Haití]], pero no la de la [[Ocupació nortamericana de la República Dominicana (1916-1924)|República Dominicana]], que va concloure en 1924.{{sfnm|Fuess|1940|1pp=414-17|Ferrell|1998|2pp=122-23}} El president va encapçalar la delegació nortamericana a la [[Conferències Panamericanas|Sexta Conferència Panamericana]] que es va celebrar en [[La Habana]] entre el 15 i el 17 de giner de 1928. Va ser l'únic viage internacional de Coolidge durant el seu mandat. En la conferència, el president nortamericà es va mostrar conciliador en els mandataris americans oposts a les [[Guerres bananero|intromissions dels Estats Units]] en les nacions de [[Carib (regió)|Carib]] i [[América Central]]. Va ser l'únic president que va visitar Cuba fins que, ochenta y ocho anys despuix, ho va fer [[Barack Obama]] en 2016.{{harvnp|Kim|2014|p=1}}</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>===Les eleccions de 1928===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>===Les eleccions de 1928===</div></td></tr>
<tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l201">Llínea 201:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 201:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Encara que alguns dels membres del Govern de Harding havien quedat maltrechos pels escàndals, en un principi Coolidge els va mantindre a tots en els seus càrrecs, convençut de que, com a successor del fallit, estava obligat a mantindre tant la direcció política com a l'equip del difunt Harding fins a les eleccions. Va conservar també a l'hàbil redactor dels discursos de Harding [[Judson T. Welliver]], al que Stuart Crawford va substituir en novembre de 1925.{{harvnp|Greenberg|2006|pp=48-49}} Coolidge va nomenar a [[C. Bascom Slemp]], diputat de [[#Virginia]] i veterà de la política nacional per a que, junt al republicà de Massachusetts Edward T. Clark —organisador i colaborador seu des de l'época de vicepresident—, li serviren de caps de gabinet.{{harvnp|Fuess|1940|pp=320-22}} </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Encara que alguns dels membres del Govern de Harding havien quedat maltrechos pels escàndals, en un principi Coolidge els va mantindre a tots en els seus càrrecs, convençut de que, com a successor del fallit, estava obligat a mantindre tant la direcció política com a l'equip del difunt Harding fins a les eleccions. Va conservar també a l'hàbil redactor dels discursos de Harding [[Judson T. Welliver]], al que Stuart Crawford va substituir en novembre de 1925.{{harvnp|Greenberg|2006|pp=48-49}} Coolidge va nomenar a [[C. Bascom Slemp]], diputat de [[#Virginia]] i veterà de la política nacional per a que, junt al republicà de Massachusetts Edward T. Clark —organisador i colaborador seu des de l'época de vicepresident—, li serviren de caps de gabinet.{{harvnp|Fuess|1940|pp=320-22}} </div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Provablement la figura en més poder del seu Govern va ser el secretari del Tesor [[Andrew Mellon]], que controlava la política financera i al que molts, entre ells el cap de l'oposició parlamentària [[John Nance Garner]], tenien per més poderós que el propi president.{{harvnp|Rusnak|1983|pp=270-271}} El secretari de Comerç [[Herbert Hoover]] també descollaba, en part perque Coolidge valorava la propaganda favorable que este proporcionava gràcies a les seues mides favorables a les empreses.{{harvnp|Polsky|Tkacheva|2002|pp=224-227}} El secretari d'Estat [[Charles Evans Hughes]] va dirigir la política exterior del Govern fins que va dimitir en 1925, despuix de la reelecció de Coolidge. Li va substituir [[Frank B. Kellogg]], que havia segut senador i embaixador en el Regne Unit. Coolidge va fer atres dos nomenaments despuix de renovar el càrrec de president: va donar el lloc de secretari d'Agricultura a [[William M. Jardine]] i el de fiscal general a [[John G. Sargent]].{{harvnp|Greenberg|2006|pp=111-112}} Coolidge va carir de vicepresident durant el seu primer mandat, i [[Charles Dawes]] fungió com a tal en el segon; Dawes i el president discrepaven en diversos assunts, entre ells la política agrícola.<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref name="dawesvp1">{{cita web|títul=Charres G. Dawes, 30th Vice President (1925-1929) |url=https://www.senate.gov/artandhistory/history/common/generic/vp_charles_dawes.htm |website=US Senate |accessdate=2 de febrer de 2017 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141106112435/https://www.senate.gov/artandhistory/history/common/generic/vp_charles_dawes.htm |archivedate=6 de novembre de 2014 }}</ref></del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Provablement la figura en més poder del seu Govern va ser el secretari del Tesor [[Andrew Mellon]], que controlava la política financera i al que molts, entre ells el cap de l'oposició parlamentària [[John Nance Garner]], tenien per més poderós que el propi president.{{harvnp|Rusnak|1983|pp=270-271}} El secretari de Comerç [[Herbert Hoover]] també descollaba, en part perque Coolidge valorava la propaganda favorable que este proporcionava gràcies a les seues mides favorables a les empreses.{{harvnp|Polsky|Tkacheva|2002|pp=224-227}} El secretari d'Estat [[Charles Evans Hughes]] va dirigir la política exterior del Govern fins que va dimitir en 1925, despuix de la reelecció de Coolidge. Li va substituir [[Frank B. Kellogg]], que havia segut senador i embaixador en el Regne Unit. Coolidge va fer atres dos nomenaments despuix de renovar el càrrec de president: va donar el lloc de secretari d'Agricultura a [[William M. Jardine]] i el de fiscal general a [[John G. Sargent]].{{harvnp|Greenberg|2006|pp=111-112}} Coolidge va carir de vicepresident durant el seu primer mandat, i [[Charles Dawes]] fungió com a tal en el segon; Dawes i el president discrepaven en diversos assunts, entre ells la política agrícola.</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>===Nomenaments judicials===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>===Nomenaments judicials===</div></td></tr>
<tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l222">Llínea 222:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 222:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Pese a la seua reputació de persona de poques paraules i inclús de huraño, Coolidge va amprar durant el seu mandat la ràdio, per llavors un nou mig de difusió, i va realisar alguns discursos rellevants a lo llarc de la seua presidència que varen ser radiados. Tractava a sovint en els periodistes i va donar cinccentes vint rodes de prensa durant el seu mandat; es va reunir en els periodistes en més ocasions que cap atre president en l'història del país.{{harvnp|Greenberg|2006|p=7}} La seua [[Investidura presidencial de Calvin Coolidge en 1925|segona investidura]] va ser la primera que es va emetre per ràdio. El 6 de decembre de 1923, va donar el primer discurs al Congrés que es radió en l'història dels Estats Units.{{harvnp|Sobel|1998|p=252}} Coolidge va aprovar la [[Llei de Radi de 1927]], que deixava la regulació del nou mig a la recent creada [[Comissió Federal de Radi]]. L'11 d'agost de 1924, [[Theodore W. Case]], va gravar al president en els jardins de la Casa Blanca amprant per a això [[phonofilm]] (una película que gravava el sò junt a l'image, inventada per [[Llig DeForest]]); va ser la primera volta que un president nortamericà apareixia en una película sonora. El títul de la gravació va ser ''President Coolidge, Taken on the White House Grounds'' (''El president Coolidge, en els jardins de la Casa Blanca'').<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{cita web|url=https://archive.org/details/coolidge_1924|títul=President Coolidge, Taken on the White House Ground (1924)|accessdate=4 de febrer de 2007}}</ref> </del>Quan [[Charles Lindbergh]] va aplegar a Washington en un buc de l'Armada despuix de la seua famosa travessia aérea de l'Atlàntic de 1927, el president li va donar la benvinguda al país en una recepció que es va gravar en película sonora.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Pese a la seua reputació de persona de poques paraules i inclús de huraño, Coolidge va amprar durant el seu mandat la ràdio, per llavors un nou mig de difusió, i va realisar alguns discursos rellevants a lo llarc de la seua presidència que varen ser radiados. Tractava a sovint en els periodistes i va donar cinccentes vint rodes de prensa durant el seu mandat; es va reunir en els periodistes en més ocasions que cap atre president en l'història del país.{{harvnp|Greenberg|2006|p=7}} La seua [[Investidura presidencial de Calvin Coolidge en 1925|segona investidura]] va ser la primera que es va emetre per ràdio. El 6 de decembre de 1923, va donar el primer discurs al Congrés que es radió en l'història dels Estats Units.{{harvnp|Sobel|1998|p=252}} Coolidge va aprovar la [[Llei de Radi de 1927]], que deixava la regulació del nou mig a la recent creada [[Comissió Federal de Radi]]. L'11 d'agost de 1924, [[Theodore W. Case]], va gravar al president en els jardins de la Casa Blanca amprant per a això [[phonofilm]] (una película que gravava el sò junt a l'image, inventada per [[Llig DeForest]]); va ser la primera volta que un president nortamericà apareixia en una película sonora. El títul de la gravació va ser ''President Coolidge, Taken on the White House Grounds'' (''El president Coolidge, en els jardins de la Casa Blanca''). Quan [[Charles Lindbergh]] va aplegar a Washington en un buc de l'Armada despuix de la seua famosa travessia aérea de l'Atlàntic de 1927, el president li va donar la benvinguda al país en una recepció que es va gravar en película sonora.</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><gallery></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><gallery></div></td></tr>
</table>ValBOThttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calvin_Coolidge&diff=492052&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul solicitat2026-07-07T21:54:07Z<p>Bot: Creant artícul solicitat</p>
<a href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calvin_Coolidge&diff=492052">Mostrar els canvis</a>ValBOT