https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Callosciurus_erythraeusCallosciurus erythraeus - Historial de revisions2026-07-09T09:14:22ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Callosciurus_erythraeus&diff=500652&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T16:10:57Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:A Sciuridae in Taipei 2.jpg|miniatura|farda de Pallas (''Callosciurus erythraeus'')]]<br />
<br />
La '''farda de Pallas''' ('''''Callosciurus erythraeus''''') és una espècie de [[rosegador]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sciuridae]] nativa de [[Gran China]], [[Índia]] i el [[Surest Asiàtic|surest asiàtic]].<br />
<br />
== Distribució ==<br />
La farda de Pallas viu en la [[Índia]], [[Birmània]], [[China]], [[Taiwan]], [[Hong Kong]], [[Tailàndia]], [[Península de Malaca]] i [[Indochina]]. Poblacions han segut introduïdes en la [[Província de Buenos Aires]] d'[[Argentina]], en [[Moorslede|Dadizele]] en [[Bèlgica]] (on inicialment es pensava que es tractava de ''[[Sciurotamias davidianus]]''), els [[Països Baixos]], [[Antibes]] en [[França]], i en [[Japó]].<ref name="Lurz20134">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><ref name="introduced2">Stuyck, Baert, Breyne & Adriaens (2010). ''[http://ias.biodiversity.be/meetings/200905_science_facing_aliens/poster_06.pdf Invasion history and control of a Pallas squirrel Callosciurus erythraeus population in Dadizele, Belgium.]'' [[Research Institute for Nature and Forest|Instituut voor Natuur- en Bosonderzoek]]</ref> En estes regions està considerat una [[espècie invasora]], que pot causar dany considerable als arbres i competir en la fauna i flora nativa com la [[Sciurus vulgaris|farda roja]].<ref name="introduced2" /><br />
<br />
Actualment es troba en la llista d'espècies exòtiques invasoras preocupants per a l'Unió Europea.<ref>http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R1141&from=EN</ref><br />
<br />
=== Invasió en Argentina ===<br />
En 1973 varen ser lliberades 3 parelles de fardes per [[Ignacio Steverlynk]] en [[Vila Flandria]], [[Partit de Luján]], [[Província de Buenos Aires]].<ref>{{Cita lliure|llinages=Parera|nom=Anibal F.|enlaceautor=|títul=Els mamífers de l'Argentina i la region austral de sudamérica|url=|fechaacceso=|any=2018|editorial=AP Edicions Naturals|isbn=978-987-42-9420-3|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref> En trobar-se en condicions favorables, la seua expansió va ser exponencial. Degut també a resultar una espècie carismàtica, la qual cosa va fomentar el seu us com a mascota.<ref>{{Cita web|url=https://www.argentina.gob.ar/ambiente/biodiversidad/exoticas-invasoras/proyecte/farda-pancha-roja|títul=Farda de pancha roja}}</ref><br />
<br />
L'expansió va ser tan accelerada, que s'han trobat eixemplars d'esta espècie en províncies com Còrdova, Mendoza, Santa Fe, i atres llocs més de Buenos Aires com CABA.<ref>{{Cita web|url=http://sobrelatierra.agro.uba.ar/la-farda-de-pancha-roja-cada-volta-mes-#present-en-caba/|títul=La farda de pancha roja, cada volta més present en CABA}}</ref><br />
<br />
La seua abundància en ambients rurals i urbans genera diferents tipos de danys potencials:<br />
<br />
* efectes en la salut de la població<br />
* conseqüències en les espècies natives<br />
* danys en la producció<br />
* danys econòmics<ref>{{Cita web|url=https://www.argentina.gob.ar/ambiente/biodiversidad/exoticas-invasoras/proyecte/farda-pancha-roja|títul=Danys causats per la farda de pancha roja}}</ref><br />
<br />
== Descripció ==<br />
És una [[farda]] de mijà tamany, en una llongitut de cap-cos, i una coa d'uns de llongitut. Abdós sexes són d'aspecte i mida similars, i pesen entre 310 and 460 grams. El color del pèl varia considerablement entre les subespecies, pero és generalment pardusco en l'esquena en una més tenyida rojosa en la pancha, i a sovint en algun negre en la coa. El patró precís i les ombres de la pell són a sovint utilisats per a distinguir una subespecie d'una atra.<ref name="Lurz2013">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><br />
<br />
=== Subespecies ===<br />
Més de 30 subespecies han segut identificades, encara que no totes estan reconeguts per totes les autoritats.<ref name="Lurz20132">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><br />
<br />
== Biologia ==<br />
<br />
Són principalment [[Herbívor|herbívores]]. Mengen una àmplia gama de menjars diferents. Aixina i tot, la seua alimentació primària sempre inclou fulls, flors, llavors, i fruta.<ref name="Koyabu2009">{{Cita publicació|títul=Craniodental mechanics and the feeding ecology of two sympatric callosciurine squirrels in Vietnam|llinages=Koyabu, D.B.|publicació=Journal of Zoology|volum=279|número=4|pàgines=372–380|doi=10.1111/j.1469-7998.2009.00629.x|any=2009|número-autors=etal}}</ref> També mengen cantitats menudes d'insectes, aixina com ous de pardals ocasionalment.<ref name="Lurz20135">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><br />
<br />
Tenen crío durant tot l'any, i es poden aparear una atra volta a penes desmamen una ventrada anterior. L'embaràs dura 47 a 49 dies, i naixen fins a quatre crío, normalment dos. La crío deixa el niu entre 40 a 50 dies de naixcuda, i és sexualment madura a l'any d'edat. Han vixcut para fins a 17 anys en captivitat.<ref name="Lurz20136">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><br />
<br />
== Comportament ==<br />
Estes fardes són [[Diurnalidad|diürnes]], i habiten en el dosel dels boscs, i construïxen nius de full 7 to 18 metros per damunt del sol, i encara que a voltes els fan en caus.<ref name="Lurz20137">{{Cita publicació|títul=''Callosciurus erythraeus'' (Rodentia: Sciuridae)|llinages=Lurz, W.W.|publicació=Mammalian Species|volum=45|número=902|pàgines=60–74|doi=10.1644/902.1|any=2013|número-autors=etal}}</ref><ref name="Setoguchi1991">{{Cita publicació|títul=Nest-site selection and nest-building behavior of ret-bellied tree squirrels on Tomogashima Island, Japan|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_1991-02_72_1/page/163|llinages=Setoguchi, M.|publicació=Journal of Mammalogy|volum=72|número=1|pàgines=163–170|doi=10.2307/1381991|any=1991}}</ref> Les femelles ocupen territoris d'unes 0,5 to 0,8 hectàrees, generalment separades, mentres els machos ocupen territoris més grans d'1,3 a 3,8 hectàrees, els quals si es solapan en els territoris d'atres machos i femelles.<ref name="Tamura1988">{{Cita publicació|títul=Dominance hierarchy and mating behavior of the Formosan squirrel, ''Callosciurus erythraeus thaiwanensis''|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_1988-05_69_2/page/320|llinages=Tamura, N.|publicació=Journal of Mammalogy|volum=69|número=2|pàgines=320–331|doi=10.2307/1381382|any=1988|número-autors=etal}}</ref> Com moltes atres fardes, han segut observats guardant bellotes en l'autumne.<ref name="Xiao2009">{{Cita publicació|títul=Behavioral adaptation of Pallas's squirrels to germination schedule and tannins in acorns|llinages=Xiao, Z.|publicació=Behavioral Ecology|volum=20|número=5|pàgines=1050–1055|doi=10.1093/beheco/arp096|any=2009|número-autors=etal}}</ref><br />
<br />
Estes fardes produïxen sons d'alarma per a advertir als seus veïns de depredadors, i ha segut observat atacant a culebras trepadoras, en les femelles protegint a les cries.<ref name="Tamura1989">{{Cita publicació|títul=Snake-directed mobbing by the Formosan squirrel ''Callosciurus erythraeus thaiwanensis''|url=https://archive.org/details/sim_behavioral-ecology-and-sociobiology_1989-03_24_3/page/175|llinages=Tamura, N.|publicació=Behavioral Ecology and Sociobiology|volum=24|número=3|pàgines=175–180|doi=10.1007/BF00292100|any=1989}}</ref> Els machos també fan forts sons abans i despuix del apareamiento.<ref name="Tamura1995">{{Cita publicació|títul=Postcopulatory mat guarding by vocalization in the Formosan squirrel|url=https://archive.org/details/sim_behavioral-ecology-and-sociobiology_1995-06_36_6/page/377|llinages=Tamura, N.|publicació=Behavioral Ecology and Sociobiology|volum=36|número=6|pàgines=377–386|doi=10.1007/BF00177333|any=1995}}</ref><br />
<br />
== Galeria d'Imàgens ==<br />
<gallery perrow="5"><br />
Archiu:Callosciurus erythraeus thaiwanensis (30138554463).jpg|''Callosciurus erythraeus thaiwanensis''<br />
Archive:Callosciurus erythraeus thaiwanensis (34345611143).jpg|La farda s'alimenta d'una fruta en [[República de China|Taiwan]]<br />
<br />
Archiu:Callosciurus erythraeus thaiwanensis (34310721584).jpg|La farda s'alimenta d'una fruta en [[República de China|Taiwan]]<br />
Archiu:Ret-bellied Squirrel dead hunted.jpg|Algunes poblacions tenen una pancha roja lluenta ([[Arunachal Pradesh]], Índia)<br />
Archiu:Callosciurus-erythraeus (drink water in park).JPG|Farda bevent aigua en un parc<br />
Archive:Sciurus sladeni Keulemans.jpg|Ilustració de John Anderson (1878)<br />
</gallery><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat}}<br />
{{wikispecies}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]</div>ValBOT