Calamospiza melanocorys - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '

2026-07-07T17:52:52Z

Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	En una llongitut entre 15 i 19 [[cm]], és un au relativament gran dins de la seua família. És una espècie en marcat dimorfisme sexual únicament en estiu. Els machos en estiu són casi completament negres, en una taca blanca molt evident en l'ala i una miqueta més de blanc en les plomes cobertoras inferiors de la coa. Femelles, individus jovenils i machos en hivern tenen les parts ventrales blanques i les dorsals pardas; el pit i l'esquena estan tacats i en l'ala presenten una taca blanca que no obstant no sempre és perceptible.		En una llongitut entre 15 i 19 [[cm]], és un au relativament gran dins de la seua família. És una espècie en marcat dimorfisme sexual únicament en estiu. Els machos en estiu són casi completament negres, en una taca blanca molt evident en l'ala i una miqueta més de blanc en les plomes cobertoras inferiors de la coa. Femelles, individus jovenils i machos en hivern tenen les parts ventrales blanques i les dorsals pardas; el pit i l'esquena estan tacats i en l'ala presenten una taca blanca que no obstant no sempre és perceptible.

	Habiten en àrees obertes i planes. S'alimenten en el sol, principalment d'insectes en estiu i de llavors en hivern. En época reproductiva poblen pasturages i zones de vegetació arbustiva en el suroest de Canadà i el centre i oest dels Estats Units. En hivern ~~migran~~ en brandades numeroses cap a [[Texas]] i el nort i centre de Mèxic, a on poblen regions àrides en [[Sonora]] i el [[Altiplà Mexicà\|Altiplano Central]] fins a la regió del [[Bajío (Mèxic)\|Bajío]]. En la temporada hivernal són molt gregarios, formant grans grups alimenticis.		Habiten en àrees obertes i planes. S'alimenten en el sol, principalment d'insectes en estiu i de llavors en hivern. En época reproductiva poblen pasturages i zones de vegetació arbustiva en el suroest de Canadà i el centre i oest dels Estats Units. En hivern migren en brandades numeroses cap a [[Texas]] i el nort i centre de Mèxic, a on poblen regions àrides en [[Sonora]] i el [[Altiplà Mexicà\|Altiplano Central]] fins a la regió del [[Bajío (Mèxic)\|Bajío]]. En la temporada hivernal són molt gregarios, formant grans grups alimenticis.

	En época reproductiva, el macho canta durant el vol per a marcar el seu territori. La seua vora és melodioso i recorda al de la moradura roja (''[[Cardinalis cardinalis]]''). La femella construïx un niu en forma de tassa sobre el sol, entre el pasturage.		En época reproductiva, el macho canta durant el vol per a marcar el seu territori. La seua vora és melodioso i recorda al de la moradura roja (''[[Cardinalis cardinalis]]''). La femella construïx un niu en forma de tassa sobre el sol, entre el pasturage.

Admin: Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

2026-07-07T17:49:41Z

Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	En una llongitut entre 15 i 19 [[cm]], és un au relativament gran dins de la seua família. És una espècie en marcat dimorfisme sexual únicament en estiu. Els machos en estiu són casi completament negres, en una taca blanca molt evident en l'ala i una miqueta més de blanc en les plomes cobertoras inferiors de la coa. Femelles, individus jovenils i machos en hivern tenen les parts ventrales blanques i les dorsals pardas; el pit i l'esquena estan tacats i en l'ala presenten una taca blanca que no obstant no sempre és perceptible.		En una llongitut entre 15 i 19 [[cm]], és un au relativament gran dins de la seua família. És una espècie en marcat dimorfisme sexual únicament en estiu. Els machos en estiu són casi completament negres, en una taca blanca molt evident en l'ala i una miqueta més de blanc en les plomes cobertoras inferiors de la coa. Femelles, individus jovenils i machos en hivern tenen les parts ventrales blanques i les dorsals pardas; el pit i l'esquena estan tacats i en l'ala presenten una taca blanca que no obstant no sempre és perceptible.

	Habiten en àrees obertes i planes. S'alimenten en el sol, principalment d'insectes en estiu i de llavors en hivern. En época reproductiva poblen pasturages i zones de vegetació arbustiva en el suroest de Canadà i el centre i oest dels Estats Units. En hivern migran en ~~bandadas~~ numeroses cap a [[Texas]] i el nort i centre de Mèxic, a on poblen regions àrides en [[Sonora]] i el [[Altiplà Mexicà\|Altiplano Central]] fins a la regió del [[Bajío (Mèxic)\|Bajío]]. En la temporada hivernal són molt gregarios, formant grans grups alimenticis.		Habiten en àrees obertes i planes. S'alimenten en el sol, principalment d'insectes en estiu i de llavors en hivern. En época reproductiva poblen pasturages i zones de vegetació arbustiva en el suroest de Canadà i el centre i oest dels Estats Units. En hivern migran en brandades numeroses cap a [[Texas]] i el nort i centre de Mèxic, a on poblen regions àrides en [[Sonora]] i el [[Altiplà Mexicà\|Altiplano Central]] fins a la regió del [[Bajío (Mèxic)\|Bajío]]. En la temporada hivernal són molt gregarios, formant grans grups alimenticis.

	En época reproductiva, el macho canta durant el vol per a marcar el seu territori. La seua vora és melodioso i recorda al de la moradura roja (''[[Cardinalis cardinalis]]''). La femella construïx un niu en forma de tassa sobre el sol, entre el pasturage.		En época reproductiva, el macho canta durant el vol per a marcar el seu territori. La seua vora és melodioso i recorda al de la moradura roja (''[[Cardinalis cardinalis]]''). La femella construïx un niu en forma de tassa sobre el sol, entre el pasturage.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T16:32:55Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:IMG 7043 lark bunting.jpg|miniatura|chingolo albinegro (''Calamospiza melanocorys'')]]

El '''chingolo albinegro'''<ref>{{Noms aus SEO 16|fechaacceso =3 d'octubre de 2017}}</ref> o '''llanero alipálido'''<ref>Sada, Phillips i Ramos, 1984</ref> ('''''Calamospiza melanocorys''''') és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Passerellidae]] de l'oest d'Amèrica del Nort. Anida en [[Canadà]] i els [[Estats Units]] i inverna en el sur d'este últim país i en [[Mèxic]]. Forma part del [[Gènero (biologia)|gènero]] monotípico '''''Calamospiza'''''.

En una llongitut entre 15 i 19 [[cm]], és un au relativament gran dins de la seua família. És una espècie en marcat dimorfisme sexual únicament en estiu. Els machos en estiu són casi completament negres, en una taca blanca molt evident en l'ala i una miqueta més de blanc en les plomes cobertoras inferiors de la coa. Femelles, individus jovenils i machos en hivern tenen les parts ventrales blanques i les dorsals pardas; el pit i l'esquena estan tacats i en l'ala presenten una taca blanca que no obstant no sempre és perceptible.

Habiten en àrees obertes i planes. S'alimenten en el sol, principalment d'insectes en estiu i de llavors en hivern. En época reproductiva poblen pasturages i zones de vegetació arbustiva en el suroest de Canadà i el centre i oest dels Estats Units. En hivern migran en bandadas numeroses cap a [[Texas]] i el nort i centre de Mèxic, a on poblen regions àrides en [[Sonora]] i el [[Altiplà Mexicà|Altiplano Central]] fins a la regió del [[Bajío (Mèxic)|Bajío]]. En la temporada hivernal són molt gregarios, formant grans grups alimenticis.

En época reproductiva, el macho canta durant el vol per a marcar el seu territori. La seua vora és melodioso i recorda al de la moradura roja (''[[Cardinalis cardinalis]]''). La femella construïx un niu en forma de tassa sobre el sol, entre el pasturage.

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]