Calígula - Historial de revisions

Lluísm en 18:23 12 abr 2026

2026-04-12T18:23:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 12 abr 2026
Llínea 20:		Llínea 20:

	Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.		Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Benediktson, D. Thomas (1991). «Caligula's Phobias and Philias: Fear of Seizure?». The Classical Journal. pp. 159-163		* Benediktson, D. Thomas (1991). «Caligula's Phobias and Philias: Fear of Seizure?». The Classical Journal. pp. 159-163

Jose2 en 12:09 19 oct 2024

2024-10-19T12:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 19 oct 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	* Suetonio, Las Vidas de los Doce Césares, Vida de Calígula		* Suetonio, Las Vidas de los Doce Césares, Vida de Calígula
	* Tácito, Anales IV.41		* Tácito, Anales IV.41

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Caligula}}		{{Commonscat\|Caligula}}

Jose2 en 18:01 15 oct 2023

2023-10-15T18:01:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 15 oct 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.		Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.

			== Referències ==
			* Benediktson, D. Thomas (1991). «Caligula's Phobias and Philias: Fear of Seizure?». The Classical Journal. pp. 159-163
			* Dion Casio, Historia Romana LI.20
			* Philip Milnes-Smith, From Caligula to Constantine. Tyranny and Transformation in Roman Portraiture. Journal of roman studies, ISSN 0075-4358, Nº 93, 2003, p. 319
			* Wardle, D. (1994). Suetonius' Life of Caligula: a Commentary. p. 313
			* Woods, David (2000). Caligula's Seashells. Bruselas: Greece and Rome. pp. 80-87

			== Bibliografia ==
			* A. Barrett, Anthony (1989). Caligula: the corruption of power. Batsford. ISBN 0-7134-5487-3
			* Grant, Michael (1975). The Twelve Caesars. Nueva York: Charles Scribner's Sons
			* Hurley, Donna W. (1993). An Historical and Historiographical Commentary on Suetonius: Life of C. Caligula. Atlanta, Georgia: Georgia: Scholars Press
			* Plinio el Viejo, Naturalis Historia V.2
			* Suetonio, Las Vidas de los Doce Césares, Vida de Calígula
			* Tácito, Anales IV.41

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:53 1 jul 2022

2022-07-01T18:53:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 1 jul 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	[[Categoria:Emperadors romans]]		[[Categoria:Emperadors romans]]
	[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]		[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]
			[[Categoria:Biografies]]

Coca antoñina en 19:19 27 jun 2022

2022-06-27T19:19:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 27 jun 2022
Llínea 20:		Llínea 20:

	Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.		Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:35 13 ago 2021

2021-08-13T18:35:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 13 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Museo Nazionale Naples Caligula.jpg\|thumb\|250px\|Calígula]]		[[File:Museo Nazionale Naples Caligula.jpg\|thumb\|250px\|Calígula]]

	'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el [[31 d'agost]] del [[12]] i mort el [[24 de giner]] del [[41]]), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'[[Imperi Romà]] entre el any [[37]] i el any [[41]].		'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el [[31 d'agost]] del [[12]] i mort el [[24 de giner]] del [[41]]), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'[[Imperi Romà]] entre l'any [[37]] i l'any [[41]].

	Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma\|Roma]] i era membre de la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)\|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].		Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma\|Roma]] i era membre de la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)\|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].

Jose2 en 18:20 13 ago 2021

2021-08-13T18:20:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 13 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Caligula 02.~~JPG~~\|thumb\|~~230px~~\|~~Bust de~~ Calígula]]		[[File:Museo Nazionale Naples Caligula.jpg\|thumb\|250px\|Calígula]]

	'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el [[31 d'agost]] del [[12]] i mort el [[24 de giner]] del [[41]]), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'[[Imperi Romà]] entre el any [[37]] i el any [[41]].		'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el [[31 d'agost]] del [[12]] i mort el [[24 de giner]] del [[41]]), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'[[Imperi Romà]] entre el any [[37]] i el any [[41]].

Jose2 en 18:16 13 ago 2021

2021-08-13T18:16:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 13 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Caligula 02.JPG\|thumb\|230px\|Bust de Calígula]]		[[File:Caligula 02.JPG\|thumb\|230px\|Bust de Calígula]]

	'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de ~~gener~~ del 41), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'Imperi Romà entre el any [[37]] i el any [[41]].		'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el [[31 d'agost]] del [[12]] i mort el [[24 de giner]] del [[41]]), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'[[Imperi Romà]] entre el any [[37]] i el any [[41]].

	Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma\|Roma]] i ~~pertanyguí a~~ la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)\|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].		Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma\|Roma]] i era membre de la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)\|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].

	Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per [[Tiberi]] i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia [[encefalitis]] o [[epilèpsia]].		Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per [[Tiberi]] i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia [[encefalitis]] o [[epilèpsia]].

	Durant este temps, va ordenar assessinar diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu [[cavall]] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de [[Antiga Roma\|Roma]], considerant-se ell mateix com un Deu.		Durant este temps, va ordenar assessinar a diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu [[cavall]] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de [[Antiga Roma\|Roma]], considerant-se ell mateix com un Deu.

	Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de [[Reggio de Calàbria]] i de [[Sicília]] lo que va permetre aumentar les exportacions de [[blat]] des d'Egipte.		Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de [[Reggio de Calàbria]] i de [[Sicília]] lo que va permetre aumentar les exportacions de [[blat]] des d'[[Egipte]].

	També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que [[Plini el Vell]] considera maravelles de l'~~inginyeria~~.		També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que [[Plini el Vell]] considera maravelles de l'ingenyeria.

	També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'[[Egipte]] (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de Roma.		També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'[[Egipte]] (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de [[Roma]].

	En Siracusa, va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint~~-ne~~ en el manteniment. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels Alps. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.		En [[Siracusa]], va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint en el manteniment d'elles. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels [[Alps]]. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.

	Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.		Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.

	Aixina, el 22 de giner ~~del~~ 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula ~~mentre~~ parlava en uns ~~jòvens~~ actors durant un ~~espectacul~~ en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.		Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Bust de Calígula '''Gai Juli Cèsar August Germànic''' (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el…»

2021-08-13T18:11:38Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|Bust de Calígula '''Gai Juli Cèsar August Germànic''' (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el…»

Pàgina nova

[[File:Caligula 02.JPG|thumb|230px|Bust de Calígula]]

'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'Imperi Romà entre el any [[37]] i el any [[41]].

Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma|Roma]] i pertanyguí a la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per [[Tiberi]] i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia [[encefalitis]] o [[epilèpsia]].

Durant este temps, va ordenar assessinar diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu [[cavall]] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de [[Antiga Roma|Roma]], considerant-se ell mateix com un Deu.

Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de [[Reggio de Calàbria]] i de [[Sicília]] lo que va permetre aumentar les exportacions de [[blat]] des d'Egipte.

També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que [[Plini el Vell]] considera maravelles de l'inginyeria.

També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'[[Egipte]] (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de Roma.

En Siracusa, va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint-ne en el manteniment. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels Alps. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.

Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.

Aixina, el 22 de giner del 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentre parlava en uns jòvens actors durant un espectacul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Caligula}}

{{Successió
|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|40px]]<br>Emperador romà
|predecessor=[[Tiberi]]
|successor=[[Claudi]]
|periodo=[[37]] - [[41]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]