Cachalot - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:33:36Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 28 ago 2023
Llínea 46:		Llínea 46:
	L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>		L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>

	Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon ~~cridada~~ «gepa» pels balleners i pot ser confòs en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>		Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon nomenada «gepa» pels balleners i pot ser confòs en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>

	La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>		La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>

Valencian en 17:42 6 jul 2022

2022-07-06T17:42:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 6 jul 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseïx el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].		El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseïx el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

	Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseïx una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[~~Cetacea~~\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.		Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseïx una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetàcea\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

	== Descripció ==		== Descripció ==
Llínea 37:		Llínea 37:
	\|}		\|}

	El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els mascles grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els mascles no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 ~~quilograms~~ de pes.<ref name = Princeton/>		El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els mascles grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els mascles no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilógrams de pes.<ref name = Princeton/>

	Se troba entre els [[Cetacea\|cetàceus]] que presenten un [[dimorfisme sexual]] més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Shirihai, H. y Jarrett, B. \|títul=Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World\|editorial=Princeton University Press\|data=2006\|isbn=0-691-12757-3\|llengua=}}</ref> pero els mascles madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.<ref name = Whitehead/>		Se troba entre els [[Cetacea\|cetàceus]] que presenten un [[dimorfisme sexual]] més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Shirihai, H. y Jarrett, B. \|títul=Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World\|editorial=Princeton University Press\|data=2006\|isbn=0-691-12757-3\|llengua=}}</ref> pero els mascles madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.<ref name = Whitehead/>
Llínea 46:		Llínea 46:
	L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>		L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>

	Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon cridada «gepa» pels balleners i pot ser ~~confós~~ en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>		Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon cridada «gepa» pels balleners i pot ser confòs en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>

	La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>		La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>
Llínea 52:		Llínea 52:
	== Mandíbules i dents ==		== Mandíbules i dents ==
	[[Archiu:Dirk Claesen - Sperm Whale.jpg\|thumb\|200px\|La mandíbula inferior és llarga i estreta. Les dents encaixen en les mosses a lo llarc de la mandíbula superior]]		[[Archiu:Dirk Claesen - Sperm Whale.jpg\|thumb\|200px\|La mandíbula inferior és llarga i estreta. Les dents encaixen en les mosses a lo llarc de la mandíbula superior]]
	El cachalot té de 20 a 26 [[dent]]s en cada costat de la mandíbula inferior. Les dents tenen forma cònica i pesen fins un kg.<ref>[http://www.acsonline.org/factpack/spermwhl.htm «American Cetacean Society Fact Sheet»].</ref> El ~~proposit~~ de les dents és desconegut, puix no semblen ser necessaris per a capturar o menjar [[calamar]]s, ya que s'han observat animals be alimentats que no tenien dentadura. Una hipòtesis és que les dents s'usen per a l'agressió entre mascles.<ref>[http://www.whale-images.com/sperm_whale_facts.jsp «»Sperm Whale Facts»].</ref> Els mascles mostren a sovint cicatrius que semblen haver segut causades per dents. En la mandíbula superior conten en dents ~~rudimentaries~~, pero rarament emergixen de la cavitat oral.<ref>{{cita llibre\|títul=Sperm Whales Social Evolution in the Ocean\|autor=Whitehead, H.\|data=2003\|isbn=0-226-89518-1\|editorial=University of Chicago Press\|ubicació=Chicago}}</ref>		El cachalot té de 20 a 26 [[dent]]s en cada costat de la mandíbula inferior. Les dents tenen forma cònica i pesen fins un kg.<ref>[http://www.acsonline.org/factpack/spermwhl.htm «American Cetacean Society Fact Sheet»].</ref> El propòsit de les dents és desconegut, puix no semblen ser necessaris per a capturar o menjar [[calamar]]s, ya que s'han observat animals be alimentats que no tenien dentadura. Una hipòtesis és que les dents s'usen per a l'agressió entre mascles.<ref>[http://www.whale-images.com/sperm_whale_facts.jsp «»Sperm Whale Facts»].</ref> Els mascles mostren a sovint cicatrius que semblen haver segut causades per dents. En la mandíbula superior conten en dents rudimentàries, pero rarament emergixen de la cavitat oral.<ref>{{cita llibre\|títul=Sperm Whales Social Evolution in the Ocean\|autor=Whitehead, H.\|data=2003\|isbn=0-226-89518-1\|editorial=University of Chicago Press\|ubicació=Chicago}}</ref>

	=== Respiració i immersió ===		=== Respiració i immersió ===
Llínea 59:		Llínea 59:
	El cachalot s'ha als canvis dràstics de pressió quan se sumergix. La seua caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de [[nitrogen]], i el [[metabolisme]] pot disminuir per a conservar [[oxigen]].<ref>Kooyman, G. L.& Ponganis, P. J. (octubre de 1998). «The Physiological Basis of Diving to Depth: Birds and Mammals». Annual Review of Physiology 60 (1): 19–32.</ref><ref>Tyack, P., Johnson, M., Aguilar Soto, N., Sturlese, A. & Madsen, P. (18 d'octubre de 2006). «Extreme diving of beaked whales». Journal of Experimental Biology 209: 4238–4253.</ref> La [[mioglobina]], una proteïna que almagasena oxigen en el [[múscul]], és molt més abundant que en els animals terrestres.<ref>Noren, S. R. & Williams, T. M. (junio de 2000). «Body size and skeletal muscle myoglobin of cetaceans: adaptations for maximizing dive duration». Comparative Biochemistry and Physiology - Part A: Molecular & Integrative Physiology '''126''' (2): 181–191. doi:10.1016/S1095-6433(00)00182-3.</ref> La [[sanc]] té alta densitat de [[glòbuls rojos]], els quals contenen el transportador d'oxigen [[hemoglobina]]. La sanc oxigenada pot dirigir-se solament cap al cervell i a atres òrguens essencials quan els nivells d'oxigen disminuïxen.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Marshall, C. \|títul=Encyclopedia of Marine Mammals\|editorial=Academic Press \|data=2002\|isbn=0-12-551340-2}}</ref><ref>[http://www.aquariumofpacific.org/onlinelearningcenter/print/sperm_whale «Aquarium of the Pacific - Sperm Whale»]. Aquarium of the Pacific.</ref><ref>Mark Shwartz. [http://news-service.stanford.edu/news/2007/march14/squid-031407.html «Scientists conduct first simultaneous tagging study of deep-diving predator, prey»]. Stanford Report.</ref> L'orgue de l'espermaceti també pot jugar un paper per a ajustar la flotabilitat.<ref name=clarke>Clarke, M. (1978). [http://sabella.mba.ac.uk/2028/01/Structure_and_proportions_of_the_spermaceti_organ_in_the_sperm_whale.pdf «Structure and Proportions of the Spermaceti Organ in the Sperm Whale»]. ''Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom''. 58: 1–17.</ref>		El cachalot s'ha als canvis dràstics de pressió quan se sumergix. La seua caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de [[nitrogen]], i el [[metabolisme]] pot disminuir per a conservar [[oxigen]].<ref>Kooyman, G. L.& Ponganis, P. J. (octubre de 1998). «The Physiological Basis of Diving to Depth: Birds and Mammals». Annual Review of Physiology 60 (1): 19–32.</ref><ref>Tyack, P., Johnson, M., Aguilar Soto, N., Sturlese, A. & Madsen, P. (18 d'octubre de 2006). «Extreme diving of beaked whales». Journal of Experimental Biology 209: 4238–4253.</ref> La [[mioglobina]], una proteïna que almagasena oxigen en el [[múscul]], és molt més abundant que en els animals terrestres.<ref>Noren, S. R. & Williams, T. M. (junio de 2000). «Body size and skeletal muscle myoglobin of cetaceans: adaptations for maximizing dive duration». Comparative Biochemistry and Physiology - Part A: Molecular & Integrative Physiology '''126''' (2): 181–191. doi:10.1016/S1095-6433(00)00182-3.</ref> La [[sanc]] té alta densitat de [[glòbuls rojos]], els quals contenen el transportador d'oxigen [[hemoglobina]]. La sanc oxigenada pot dirigir-se solament cap al cervell i a atres òrguens essencials quan els nivells d'oxigen disminuïxen.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Marshall, C. \|títul=Encyclopedia of Marine Mammals\|editorial=Academic Press \|data=2002\|isbn=0-12-551340-2}}</ref><ref>[http://www.aquariumofpacific.org/onlinelearningcenter/print/sperm_whale «Aquarium of the Pacific - Sperm Whale»]. Aquarium of the Pacific.</ref><ref>Mark Shwartz. [http://news-service.stanford.edu/news/2007/march14/squid-031407.html «Scientists conduct first simultaneous tagging study of deep-diving predator, prey»]. Stanford Report.</ref> L'orgue de l'espermaceti també pot jugar un paper per a ajustar la flotabilitat.<ref name=clarke>Clarke, M. (1978). [http://sabella.mba.ac.uk/2028/01/Structure_and_proportions_of_the_spermaceti_organ_in_the_sperm_whale.pdf «Structure and Proportions of the Spermaceti Organ in the Sperm Whale»]. ''Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom''. 58: 1–17.</ref>

	A pesar de que els cachalots es troben ben adaptats per al bucege de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarc determini. Els ossos mostren lesions causades per la [[Síndrome de ~~descompresión~~\|~~descompresió~~]] ràpida. Els esquelets d'individus vells mostren els danys més extensos, mentres que els esquelets d'individus jóvens no evidencien cap lesió. Estos danys poden indicar que estos cetàceus són susceptibles a la descompresió, i l'ascens súbit a la superfície pot ser letal per a ells.<ref>Moore MJ, Early GA (2004). «Cumulative sperm whale bone damage and the bends». ''Science'' 306 (5705): 2215. doi:10.1126/science.1105452. PMID 15618509.</ref>		A pesar de que els cachalots es troben ben adaptats per al bucege de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarc determini. Els ossos mostren lesions causades per la [[Síndrome de descompressió\|descompressió]] ràpida. Els esquelets d'individus vells mostren els danys més extensos, mentres que els esquelets d'individus jóvens no evidencien cap lesió. Estos danys poden indicar que estos cetàceus són susceptibles a la descompresió, i l'ascens súbit a la superfície pot ser letal per a ells.<ref>Moore MJ, Early GA (2004). «Cumulative sperm whale bone damage and the bends». ''Science'' 306 (5705): 2215. doi:10.1126/science.1105452. PMID 15618509.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-06T17:40:02Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 6 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}		{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}
	{{Wikispecies\| }}~~Physeter_macrocephalus Cachalot]'''~~		{{Wikispecies\|Physeter_macrocephalus}}
	{{DGLV\|Cachalot}}		{{DGLV\|Cachalot}}

	[[Categoria:Mamífers]]		[[Categoria:Mamífers]]
	[[Categoria:Cetàceus]]		[[Categoria:Cetàceus]]

Valencian: Text reemplaça - '* Wikispecies té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/' a '{{Wikispecies| }}'

2022-07-06T14:04:17Z

Text reemplaça - '* Wikispecies té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/' a '{{Wikispecies| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 14:04 6 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}		{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}
	* [[Wikispecies~~]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/~~Physeter_macrocephalus Cachalot]'''		{{Wikispecies\| }}Physeter_macrocephalus Cachalot]'''
	{{DGLV\|Cachalot}}		{{DGLV\|Cachalot}}

	[[Categoria:Mamífers]]		[[Categoria:Mamífers]]
	[[Categoria:Cetàceus]]		[[Categoria:Cetàceus]]

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:01:57Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 6 jul 2022
Llínea 67:		Llínea 67:
	{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}		{{Commonscat\|Physeter macrocephalus}}
	* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Physeter_macrocephalus Cachalot]'''		* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Physeter_macrocephalus Cachalot]'''
	* {{DGLV\|Cachalot}}		{{DGLV\|Cachalot}}

	[[Categoria:Mamífers]]		[[Categoria:Mamífers]]
	[[Categoria:Cetàceus]]		[[Categoria:Cetàceus]]

Valencian: Text reemplaça - 'Posseix' a 'Posseïx'

2022-07-06T01:00:14Z

Text reemplaça - 'Posseix' a 'Posseïx'

← Revisió anterior		Revisió de 01:00 6 jul 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	}}		}}

	El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> ~~Posseix~~ el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].		El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseïx el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

	Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. ~~Posseix~~ una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.		Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseïx una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2 en 10:47 8 feb 2022

2022-02-08T10:47:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 8 feb 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	\| llegenda_mapa = Distribució del cachalot		\| llegenda_mapa = Distribució del cachalot
	}}		}}
	~~{{en desenroll}}~~
	El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].		El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:14:26Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 19 gin 2020
Llínea 46:		Llínea 46:
	L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>		L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'[[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.<ref name = Whitehead/>

	Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una ~~serie~~ de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon cridada «gepa» pels balleners i pot ser confós en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>		Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'[[aigua]] quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una [[aleta dorsal]].<ref name = Whitehead/> La cresta més llarga fon cridada «gepa» pels balleners i pot ser confós en una aleta dorsal degut a la seua forma.<ref name = Princeton/>

	La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>		La [[pell]] té normalment un color [[gris]] uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del [[sol]]. També s'han observat eixemplars [[Albinisme\|albins]].<ref name="audobon">{{cita llibre\|títul=Guide to Marine Mammals of the World\|autor=Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J.\|data=2003\|isbn=0-375-41141-0\|editorial=A.A. Knopf}}</ref><ref>[http://animals.jrank.org/pages/3164/Sperm-Whales-Physeteridae-SPERM-WHALE-Physeter-macrocephalus-SPECIES-ACCOUNTS.html «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».]</ref><ref>[http://www.coreresearch.org/education/offshorespecies.htm «Offshore Cetacean Species»]. CORE</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' termens ' a ' térmens '

2019-01-26T00:16:07Z

Text reemplaça - ' termens ' a ' térmens '

← Revisió anterior		Revisió de 00:16 26 gin 2019
Llínea 18:		Llínea 18:
	El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].		El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea\|cetàceu]] [[Odontoceti\|odontocet]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus'' Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

	Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseix una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en ~~termens~~ de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en ~~termens~~ de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.		Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseix una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis\|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni\|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea\|cetàceus]], incloent les grans [[ballena\|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2: Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:05:33Z

Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 17 ago 2018
Llínea 59:		Llínea 59:
	El cachalot s'ha als canvis dràstics de pressió quan se sumergix. La seua caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de [[nitrogen]], i el [[metabolisme]] pot disminuir per a conservar [[oxigen]].<ref>Kooyman, G. L.& Ponganis, P. J. (octubre de 1998). «The Physiological Basis of Diving to Depth: Birds and Mammals». Annual Review of Physiology 60 (1): 19–32.</ref><ref>Tyack, P., Johnson, M., Aguilar Soto, N., Sturlese, A. & Madsen, P. (18 d'octubre de 2006). «Extreme diving of beaked whales». Journal of Experimental Biology 209: 4238–4253.</ref> La [[mioglobina]], una proteïna que almagasena oxigen en el [[múscul]], és molt més abundant que en els animals terrestres.<ref>Noren, S. R. & Williams, T. M. (junio de 2000). «Body size and skeletal muscle myoglobin of cetaceans: adaptations for maximizing dive duration». Comparative Biochemistry and Physiology - Part A: Molecular & Integrative Physiology '''126''' (2): 181–191. doi:10.1016/S1095-6433(00)00182-3.</ref> La [[sanc]] té alta densitat de [[glòbuls rojos]], els quals contenen el transportador d'oxigen [[hemoglobina]]. La sanc oxigenada pot dirigir-se solament cap al cervell i a atres òrguens essencials quan els nivells d'oxigen disminuïxen.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Marshall, C. \|títul=Encyclopedia of Marine Mammals\|editorial=Academic Press \|data=2002\|isbn=0-12-551340-2}}</ref><ref>[http://www.aquariumofpacific.org/onlinelearningcenter/print/sperm_whale «Aquarium of the Pacific - Sperm Whale»]. Aquarium of the Pacific.</ref><ref>Mark Shwartz. [http://news-service.stanford.edu/news/2007/march14/squid-031407.html «Scientists conduct first simultaneous tagging study of deep-diving predator, prey»]. Stanford Report.</ref> L'orgue de l'espermaceti també pot jugar un paper per a ajustar la flotabilitat.<ref name=clarke>Clarke, M. (1978). [http://sabella.mba.ac.uk/2028/01/Structure_and_proportions_of_the_spermaceti_organ_in_the_sperm_whale.pdf «Structure and Proportions of the Spermaceti Organ in the Sperm Whale»]. ''Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom''. 58: 1–17.</ref>		El cachalot s'ha als canvis dràstics de pressió quan se sumergix. La seua caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de [[nitrogen]], i el [[metabolisme]] pot disminuir per a conservar [[oxigen]].<ref>Kooyman, G. L.& Ponganis, P. J. (octubre de 1998). «The Physiological Basis of Diving to Depth: Birds and Mammals». Annual Review of Physiology 60 (1): 19–32.</ref><ref>Tyack, P., Johnson, M., Aguilar Soto, N., Sturlese, A. & Madsen, P. (18 d'octubre de 2006). «Extreme diving of beaked whales». Journal of Experimental Biology 209: 4238–4253.</ref> La [[mioglobina]], una proteïna que almagasena oxigen en el [[múscul]], és molt més abundant que en els animals terrestres.<ref>Noren, S. R. & Williams, T. M. (junio de 2000). «Body size and skeletal muscle myoglobin of cetaceans: adaptations for maximizing dive duration». Comparative Biochemistry and Physiology - Part A: Molecular & Integrative Physiology '''126''' (2): 181–191. doi:10.1016/S1095-6433(00)00182-3.</ref> La [[sanc]] té alta densitat de [[glòbuls rojos]], els quals contenen el transportador d'oxigen [[hemoglobina]]. La sanc oxigenada pot dirigir-se solament cap al cervell i a atres òrguens essencials quan els nivells d'oxigen disminuïxen.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Marshall, C. \|títul=Encyclopedia of Marine Mammals\|editorial=Academic Press \|data=2002\|isbn=0-12-551340-2}}</ref><ref>[http://www.aquariumofpacific.org/onlinelearningcenter/print/sperm_whale «Aquarium of the Pacific - Sperm Whale»]. Aquarium of the Pacific.</ref><ref>Mark Shwartz. [http://news-service.stanford.edu/news/2007/march14/squid-031407.html «Scientists conduct first simultaneous tagging study of deep-diving predator, prey»]. Stanford Report.</ref> L'orgue de l'espermaceti també pot jugar un paper per a ajustar la flotabilitat.<ref name=clarke>Clarke, M. (1978). [http://sabella.mba.ac.uk/2028/01/Structure_and_proportions_of_the_spermaceti_organ_in_the_sperm_whale.pdf «Structure and Proportions of the Spermaceti Organ in the Sperm Whale»]. ''Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom''. 58: 1–17.</ref>

	A pesar de que els cachalots es troben ben adaptats per al bucege de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarc determini. Els ossos mostren lesions causades per la [[Síndrome de descompresión\|descompresió]] ràpida. Els esquelets d'individus vells mostren els danys més extensos, mentres que els esquelets d'individus ~~jòvens~~ no evidencien cap lesió. Estos danys poden indicar que estos cetàceus són susceptibles a la descompresió, i l'ascens súbit a la superfície pot ser letal per a ells.<ref>Moore MJ, Early GA (2004). «Cumulative sperm whale bone damage and the bends». ''Science'' 306 (5705): 2215. doi:10.1126/science.1105452. PMID 15618509.</ref>		A pesar de que els cachalots es troben ben adaptats per al bucege de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarc determini. Els ossos mostren lesions causades per la [[Síndrome de descompresión\|descompresió]] ràpida. Els esquelets d'individus vells mostren els danys més extensos, mentres que els esquelets d'individus jóvens no evidencien cap lesió. Estos danys poden indicar que estos cetàceus són susceptibles a la descompresió, i l'ascens súbit a la superfície pot ser letal per a ells.<ref>Moore MJ, Early GA (2004). «Cumulative sperm whale bone damage and the bends». ''Science'' 306 (5705): 2215. doi:10.1126/science.1105452. PMID 15618509.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==