Càrrega nuclear efectiva - Historial de revisions

Jose2 en 08:38 20 gin 2026

2026-01-20T08:38:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:38 20 gin 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.		Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.
	S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.		S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2026-01-19T19:04:14Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 19 gin 2026
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	1.Brown, Theodore; LeMay, H.E.; & Bursten, Bruce (2002). ''Chemistry: The Central Science'' (8th revised edition). Upper Saddle River, NJ 07458: Prentice-Hall. ISBN 0-61155-61141-5.		* Brown, Theodore; LeMay, H.E.; & Bursten, Bruce (2002). ''Chemistry: The Central Science'' (8th revised edition). Upper Saddle River, NJ 07458: Prentice-Hall. ISBN 0-61155-61141-5

	~~2.PAULING~~, L.“Química General”, 10ª ed.,Aguilar, 1977.		* Pauking, L.“Química General”, 10ª ed.,Aguilar, 1977

	3.Raymond Chang, "Química", 4ª ed., 1997.		* Raymond Chang, "Química", 4ª ed., 1997

	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]

Lluísm en 19:03 19 gin 2026

2026-01-19T19:03:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 19 gin 2026
Llínea 17:		Llínea 17:
	"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."		"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."

	~~== Vore també ==~~
	¿Com calcular la càrrega nuclear efectiva?		¿Com calcular la càrrega nuclear efectiva?
	Zeff = Z − S		Zeff = Z − S
Llínea 23:		Llínea 22:
	Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.		Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.
	S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.		S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.

			== Vore també ==

	* [[Contracció lantànida]]		* [[Contracció lantànida]]

Lluísm en 19:03 19 gin 2026

2026-01-19T19:03:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 19 gin 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Orbitals de tipo Slater]]		* [[Orbitals de tipo Slater]]
	* [[Electronegativitat]]		* [[Electronegativitat]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 14:37 12 ago 2025

2025-08-12T14:37:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 12 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''càrrega nuclear efectiva''' és la càrrega positiva neta experimentada per un [[electró]] en un [[àtom]] polielectrònic. El terme "efectiva" s'usa perque el [[efecte pantalla]] dels electrons més propencs al núcleu evita que els electrons en orbitals superiors experimenten la càrrega [[núcleu atòmic\|nuclear]] completa. És possible determinar la força de la càrrega nuclear observant el número de l'àtom.		La '''càrrega nuclear efectiva''' és la càrrega positiva neta experimentada per un [[electró]] en un [[àtom]] polielectrònic. El terme "efectiva" s'usa perque el [[efecte pantalla]] dels electrons més propencs al núcleu evita que els electrons en orbitals superiors experimenten la càrrega [[núcleu atòmic\|nuclear]] completa. És possible determinar la força de la càrrega nuclear observant el número de l'àtom.

	En un àtom en un electró, l'electró experimenta tota la càrrega del núcleu positiu. En este cas, la càrrega nuclear efectiva pot ser calculada usant la [[llei de Coulomb]].		En un àtom en un electró, l'electró experimenta tota la càrrega del núcleu positiu. En este cas, la càrrega nuclear efectiva pot ser calculada usant la [[llei de Coulomb]].

	No obstant, en un àtom en molts electrons, els electrons externs són, simultàneament, atrets al núcleu per la seua càrrega positiva, i repelits pels electrons carregats negativament. La càrrega nuclear efectiva en un electró d'este tipo d'àtom està donada per la següent equació:		No obstant, en un àtom en molts electrons, els electrons externs són, simultàneament, atrets al núcleu per la seua càrrega positiva, i repelits pels electrons carregats negativament. La càrrega nuclear efectiva en un electró d'este tipo d'àtom està donada per la següent equació:

Reval en 12:51 14 abr 2023

2023-04-14T12:51:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 14 abr 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	:::: ''S'' és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear.no contribuïxen els electrons exteriors al nivell energètic considerat, pero sí el restant dels veïns del mateix nivell.		:::: ''S'' és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear.no contribuïxen els electrons exteriors al nivell energètic considerat, pero sí el restant dels veïns del mateix nivell.

	S pot determinar-se per mig de l'aplicació sistemàtica de varis conjunts de regles, el método més simple és conegut com les [[regles de Slater]] (en honor a [[John C. *Slater]]).		S pot determinar-se per mig de l'aplicació sistemàtica de varis conjunts de regles, el método més simple és conegut com les [[regles de Slater]] (en honor a [[John C. Slater]]).

	Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".		Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".

Reval: /* Vore també */

2023-04-14T12:50:54Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 14 abr 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	On:		On:
	Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.		Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.
	S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear		S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.
	s és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.

	* [[Contracció lantànida]]		* [[Contracció lantànida]]

Reval: /* Vore també */

2023-04-14T12:49:32Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 14 abr 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.		Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom.
	S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear		S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear
	s és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.		s és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater.

	* [[Contracció lantànida]]		* [[Contracció lantànida]]

Reval en 12:49 14 abr 2023

2023-04-14T12:49:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 14 abr 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".		Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".
	L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia d'ionisació\|energies d'ionisació]] , [[afinitat electrònica\|afinitats electròniques]] i la [[electronegativitat]], en general, per a entendre les propietats periòdiques.		L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia d'ionisació\|energies d'ionisació]] , [[afinitat electrònica\|afinitats electròniques]] i la [[electronegativitat]], en general, per a entendre les propietats periòdiques.



	"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."		"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."


	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 32:		Llínea 29:
	* [[Orbitals de tipo Slater]]		* [[Orbitals de tipo Slater]]
	* [[Electronegativitat]]		* [[Electronegativitat]]



	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T16:01:39Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 1 dec 2021
Llínea 13:		Llínea 13:

	Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".		Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ".
	L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia de ionisació\|energies de ionisació]] , [[afinitat electrònica\|afinitats electròniques]] i la [[electronegativitat]], en general, per a entendre les propietats periòdiques.		L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia d'ionisació\|energies d'ionisació]] , [[afinitat electrònica\|afinitats electròniques]] i la [[electronegativitat]], en general, per a entendre les propietats periòdiques.



	"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol de ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."		"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró."