Budorcas taxicolor - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:56Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu ~~hocico~~ llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelage llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press\|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2\|sitioweb=Research Gate\|data=giner de 2015\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus\|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref>		Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu morro llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelage llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press\|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2\|sitioweb=Research Gate\|data=giner de 2015\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus\|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref>

	Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelage. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan\|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan\|sitioweb=Research Gate\|data=decembre de 2019\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref>		Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelage. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan\|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan\|sitioweb=Research Gate\|data=decembre de 2019\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref>

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:56Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu hocico llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu ~~pelaje~~ llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press\|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2\|sitioweb=Research Gate\|data=giner de 2015\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus\|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref>		Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu hocico llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelage llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press\|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2\|sitioweb=Research Gate\|data=giner de 2015\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus\|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref>

	Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del ~~pelaje~~. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan\|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan\|sitioweb=Research Gate\|data=decembre de 2019\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref>		Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelage. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web\|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan\|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan\|sitioweb=Research Gate\|data=decembre de 2019\|fechaacceso=1 de setembre de 2022\|idioma=en}}</ref>

	En lloc de dependre de les glándulas odoríferas localisades, el takín segrega una substància aceitosa de forta olor per tot el seu cos, que protegix el seu ~~pelaje~~ de la humitat i li permet [[Marcat territorial\|marcar]] objectes com a arbres i roques.<ref>{{cita web\|url=https://blog.nature.org/science/2018/01/22/meet-the-takin-the-largest-mammal-youve-never-heard-of/\|títul=Meet the takin: the largest mammal you’veu never heard of\|sitioweb=cool green science\|data=22 de giner de 2018\|fechaacceso=31 d'agost de 2022\|idioma=en}}</ref>		En lloc de dependre de les glándulas odoríferas localisades, el takín segrega una substància aceitosa de forta olor per tot el seu cos, que protegix el seu pelage de la humitat i li permet [[Marcat territorial\|marcar]] objectes com a arbres i roques.<ref>{{cita web\|url=https://blog.nature.org/science/2018/01/22/meet-the-takin-the-largest-mammal-youve-never-heard-of/\|títul=Meet the takin: the largest mammal you’veu never heard of\|sitioweb=cool green science\|data=22 de giner de 2018\|fechaacceso=31 d'agost de 2022\|idioma=en}}</ref>

	Els takines es troben des de valls boscoses fins a zones alpines rocoses cobertes d'herba, en altituts entre 1000 i 4500 metros sobre el nivell de l'mar. La varietat Mishmi es troba en l'est d'[[Arunachal Pradesh]], mentres que la de Bhutan es troba en l'oest de Arunachal Pradesh i [[Bhutan]].		Els takines es troben des de valls boscoses fins a zones alpines rocoses cobertes d'herba, en altituts entre 1000 i 4500 metros sobre el nivell de l'mar. La varietat Mishmi es troba en l'est d'[[Arunachal Pradesh]], mentres que la de Bhutan es troba en l'oest de Arunachal Pradesh i [[Bhutan]].

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:38Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 48:		Llínea 48:
	{{listaref}}		{{listaref}}

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:10:05Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Budorcas taxicolor01.jpg|miniatura|takín (''Budorcas taxicolor'')]]

El '''takín''' ('''''Budorcas taxicolor''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[artiodàctil]] de la [[subfamília]] [[Caprinae]]. És el [[Animals emblemàtics dels països|símbol nacional]] de [[Bhutan]]. Habita en el [[Himalaya]].

== Etimologia ==
El nom específic ''taxicolor'' prové del [[llatí]]: taxus (teixó) i color, en referència a la seua coloració similar a la d'un [[Meles meles|teixó]].<ref>{{cite journal|work=Mammalian Species|title=Budorcas taxicolor|volume=277|pages=1-7| dona't=27 febrer de 1987|jstor=3503907|issn=0076-3519|doi=10.2307/3503907}}</ref>

== Descripció ==
Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu hocico llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelaje llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2|sitioweb=Research Gate|data=giner de 2015|fechaacceso=1 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref>

Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelaje. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan|sitioweb=Research Gate|data=decembre de 2019|fechaacceso=1 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref>

En lloc de dependre de les glándulas odoríferas localisades, el takín segrega una substància aceitosa de forta olor per tot el seu cos, que protegix el seu pelaje de la humitat i li permet [[Marcat territorial|marcar]] objectes com a arbres i roques.<ref>{{cita web|url=https://blog.nature.org/science/2018/01/22/meet-the-takin-the-largest-mammal-youve-never-heard-of/|títul=Meet the takin: the largest mammal you’veu never heard of|sitioweb=cool green science|data=22 de giner de 2018|fechaacceso=31 d'agost de 2022|idioma=en}}</ref>

Els takines es troben des de valls boscoses fins a zones alpines rocoses cobertes d'herba, en altituts entre 1000 i 4500 metros sobre el nivell de l'mar. La varietat Mishmi es troba en l'est d'[[Arunachal Pradesh]], mentres que la de Bhutan es troba en l'oest de Arunachal Pradesh i [[Bhutan]].

== Comportament i ecologia ==

Els takines es troben en menuts grups familiars d'al voltant de 20 individus, encara que els machos majors poden ser més solitaris. En estiu, manades de fins a 300 individus es reunixen en la part alta de les ales de les montanyes.<ref>{{cita web|url=https://news.cgtn.com/news/2020-06-29/Large-herd-of-takins-gather-for-love-in-Qinling-Mountains-RI9uKvJwB2/index.html|títul=Large herd of takins gather for love in Qinling Mountains|sitioweb=cgtn|data=29 de juny de 2020|fechaacceso=30 de juny de 2023|idioma=en}}</ref> A sovint, els grups semblen trobar-se en major número quan es troben llocs d'alimentació favorables, [[salar]]és o fonts termals. El apareamiento té lloc en juliol i agost. Els machos adults competixen pel domini enfrontant-se cara a cara en els oponents, i abdós sexes semblen usar l'olor de la seua pròpia orina per a indicar el domini. Una sola crío naix despuix d'un periodo de gestació d'al voltant de huit mesos. Els takines migran de les pastures superiors a àrees més baixes i boscoses en hivern i preferixen els llocs solejats en amanecer. Quan se'ls molesta, els individus donen una cridada d'alarma de "tós" i la manada es retira a les espesses xares de bambú, a on es recuestan per a camuflar-se.

Solen prendre el seu aliment primerenc en el matí i al final de la vesprada, menjant una varietat de fulls i pastures, aixina com brots de bambú i flors. Se'ls ha observat parats sobre les seues pates atrasseres per a alcançar fulls a més de 3 m d'altura. La sal també és una part important de les seues dietes, els grups poden permanéixer en un depòsit de minerals durant varis dies.<ref>{{cita web|url=https://ielc.libguides.com/sdzg/factsheets/takin/diet|títul=Takin (Budorcas spp.) Fact Sheet: Diet & Feeding|sitioweb=ielc|data=16 de maig de 2023|fechaacceso=30 de juny de 2023|idioma=en}}</ref>

== Amenaces ==
El takin figura com [[Espècie vulnerable|vulnerable]] en la [[Llista Roja de la UICN]] i es considera [[Espècie en perill d'extinció|en perill]] en China. Està amenaçat per la caça excessiva i la destrucció del seu hàbitat. Les banyes de takín han aparegut en el comerç illegal de vida selvada en [[Birmània]]; i durant tres censos realisats entre 1999 i 2006 en el mercat de Tachilek, es varen observar un total de 89 jocs de banyes obertes a la venda.<ref>{{cite journal |author1=Shepherd, C. R. |author2=Nijman, V. |year=2016 |title=Observations of Takin from wildlife markets in Myanmar and a call for further research |journal=Caprinae, Newsletter for the Caprinae Specialist Group |volume= |issue= |pages=16–19 |url=}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/307156090_observations_of_takin_from_wildlife_markets_in_myanmar_and_a_call_for_further_research|títul=Observations of Takin from wildlife markets in Myanmar and a call for further research|sitioweb=researchgate|data=agost de 2016|fechaacceso=16 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref>

== Galeria ==
<gallery>
Image:Sichuan-Takin-14.jpg|Femella en crío.
Image:Thimphu-Takin-Reservat-04-2015-gje.jpg|Manada en la [[Reserva natural del takín de Motithang]].
Image:063 - Baby Takin (Thimphu).jpg|Crío.
Image:Takin 1427.JPG|Takín dorat, possible orige del mit del [[vellocino d'or]].
Image:A Takin the national animal of Bhutan.jpg|Takín pastando.
Image:Takin Standing (22221570730).jpg|Macho corpulento.
Image:Tibetan takins.jpg|Takines escalant.
Image:Stamp of Índia - 2005 - Colnect 158848 - Mishmi Takin Budorcas taxicolor taxicolor.jpeg|Takines en una estampilla índia de 2005.
</gallery>
pastando linea llom Zooparc de Beauval - Takin - 2016 - 006.jpg
cap en detalle Strange Animal (24277212624).jpg
== Subespecies ==
* ''B. taxicolor taxicolor''
* ''B. taxicolor bedfordi''
* ''B. taxicolor tibetana''
* ''B. taxicolor whitei''

== Referències ==
{{listaref}}

== Vejau també ==
* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]