ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:53:45Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:53 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:

	Els '''bucerótidos''' ('''Bucerotidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[bucerotiformes]] que engloba als '''tocos''' i '''cálaos''', aus tropicals de gran pico que es distribuïxen per [[Melanèsia]], la [[Wallacea]], [[Àsia]] i [[Àfrica]].		Els '''bucerótidos''' ('''Bucerotidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[bucerotiformes]] que engloba als '''tocos''' i '''cálaos''', aus tropicals de gran pico que es distribuïxen per [[Melanèsia]], la [[Wallacea]], [[Àsia]] i [[Àfrica]].

Llínea 43:		Llínea 42:
	Varis cálaos tenen associacions en atres espècies animals. Per eixemple, algunes espècies de cálaos en Àfrica tenen una [[Mutualisme (biologia)\|relació mutualista]] en [[mangosta\|mangostas nana]]s, forrajeando junts i advertint-se mútuament de les [[aus d'assut]] propenques i atres depredadors.<ref>{{cite journal \|last1=Anne \|first1=O. \|last2=Rasa \|first2=I. \|data=juny de 1983 \|títul=Mangosta nana i mutualisme del cálao en el desert de Taru, Kènia \|journal=Behavioral Ecology and Sociobiology \|volum=12 \|pàgines=181-90 \|doi=10.1007/BF00290770\|s2cid=22367357 }}</ref> Atres relacions són [[Comensalismo\|comensal]], per eixemple, seguir a les mones o atres animals i menjar els insectes tirats per ells.<ref>{{cite journal \|title=Black Hornbill ''Abthracoceros malayanus'' following Gibbons in central Borneo \|journal=Ibis \|year=1998 \|first1=Mauro \|last1=Gaietti \|first2=Kim \|last2=McConkey \|volume=140 \|issue=4 \|pages=686-687 \|doi=10.1111/j.1474-019X.1998.tb04716.x }}</ref>		Varis cálaos tenen associacions en atres espècies animals. Per eixemple, algunes espècies de cálaos en Àfrica tenen una [[Mutualisme (biologia)\|relació mutualista]] en [[mangosta\|mangostas nana]]s, forrajeando junts i advertint-se mútuament de les [[aus d'assut]] propenques i atres depredadors.<ref>{{cite journal \|last1=Anne \|first1=O. \|last2=Rasa \|first2=I. \|data=juny de 1983 \|títul=Mangosta nana i mutualisme del cálao en el desert de Taru, Kènia \|journal=Behavioral Ecology and Sociobiology \|volum=12 \|pàgines=181-90 \|doi=10.1007/BF00290770\|s2cid=22367357 }}</ref> Atres relacions són [[Comensalismo\|comensal]], per eixemple, seguir a les mones o atres animals i menjar els insectes tirats per ells.<ref>{{cite journal \|title=Black Hornbill ''Abthracoceros malayanus'' following Gibbons in central Borneo \|journal=Ibis \|year=1998 \|first1=Mauro \|last1=Gaietti \|first2=Kim \|last2=McConkey \|volume=140 \|issue=4 \|pages=686-687 \|doi=10.1111/j.1474-019X.1998.tb04716.x }}</ref>

			[[Categoria:Bucerotidae]]
			[[Categoria:Famílies d'aus]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:47:17Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

Els '''bucerótidos''' ('''Bucerotidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[bucerotiformes]] que engloba als '''tocos''' i '''cálaos''', aus tropicals de gran pico que es distribuïxen per [[Melanèsia]], la [[Wallacea]], [[Àsia]] i [[Àfrica]].

Es caracterisen per tindre un pico llarc i curvat cap a avall, que en freqüència és de colors lluents i a voltes té una conya en la mandíbula superior. El nom científic de la família fa referència a la forma del pico, sent "buceros" "banya de vaca" en [[llengua grega|grec]]. Els buceros tenen un [[renyó]] de dos lòbuls. Són les úniques aus en les que la primera i la segona [[vèrtebra|vèrtebra del coll]] (el [[atles (anatomia)|atles]] i el [[Axis (os)|axis]] respectivament) estan fusionades; açò provablement proporciona una plataforma més estable per a dur el pico.<ref name=EoB>{{cite book |editor=Forshaw, Joseph|author= Kemp, Alan|year=1991|title=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|publisher= Merehurst Press|location=London|pages= [https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/148 149]-151|isbn= 978-1-85391-186-6}}</ref> La família és omnívora i s'alimenta de fruta i menuts animals. Són criadors monógamos que anidan en cavitats naturals en arbres i a voltes en penya-segats. Vàries espècies de cálao, principalment [[insulars]], en àrees de distribució reduïdes, són [[espècies amenaçades]] en la [[extinció]], concretament en el surest asiàtic.<ref>{{Cita web|url=https://www.elconfidencial.com/medioambiente/naturaleza/2021-06-20/cronicas-de-la-vida-salvage-calao-bicorne_3139932/|títul=El cálao bicorne: un au en caixco i dos banyes|autor=Andoni Canella|editorial=''El Confidencial''|fechaacceso=26 de juny de 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://centreforcontemporaryfolklore.org/2025/12/02/the-hornbill-festival-celebrating-unity-in-diversity/|títul=El Festival Hornbill: Celebrant l'unitat en la diversitat|autor=Jenica Amalita|editorial=Centre de Folclore Contemporàneu|fechaacceso=26 de juny de 2026}}</ref>

==Descripció==
[[File:Acers cassidix -Vogelpark Walsrode -pair-8a.jpg|thumb|left|Els colors més lluents en la majoria dels cálaos, com en esta parella de [[Rhyticeros cassidix|cálao gran de Célebes]], es troben en els picos i en la pell nueta de la cara i la gola.]]
Els cálaos mostren una considerable variació de tamany.<ref>{{Cita web|url=https://baike.baidu.com/és/item/C%C3%A1lao/1355307|títul=Cálao|editorial=BaiduWiki|fechaacceso=26 de juny de 2026}}</ref> L'espècie més menuda és el [[Horizocerus hartlaubi|toque negre]] (''Tockus hartlaubi''), en {{Convert|99,1|g|oz|abbr=on}} i {{Convert|32|cm|ftin|0|abbr=on}} de llongitut.<ref name ="HBW"/><ref name=CRC2>{{cite book |title=''CRC Handbook of Avian Body Masses'' |edition=2nd |editor-first=John B. Jr. |editor-last=Dunning |publisher=CRC Press |any=2008 |isbn=978-1-4200-6444-5}}</ref> L'espècie més gran i massiva sembla ser el [[Bucorvus leadbeateri|cálao terrestre sureño]] que té un pes mig de {{convertir|3. 77|kg|lb|abbr=on}}, i pot pesar fins a {{convertir|6,3|kg|lb|abbr=on}} i comprendre uns {{convertir|180|cm|ftin|0|abbr=on}} a través de les ales.<ref name ="HBW"/><ref name=CRC2/><ref>Kemp, A. C., & Kemp, M. I. (1980). ''The biology of the southern ground hornbill Bucorvus leadbeateri (Vigors)(Aus: Bucerotidae)''. Annals of the Transvaal Museum, 32(4), 65-100. </ref> Atres espècies rivalizan en les espècies terrestres del sur en llongitut, fins a uns {{convertir|130|cm|ftin|0|abbr=on}}, incloent el [[Bucorvus abyssinicus|cálao terrestre d'Abissínia]] (''Bucorvus abyssinicus''), el [[Buceros bicornis|cálao gran]] (''Buceros bicornis'') i, provablement el més llarc de tots (potser superant els {{convertir|150|cm|ftin|0|abbr=on}}) gràcies en part a les seues plomes esteses en la coa, el [[Rhinoplax vigil|cálao en caixco]] (''Rhinoplax vigil'').<ref name ="HBW"/><ref>Robson, C. (2015). ''Aus del surest asiàtic: Concise Edition''. Bloomsbury Publishing.</ref> Els machos són sempre més grans que les femelles, encara que el grau en que açò és cert varia segons l'espècie. El grau de [[dimorfisme sexual]] també varia en les parts del cos. Per eixemple, la diferència de massa corporal entre machos i femelles és de l'1-17%, pero la variació és del 8-30% en la llongitut del pico i de l'1-21% en la llongitut de les ales.<ref name ="HBW"/>

La traça més distintiva dels cálaos és el pesat pico, sostingut pels poderosos músculs del coll, aixina com per les vèrtebres fusionades.<ref name ="HBW">{{Cite book | first = A C | last = Kemp | editor-last = Josep | editor-first = del Clot | editor2-last = Andrew | editor2-first = Elliott | editor3-last = Sargatal | editor3-first = Jordi | contribution = Family Bucocerotidae (Hornbills) | title = Handbook of the Birds of the World. Volume 6, Mousebirds to Hornbills | year = 2001 | pages = [https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/436 436-487] | plau = Barcelona | publisher = Lynx Edicions | isbn = 978-84-87334-30-6 }}</ref> El gran pico ajuda en la lluita, el acicalamiento, la construcció del niu i la captura d'assuts. Una característica única dels cálaos és el [[:wikt:casque|casque]], una estructura hueca que recorre la mandíbula superior. En algunes espècies és a penes perceptible i no sembla tindre una atra funció que la de reforçar el pico. En atres espècies és prou gran, està reforçat en os i té obertures entre el centre buit, #lo que li permet servir de ressonador per a les [[vocalisació de les aus|anomenades]].<ref name=EoB/> En el [[cálao de caixco]] el casquillo no és buit sino que està farcidura de [[marfil de cálao]] i s'utilisa com a ariet en dramàtiques justes aérees.<ref>{{cite journal |title=Les justes aérees dels cálaos de caixco ''Rhinoplax vigil'': observacions d'Indonèsia i Tailàndia |journal=[[Ibis (revista)|Ibis]] |year=2003 |first1=Margaret F. |last1=Kinnaird |first2=Yok-Yok |last2=Hadiprakarsa |first3=Preeda |last3=Thiensongrusamee |volume=145 |issue=3 |pages=506-508 |doi=10.1046/j.1474-919X.2003.00188.x }}</ref> També s'ha informat de la presència de casquillos aéreus en el [[Buceros bicornis|cálao bicorne]].<ref>{{cite journal |last=Raman |first=T. R. Shankar |year=1998 |title=Casque d'ànet aéreu en el cárabo gran ''Buceros bicornis'' |journal=Forktail |volume=13 |url=http://www.orientalbirdclub.org/publications/forktail/13pdfs/shankar-Hornbill.pdf |pages=123-124 |archive-url=https://web.archive.org/web/20071007190608/http://www.orientalbirdclub.org/publications/forktail/13pdfs/shankar-Hornbill.pdf |archive-dona't=2007-10-07 |access-dona't=2014-03-09}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Cranbrook|first1=Earl of|last2=Kemp|first2=A. |year=1995|title=Cascades aérees dels cálaos (Bucerotidae): una correcció i una ampliació |journal=Ibis |volume=137|pages=588-589|doi=10.1111/j.1474-919X.1995.tb03271.x|issue=4}}</ref>

[[File:Great hornbill (Buceros bicornis) Photograph by Shantanu Kuveskar.jpg|thumb|Acostament d'un [[Buceros bicornis|cálao bicorne]].]]
[[File:Malabar Grey Hornbill DSCN8046.jpg|thumb|Ampliació del cap d'un [[Ocyceros griseus|cálao gris Malabar]] mostrant les [[pestanya]]s.]]
El [[plomall]] dels cálaos és típicament negre, gris, blanc o marró, i en freqüència es compensa en colors lluents en el pico, o en pegats de pell de color nuet en la cara o les barbes. Algunes espècies presenten dicromatismo sexual, a on la coloració de les parts blanes varia segons el sexe.
Els cálaos posseïxen visió binocular, encara que a diferència de la majoria de les aus en este tipo de visió, el pico s'inmiscuir en el seu camp visual.<ref>{{cite journal |title=Campos visuals en els cálaos: precisió-agarre i parasoles |journal=Ibis |year=2003 |first1=Graham |last1=Martin |first2=Hendri C. |last2=Coetzee |volume=146 |issue=1 |pages=18-26 |doi=10.1111/j.1474-919X.2004.00211.x }}</ref> Açò els permet vore la punta del seu pico i els ajuda a manipular en precisió els objectes alimenticis en el seu pico. Els ulls també estan protegits per grans pestanyes que actuen com parasol.

==Distribució i hàbitat==
[[File:Sri Lanka Grey Hornbill.JPG|thumb|Com el seu nom indica, el cálao gris cingalés (''[[Ocyceros gingalensis]]'') és gris i endèmic de [[Sri Lanka]].]]

Els Bucerotidae inclouen al voltant de 55 [[espècies]] vives, encara que és possible que un número d'[[espècies crípticas]] es dividixquen, com s'ha sugerit per al [[cálao de pico roig]]. La seua distribució inclou el [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]] fins a les Filipines i les [[Illes Salomón]], pero cap gènero es troba en abdós, Àfrica i Àsia. La majoria són aus arborícolas, pero els grans cálaos terrestres (''[[Bucorvus]]''), com el seu nom indica, són aus terrestres de la [[sabana]] oberta. De les 24 espècies que es troben en Àfrica, 13 són aus dels boscs més oberts i de la sabana, i algunes es donen inclús en entorns molt àrits; les espècies restants es troben en boscs densos. Açò contrasta en Àsia, a on una sola espècie es dona en la sabana oberta i el restant són espècies forestals.<ref name ="HBW"/> El [[subcontinent indi]] té 10 espècies de cálaos, de les quals 9 es troben en l'Índia i països confrontants, mentres que el cálao gris cingalés (''[[Ocyceros gingalensis]]'') està restringit a l'illa. L'espècie més estesa en el subcontinent indi és el cálao gris indi.
Segons la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN), [[Indonèsia]] conta en 13 espècies de cálao: 9 d'elles existixen en [[Sumatra]], i el restant en [[Sumba]], [[Sulawesi]], [[Papúa]] i [[Kalimantan]]. Kalimantan té les mateixes espècies de cálaos que Sumatra, llevat que el cálao gran no es troba allí.<ref>{{cite web |last=Maruli |first=Aditia |title=Els cálaos de Sumba baix creixent amenaça d'extinció |url=http://www.antaranews.com/en/news/72874/sumba-hornbills-under-increasing-threat-of-extinction |website=Antara News |dona't=2011-06-18 |access-dona't=2014-03-09 }}</ref>
En el [[Neógeno]] (a lo manco a finals del [[Mioceno]]), els cálaos habitaven el nort d'Àfrica i el sur d'Europa. Els seus restants s'han trobat en [[Marroc]]<ref name="Brunet, J 1971">Brunet, J. 1971. Oiseaux miocènes de Beni Mellal (Maroc); un complément à leur étude. Notes Mem. Serv. geol. Maroc, 31 (237): 109-111.</ref> i [[Bulgària]].<ref name="Boev, Z. 2007">Boev, Z., D. Kovachev 2007. Euroceros bulgaricus gen. nov., sp. nov. from Hadzhidimovo (SW Bulgària) (Clapix Miocene) - the first European record of Hornbills (Aus: Coraciiformes). - Geobios, 40: 39-49.</ref> El cálao més antic conegut és del Mioceno primerenc d'Uganda, fa uns 19 millons d'anys, que és similar al modern ''[[Tockus]]''. <ref>{{Cite journal |last1=Riamon |first1=Ségolène |last2=Pickford |first2=Martin |author3-link=Brigitte Senut |last3=Senut |first3=Brigitte |last4=Louchart |first4=Antoine |dona't=2021 |title=Bucerotidae from the early Miocene of Napak, Uganda (East Africa): the earliest hornbill with a modern-type beak |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ibi.12907 |journal=Ibis |language=en |volume=163 |issue=2 |pages=715–721 |doi=10.1111/ibi.12907 |issn=1474-919X |s2cid=230632701}}</ref>

==Comportament i ecologia==
Els cálaos són [[diürn]]s, i generalment viagen en parelles o en menuts grups familiars. A voltes es formen bandos més grans anara de l'época d'crío. Les majors assamblees de cálaos es formen en alguns llocs de descans, a on poden trobar-se fins a 2400 aus individuals.<ref name="Bil">{{Cite web|url=https://www.beautyofbirds.com/hornbills.html|title = Hornbills | Beauty of Birds}}</ref>

===Dieta===
[[File:Buceros bicornis (female) -feeding in tree-8.jpg|thumb|Femella de cálao bicorne (''[[Buceros bicornis]]'') alimentant-se de figues. La fruta forma una gran part de la dieta dels cálaos del bosc.]]

Els cálaos són pardals [[omnívoros]] que mengen fruta, insectes i menuts animals. No poden engolir el menjar atrapat en la punta del pico, ya que la seua llengua és massa talla per a manipular-la, per #lo que la llancen de regrés a la gola en un moviment del cap. Encara que tant les espècies de camp obert com les forestals són omnívoras, les espècies especialisades en l'alimentació de frutes es troben generalment en els boscs, mentres que les espècies més carnívores es troben en camp obert.<ref name="HBW"/> Les espècies de cálaos que habiten en els boscs es consideren importants dispersores de llavors.<ref>{{cite journal |title=Implicacions dels moviments a llarga distància dels cálaos frugívoros de la selva tropical |journal=Ecography |year=2002 |first1=Kimberley |last1=Holbrook |first2=Thomas B. |last2=Smith |first3=Britta D. |last3=Hardesty |volume=25 |issue=6 |pages=745-749 |doi=10.1034/j.1600-0587.2002.250610.x }}</ref>
Algunes espècies de cálao tenen inclús una gran preferència pels fruts del [[Strychnos nux-vomica|arbre de la estricnina]] (''Strychnos nux-vomica''), que contenen el potent verí [[estricnina]].<ref> El cálao de Malabar | JLR Explore </ref>

Alguns cálaos defenen un [[territori (animal)|territori]] fix.<ref name=EoB/> La territorialitat està relacionada en la dieta; les fonts de fruta solen estar distribuïdes de forma irregular i la seua busca requerix un viage de llarga distància. Per això, les espècies especialisades en fruta són menys territorials.

===Criança===
[[File:Britannica Hornbill Buceros bicornis.png|left|thumb|El cálao macho transferix una figa a la femella.<ref>{{Cite EB1911|wstitle=Hornbill}}</ref>]]
[[File:Black-casqued hornbill male skeleton.jpg|thumb|Esuqeleto de macho de cálao casquinegro (''[[Ceratogymna atrata]])''.]]

Els cálaos generalment formen parelles monógamas, encara que algunes espècies es dediquen a la crío cooperativa. La femella posa fins a sis ous blancs en forats o clavills existents, ya siga en arbres o roques. Les cavitats solen ser naturals, pero algunes espècies poden anidar en nius abandonats de [[pardals carpinteros]] i [[Capitonidae|barbetas]]. Els llocs de nidificación poden ser utilisats en temporades d'crío consecutives per la mateixa parella. Abans de l'incubació, les femelles de tots els Bucerotina -a voltes ajudades pel macho- comencen a tancar l'entrada de la cavitat del niu en una paret feta de fanc, excrements i polpa de fruta. Quan la femella està llista per a posar els seus ous, l'entrada és lo suficientment gran com per a que puga entrar en el niu, i en acabant de que ho haja fet, l'obertura restant també està casi tancada. Només hi ha una obertura estreta, lo suficientment gran per a que el macho transferixca el menjar a la mare i, eventualment, als pollets. La funció d'este comportament està aparentment relacionada en la protecció del lloc d'anidación dels cálaos rivals.<ref>{{cite journal|title=Intrusos en el niu, defensa del niu i comportament de busca d'aliment en el cálao blanc i negre ''Bycanistes subcylindricus''|journal=Ibis|volume=131|issue=4|pages=567-571|doi=10.1111/j.1474-919X.1989.tb04791.x|year=1988|first=Jan|last=Kalina}}</ref> El sagellat pot realisar-se en unes poques hores; com molt es tarda uns dies. Una volta sagellat el niu, el cálao tarda atres cinc dies en posar el primer ou. El tamany de la nidada varia des d'un o dos ous en les espècies més grans fins a huit ous en les espècies més menudes. Durant el periodo d'incubació, la femella experimenta una [[muda]] completa i simultànea. S'ha sugerit que l'obscuritat de la cavitat desencadena una hormona implicada en la muda.<ref>{{cite journal|author=Stonor, C. R. |year=1937|title=Sobre l'intent d'crío d'una parella de trompeteros (''Bycanistes buccinator'') en els jardins en 1936; junt en algunes observacions sobre la fisiologia de la muda en la femella|journal=Proceedings of the Zoological Society of London, Séries A |volume=107 |issue=Part 3 |pages=89-94|doi=10.1111/j.1469-7998.1937.tb08502.x}}</ref> Les femelles i els machos no reproductors passen per una muda seqüencial.<ref>{{cite journal|author=Moreau, RE|year=1937|title=La biologia reproductiva comparada dels cálaos africans (Bucerotidae)|url=http://www.kalro.org:8080/repository/bitstream/0/4920/1/REPRINTS%20COLLECTION%2036%20Split%202.pdf|journal=Proceedings of the Zoological Society of London, Séries A|volume=107|issue=Part 3|pages=331-346|doi=10.1111/j.1096-3642.1937.tb00815.x|access-dona't=2018-03-06|archive-url=https://web.archive.org/web/20180306142227/http://www.kalro.org:8080/repository/bitstream/0/4920/1/REPRINTS%20COLLECTION%2036%20Split%202.pdf|archive-dona't=2018-03-06}}</ref> Quan els pollets i la femella són massa grans per a cabre en el niu, la mare ho trenca i abdós pares alimenten als pollets.<ref name=EoB/> En algunes espècies la mare reconstruïx la paret, mentres que en unes atres els pollets la reconstruïxen sense ajuda. Els cálaos de terra no adopten este comportament, sino que són anidadores de cavitats convencionals.<ref name=EoB/>

===Associacions en atres espècies===
Varis cálaos tenen associacions en atres espècies animals. Per eixemple, algunes espècies de cálaos en Àfrica tenen una [[Mutualisme (biologia)|relació mutualista]] en [[mangosta|mangostas nana]]s, forrajeando junts i advertint-se mútuament de les [[aus d'assut]] propenques i atres depredadors.<ref>{{cite journal |last1=Anne |first1=O. |last2=Rasa |first2=I. |data=juny de 1983 |títul=Mangosta nana i mutualisme del cálao en el desert de Taru, Kènia |journal=Behavioral Ecology and Sociobiology |volum=12 |pàgines=181-90 |doi=10.1007/BF00290770|s2cid=22367357 }}</ref> Atres relacions són [[Comensalismo|comensal]], per eixemple, seguir a les mones o atres animals i menjar els insectes tirats per ells.<ref>{{cite journal |title=Black Hornbill ''Abthracoceros malayanus'' following Gibbons in central Borneo |journal=Ibis |year=1998 |first1=Mauro |last1=Gaietti |first2=Kim |last2=McConkey |volume=140 |issue=4 |pages=686-687 |doi=10.1111/j.1474-019X.1998.tb04716.x }}</ref>

[[Categoria:Categories per revisar]]

Bucerotidae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat